"El meu compte d'Instagram ha explotat. Els amics em diuen que volen ser els meus agents", diu rient en Finn Higgins, un australià de Melbourne. Aquest jove de 24 anys va arribar fa menys de dos anys a Barcelona per estudiar un màster d'arquitectura del paisatge a l'ETSAB (UPC), va aprendre català i el parla sempre amb el seu entorn. "He après català amb els compis de pis, amb les xarxes socials i el Carles Porta, estic enganxat a Crims", diu.

Les vuit grans entitats en defensa del català s’han aliat per impulsar a tot el país el #repte21dies. "Es tracta de mantenir el català durant 21 dies, parlar només en català arreu i amb tothom: en sereu capaços?", planteja l’activista Txe Arana en la presentació de la iniciativa. El repte arrancarà el 12 de maig i s'allargarà fins a l'1 de juny.

El català és la llengua que els catalanoparlants transmetem de pares a fills, però també és la llengua que han parlat als seus fills milers de persones que a la seva llar havien parlat un altre idioma, fos castellà, urdú o turc. Només un 28-30% de catalans parlaven amb els avis i amb els pares en català i, en canvi, fins a un 45% parlen català als seus fills –és a dir, de mare a fill hi ha una diferència de sis punts o de dotze si hi sumem els usos bilingües–. Aquesta és una de les dades positives de l’última enquesta d’usos lingüístics de la població. La xifra contrasta amb el que li passa al castellà en el si familiar: un 55% dels ciutadans parlen castellà amb avis i pares, però el percentatge baixa al 37% amb els fills –o al 47% si hi sumem els usos mixtos–. I cal assenyalar que un 20% de llars avui es declaren multilingües, si ens fixem en la barreja d’idiomes que es parlen als fills, una tendència clarament a l’alça.

Quan el guionista Eduard Sola va guanyar el Gaudí per Casa en flames va recordar-se dels seus orígens humils i "orgullosament xarnegos". I quan va guanyar el Goya va dedicar-lo a les "supermares" que, com la seva, ho han sacrificat tot pels fills. "Mama, això és per a tu. T’estimo moltíssim", li va dir en català. Dos mesos després, ens trobem amb Eduard Sola i els seus pares, superada ja la voràgine dels reconeixements i la ressaca pel debat polític que va aixecar la paraula xarnego.

Fa 25 anys que Anna Solé Mena viu a Bèlgica i fa gairebé els mateixos que treballa a la Comissió Europea. El 2010 va publicar Multilingües des del bressol (UOC), un llibre en què donava recomanacions per educar els fills en diverses llengües, cosa que ella ha practicat amb la seva pròpia família amb èxit. La llengua, que era un interès paral·lel a la seva carrera professional, finalment hi ha confluït: des de fa tres anys és l’experta en multilingüisme de la direcció general d'Educació, Joventut, Esport i Cultura de la Comissió Europea. En un moment de gran diversitat social i gran complexitat per al català, defensa el manteniment de les llengües maternes i també l'aprenentatge de les llengües de la comunitat.

El català tendeix cap a la gramàtica castellana, i més especialment entre els joves. Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra ha analitzat com parlen el català i el castellà persones bilingües de diferents edats. A partir d'estructures lingüístiques que són diferents en les dues llengües, ha analitzat què els surt de manera natural als parlants. La conclusió és que mentre que els adults dubten de com utilitzar bé aquestes expressions i alternen indistintament l'ús correcte i l'incorrecte, el 75% dels joves (7-13 anys) no tenen dubte que la fórmula que farien servir és la castellana fins i tot entre els que tenen el català com a llengua materna.

El català viu un moment de màxima atenció social i política. Els discursos basculen entre l'emergència i l'esperança. Hem demanat a diversos especialistes en llengua de diferents àmbits professionals i territorials que analitzin les amenaces més urgents i les oportunitats més importants per revertir la situació de la llengua. Tots responen tres preguntes concretes i concises sobre el català:

"Coctails [sic]" i "drinks", anuncia el bar dels baixos de l’Ateneu Barcelonès, un pilar centenari de la intel·lectualitat catalana, situat al centre de Barcelona. També ofereix "tapés [sic]". De fet, dels 32 comerços del carrer Canuda, només en tres dels rètols hi apareix el català. La majoria indiquen tan sols la marca, però quan hi ha cartells explicatius del negoci, la majoria són en anglès.

Quina llengua es parla a les empreses, a la cadena de muntatge o a la recepció? Les dades sobre usos lingüístics en l’àmbit laboral han estat poques i genèriques, i sovint marcades per prejudicis i intuïcions. La UGT ha elaborat un primer estudi que permet aproximar-s’hi a través de 935 delegats sindicals de tot el territori i tots els àmbits laborals. I se'n desprèn que els usos bilingües són, de lluny, els més habituals a la feina (72%), però amb predomini del castellà, una diferència que s'eixampla radicalment a les comarques metropolitanes. Si la mala notícia és que el català és minoritari en certs entorns laborals, la bona és que pràcticament hi és sempre present: el 85% de les persones enquestades afirmen que fan servir el català a la feina i el 95% el saben parlar. Per això és sorprenent una altra xifra: el 50% voldrien millorar les competències de català.

La llengua catalana ha entrat en la precampanya electoral. I no ho ha fet per les diverses crisis que arrossega els últims anys (els mals resultats escolars, la sentència del 25% de castellà, la desfeta en l'ús social, etcètera) sinó per la proposta del president Pere Aragonès de crear una conselleria específica de Llengua la legislatura que ve. És el que han fet alguns ajuntaments després de les municipals, com el de Girona, Vic, Sant Cugat o la Garriga. El govern d'Esquerra ja havia elevat el rang de l'àrea de Política Lingüística, que va passar de direcció general a secretaria, però continua penjant de la conselleria de Cultura. Ara Aragonès proposa dedicar-hi una conselleria específica davant la "preocupació" que considera que el país té per l'ús social de la llengua. El català és el "nervi de la nació", a més d'un factor de "cohesió social", va afirmar dimecres.

El català no pot esperar. I si parlem del català i els joves, encara menys. Cada parlant que es perd o no es guanya abans dels 20 anys és algú que difícilment es recuperarà. Les dades són clares: l’ús com a llengua habitual entre els de 15 i 34 anys ha caigut en 15 anys a un ritme d’un punt per any a favor del castellà i altres llengües (del 43% el 2007 al 25% el 2022). Durant dècades es van posar les esperances de recuperació de l’idioma, que sortia minoritzat del franquisme, en infants i adolescents gràcies a l’escola –amb la immersió– i a la televisió. Tot i els límits evidents en altres terrenys (per exemple, als cines), es va fer feina i es va avançar. Fins que la fórmula es va esgotar al tombant de segle. L’explosió del món audiovisual (primer amb les teles privades i després amb internet, les plataformes i les xarxes socials) ha perjudicat el català i ha tingut un efecte directe en el món infantil i juvenil. La crisi educativa, i en concret la relaxació de la immersió, combatuda políticament i judicialment, també ha debilitat el paper de l’escola com a factor d’implantació de la llengua històrica del país. Hi ha hagut altres factors: s’ha associat el català a l’independentisme (cosa que l’ha marcat políticament) i l’arribada de població forana ha suposat un repte no sempre fàcil d’abordar.

A casa parlen català, però quan surten amb els amics es passen al castellà. O parlen una barreja de català i castellà. Així és la vida de molts joves catalanoparlants, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. Ho diuen les enquestes i ho confirmen els joves. "Si és una cosa superimportant parlo en català, però si és una conversa amb una amiga que sol parlar castellà, li parlo en castellà. És que en una conversa potser canvio sis vegades d’idioma, és completament aleatori", explica Helena Bou, que fa segon de batxillerat. Per què canvia de llengua? "No ho sé. No en tinc ni idea", admet. "Parlo la primera que em surt, és inconscient", afegeix la seva amiga Irene Figueras.

"És molt difícil ser malote en català", diu la sociolingüista Marina Massaguer. Per què? No hi ha referents dolentots? O és que no es produeix prou argot juvenil? O tot plegat és un tòpic boomer?

Dos cosins adolescents que parlen en castellà mentre a l’àpat familiar tothom parla en català. Dues amigues catalanoparlants enviant-se tiktoks i whatsapps en castellà. Un grup d’estudiants universitaris que preparen en castellà una pràctica de l'assignatura de català. Són situacions quotidianes que descriuen pares i professors. "És un fenomen lingüístic nou i no sé quina etiqueta posar-li: joves catalanoparlants que adopten el castellà per pura practicitat. No és per pressió ideològica, tampoc perquè sigui la llengua de la majoria numèrica (perquè de vegades hi ha dos castellanoparlants de vuit); adopten el castellà per comoditat, perquè així tenen una sola llengua per al grup, com si fos una llengua franca", afirma Marc Guarro, lingüista i professor d’estàndard català oral i escrit als estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

Plataforma per la Llengua ha anunciat aquest dimecres que estan estudiant les accions legals a emprendre per respondre a les decisions dels darrers dies d'ajuntaments com els de Palma o Calvià "contra la llengua catalana". L'entitat es reunirà pròximament amb el nou batle de Palma, Jaime Martínez, per comunicar-li la voluntat de recórrer contra les mesures aprovades.

"El futur del català depèn del manteniment del seu ús en totes les situacions comunicatives, i ara mateix la immensa majoria de catalanoparlants canvien al castellà quan algú se'ls adreça en aquesta llengua. Aquest hàbit transmet la idea que el català no és útil, i les llengües que no són necessàries no sobreviuen". Aquest és l'argument que dona el professor de Psicologia de la Universitat de València Ferran Suay (València, 1959) per convèncer de la necessitat que els catalanoparlants es mantinguin fidels a l'ús de la seva llengua en tots els àmbits.

La formulació, que veig utilitzada en alguns mitjans de comunicació, em desplau: ¿realment, el català necessita ser “salvat”? ¿Es troba, per dir-ho en els mateixos termes del diccionari de l’IEC, en una situació en què li calgui ser preservat “de la mort, de la destrucció, de la ruïna, d’un perill segur, d’un mal qualsevol”? Fins i tot admetent que per a la salut del català el pronòstic pot ser més aviat pessimista, com a malalt el que vull és un diagnòstic al més fiable possible. I no l’acabo de veure enlloc. 

Plataforma per la Llengua ha fet públic el seu Informecat anual, on es recullen 50 dades sobre la llengua. L’ONG del català demana més consciència lingüística als parlants "per no canviar de llengua" i "més polítiques públiques efectives" de les institucions, segons el president Òscar Escuder. "Se’ns vol ficar al cap que som una llengua petita i que està hiperprotegida, i no és veritat. El català està entre les 100 llengües amb més parlants i no hi ha una llengua d’aquestes dimensions més desprotegida", afegeix. Entre les xifres, moltes de les quals ja eren conegudes, recollim les novetats més destacades en cinc àmbits.