Gerard Guix (Vic, 1975) és escriptor i dramaturg. Va guanyar el premi Joaquim Ruyra 2022 amb la novel·la juvenil Un far a la fi del món. Ara ha publicat la segona part, Més enllà de la fi del món.

Va viure a Tona fins a cinquè de primària i a sisè es van traslladar a Vic. “Anava al Sagrat Cor. Era bon estudiant, bon nen. De més gran, a l'institut, no tant, perquè m’avorria”. Va fer formació professional a l’Institut de Vic. “Electricitat i electrònica, perquè els pares van dir que havia d’estudiar alguna cosa fins que pogués anar a Barcelona a fer imatge i so, que era el que jo volia”. I després de l’escola? “A Tona vaig fer futbol, però no m'agradava gens. A Vic, informàtica, amb aquells ordinadors gegants... Però no recordo gaires extraescolars”.

]]>

Joana Marcús té 24 anys i un milió de llibres venuts, però creu que les seves novel·les són menys respectades i conegudes fora de la generació Z del que comportarien tals xifres perquè són de temàtica romàntica i juvenil: "És un error dir als joves que el que llegeixen no és vàlid", adverteix. La jove mallorquina confessa, a una entrevista amb EFE, que està nerviosa per la publicació aquest dijous de Etéreo, un thriller romàntic que, com totes les obres que ha escrit, va aparèixer primer publicada de manera gratuïta a la plataforma de lectura i escriptura Wattpad, on és l'única espanyola en el top deu mundial.

]]>

Katherine Rundell (Kent, 1987) va créixer a Zimbàbue i a Bèlgica, però va acabar doctorant-se a Oxford. I ho va fer amb una tesi sobre el poeta John Donne, redactada mentre s'aficionava a escalar edificis i escrivia novel·les juvenils. L'última d'elles, Criatures impossibles (Estrella Polar / Destino; traducció catalana de Lluís Delgado), ha venut més de 220.000 exemplars en sis mesos al Regne Unit. Rundell hi imagina un arxipèlag d'illes màgiques on els humans conviuen amb criatures mitològiques com ara dracs, sirenes, centaures, unicorns i grius. Mentre una de les seves habitants, la Mal, fuig d'un misteriós assassí, es trobarà amb un noi, en Christopher, que ha aconseguit travessar la frontera entre el món real i l'arxipèlag. Tots dos hauran d'emprendre un viatge per descobrir quina amenaça està acabant amb els animals de les illes.

]]>

Estimat gris, de Sílvia Soler, ha estat l'obra més venuda de la Setmana del Llibre en Català de Palma, que va acabar aquest diumenge. En el rànquing dels més demanats pels assistents l'acompanyen el nou lliurament de la saga fantàstica El món màgic de Lot: La reina Leilani, de la mallorquina Joana Maria Pastor, i Passes de Palma, de Biel Mesquida.

]]>

Diumenge es va produir finalment el Sant Jordi rodó: bon temps, moltes roses, molts llibres, gent per tot arreu, autors signant i interactuant amb els lectors i una cobertura mediàtica adequada de l'esdeveniment. Fins i tot els polítics, que ara estan en mode precampanya, es van contenir una mica i, amb alguna vistosa excepció, no van sortir a omplir els diaris amb titulars prefabricats i buits de contingut. Tot perfecte, doncs. Me n'alegro de tot cor pels amics que treien alguna novetat editorial i també pels seus lectors. Confesso que vaig estar a punt de redactar aquest article abans, amb la intenció de publicar-lo dimecres passat. Finalment m'ho vaig repensar. Fa una setmana potser s'hauria malinterpretat; avui, un cop consumat triomfalment l'esdeveniment, penso que no.

]]>

A Lucille ja no hi ha monstres o aquesta és la lliçó que no es cansen de repetir els adults. Però la Jam se'n troba un que ho podria ser i es qüestiona allò que li han fet creure. Com es pot salvar el món dels monstres si ni tan sols els podem posar nom?, ve a dir Mascota, d'Akaweke Emez (Indòmita, el segell juvenil de Raig Verd), que ja ha estat censurat en biblioteques dels Estats Units. "L'amenaça no desapareix per molt que diguis que no existeix", assegura Laura Huerga, editora de Raig Verd. Darrerament, hi ha hagut molta controvèrsia sobre si s'han de reescriure o no llibres i ha augmentat la censura a favor d'allò que se suposa que és políticament correcte. És positiva tanta sobreprotecció? Quin mal pot fer Roald Dahl? Què pot passar si limitem l'accés a determinats continguts perquè no encaixen amb la sensibilitat del nostre temps? I, sobretot, ¿què passa si ho fem en l'adolescència, quan es produeixen tants canvis?

]]>

No és la primera vegada en els últims 25 anys que la publicació d'una nova sèrie de llibres juvenils és rebuda amb l'esperança de ser "el nou Harry Potter", tant per part del sector editorial com per part dels lectors. L'última autora a qui li ha passat és Annabel F. Steadman. Amb només 30 anys, la novel·lista anglesa ha venut els drets de traducció de Skandar i el lladre de l'unicorn a 38 llengües –la nord-americana Simon & Schuster va pagar un avançament de set xifres per les tres primeres novel·les– i Sony n'ha comprat els drets per adaptar el llibre al cinema. En català l'edita Salamandra. Steadman, que ha estat una de les convidades del Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona, proposa una història d'aprenentatge protagonitzada per un noi de 13 anys, Skandar, que té el somni de convertir-se en genet d'unicorn. Per aconseguir-ho cal que sigui admès en una escola situada en una illa, on els alumnes són agrupats en funció dels quatre elements naturals. Amistat, aventures, màgia i un enigmàtic lladre, el Teixidor, són alguns dels eixos de la primera de les cinc novel·les de la sèrie.

]]>