Els nens de l’Escola del Mar, avui situada al Guinardó, fa dos anys, quan van rebre la visita de l’alcalde Collboni, aleshores acabat d’estrenar, li van preguntar per què, tal com se’ls havia promès, no s’havia reconstruït l’edifici històric de la Barceloneta, destruït el 1938 per les bombes feixistes. Van agafar l’alcalde a contrapeu. No sabia de què li parlaven. I va dir-los que s’hi posaria. Dos anys després, els nens li han retornat la visita aquest divendres al consistori i, somrients però determinats, li han preguntat de nou el mateix: "Alcalde, i la reconstrucció de l'Escola del Mar, què?" L’alcalde els ha dit que es farà, sí... Però encara no se sap ni on ni quan. L'escola no seria per a ells, sinó per a la ciutat. Però se l'han fet seva: són les seves arrels. I les nostres.

L’alcalde Collboni i el seu equip de Cultura i Educació han decidit avortar el projecte de construir una rèplica de l’emblemàtica i meravellosa Escola del Mar. Meravellosa tant des del punt de vista arquitectònic com des de l'educatiu. És una decisió incomprensible. Igual com Barcelona va saber reconstruir el Pavelló de la República (París, 1937) de Josep Lluís Sert i el pavelló Mies van der Rohe (Barcelona, 1929), fa temps que toca recuperar aquest edifici escolar únic de Josep Goday. No és només un deure de memòria democràtica i cultural, també és un gest en defensa de la qualitat educativa. En temps de turbulències pedagògiques, era –és– més necessari que mai. Als impulsors de la iniciativa –Marc Cuixart, Marina Subirats, Teresa Guillaumes i tants d’altres–, que aspiraven a impulsar l'obra pel centenari de l'escola (1922), els va costar molt que l’anterior consistori al final del mandat tirés endavant el projecte. I ara de cop tot se’n va en orris de nou. ¿Barcelona no és capaç de tornar a fer seva aquesta joia històrica i de donar-li un sentit de present i futur?

La reconstrucció de l'Escola del Mar, el mític edifici de Josep Goday a la platja de la Barceloneta, destruït per l'aviació feixista durant la Guerra Civil, havia de ser una de les grans recuperacions patrimonials de Barcelona, però, segons ha pogut saber l'ARA, el projecte ha quedat estroncat amb el canvi de govern a l'Ajuntament de Barcelona. Estava previst que la rèplica de l'edifici fos una de les seus de la biennal d'art Manifesta, que se celebrarà al setembre. L'aleshores alcaldessa Ada Colau n'havia anunciat la reconstrucció el març de l'any passat, amb una aportació inicial de 300.000 euros per tirar-la endavant i una ubicació possible al parc que hi ha al final de la rambla del Poblenou.

Després que ho avancés l'ARA al novembre, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat aquest divendres que l'Ajuntament reconstruirà l'Escola del Mar, l'edifici de fusta de l'arquitecte Josep Goday. L'edifici original, aixecat el 1921 a la vora del mar a la Barceloneta, va ser un referent pedagògic de la Segona República, fins que va ser destruït durant un bombardeig italià el 1938 en plena Guerra Civil. Colau ha fet l'anunci en un acte amb un centenar d’escolars de la ciutat participants en el concurs Les escoles dibuixen la ciutat, promogut precisament per l'Escola del Mar, actualment ubicada al Guinardó. Està previst que l'edifici nou estigui enllestit la tardor del 2024 per funcionar com un dels equipaments de la Manifesta 15 Barcelona, l'edició de la biennal itinerant d'art contemporani que se celebrarà a la capital catalana i nou ciutats més de l'àrea metropolitana. "No renunciem a reconstruir allò que el feixisme i les bombes van destruir", ha dit Ada Colau. Pel que fa a la ubicació, encara no s'ha decidit, però un dels llocs amb més possibilitats seria el parc que hi ha al final de la rambla del Poblenou.

La reconstrucció d’edificis històrics desapareguts ha deixat una empremta profunda en el patrimoni de Barcelona. El pavelló alemany de Mies van der Rohe de l’Exposició Universal del 1929 encara es pot visitar avui a Montjuïc com un símbol de la modernitat europea del segle XX. I el pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París del 1937, obra del GATPAC, és una altra icona que es va reconstruir a Horta-Guinardó el 1992 i avui acull una biblioteca de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzada en la Guerra Civil.