Christian Escribà: "El més maco és marxar i que et recordin com una gran persona, ho voldria per a mi mateix". Ferran Adrià: "Ha sigut una de les icones de la gastronomia catalana. I, sobretot, era una gran persona". Marc Ribas: "Ha estat algú que m'ha marcat més enllà de l'àmbit professional. És algú que se't queda a dins. I celebrar la vida pensant en el capipota i els fesolets". Joan Roca: "El trobarem a faltar. Encarnava l'essència d'aquest ofici meravellós que és el de fer feliç a la gent". Aquestes són algunes de les paraules que s'han dedicat avui al Mercat de la Boqueria a Juanito Bayén, el Pinotxo. Era un acte de comiat, d'homenatge, de presentació del seu llibre i de la figura de cera que a partir d'avui serà al Museu de Cera, al costat de "l'Olimp de la cuina catalana", en paraules d'Òscar Ubide, gerent del Mercat de la Boqueria.

“Pinotxo estaria molt content de com li hem dit adeu”, explica el seu amic Isidre Gironès, amb els ulls plens a vessar de llàgrimes. “Ha sortit tot com ell hauria volgut”, perquè hi ha hagut missa, al Tanatori Sancho de Ávila, i després “hi ha hagut dos parlaments molt macos, i totes les autoritats municipals hi eren, a primera filera”.

Juanito Bayén, l’universal Pinotxo del Mercat de la Boqueria, ha mort aquest dimarts a primera hora del matí amb 88 anys (aquest any, per Sant Joan, n'hauria fet els 89) per un càncer que, quan va ser detectat, els metges ja van diagnosticar que era tard per actuar-hi, segons explica el seu millor amic, Isidre Gironès, que el va visitar diumenge a la tarda a l’hospital. Poques hores després que es conegués la notícia, i que cuiners i la Boqueria expressessin el seu condol per les xarxes socials, el bufet d’advocats Enrique Moreno emetia un comunicat (per petició de la viuda) en què s'expressava el malestar que havia viscut en els últims anys Pinotxo pel que ell –segons el comunicat– considerava “el mal tracte que rebia per part dels familiars amb què treballava al seu negoci”.

Feia temps que el cinema de Guillermo del Toro demanava una sotragada. La posada en escena del firmant d’El laberinto del fauno semblava haver-se estovat a mesura que el pressupost de les seves pel·lícules anava creixent, fins al punt de fiar-ho tot a un disseny de producció exhibicionista; una idea totalment oposada als enginyosos manaments de la sèrie B on s’havia format. Finalment, el canvi de marxa ha arribat a través de l’animació, un llenguatge nou per a Del Toro que li ha permès materialitzar un projecte llargament acariciat: una relectura personal del Pinotxo de Carlo Collodi.