L'artista Susy Gómez ha donat l'escultura 'Els dies VI' (2003), una gran papallona de ferro forjat galvanitzat, a l'espai de dol gestacional, perinatal i neonatal del cementeri de Son Valentí, a Palma. La peça, de 245 centímetres d'alçada, vol retre homenatge als infants no nascuts i donar un lloc simbòlic al record de les famílies que han patit la pèrdua d'un nadó.

Els termòmetres de l'Arxipèlag varen enregistrar temperatures 2,2ºC per damunt del que és habitual pel mes de novembre, amb una marca mitjana de 16,4ºC.

Sí, trobo que fa un novembre estrany. Massa calor. Però diuen que ens hi hem de començar a acostumar. Aquells estiuets de Sant Martí, dies de plàcid sol solet, que eren una treva de la fred i les boires, ara només existeixen en el record. Tot és sempre igual: hivern i estiu. Vivim en la monotonia i en la mediocritat. L’estiuet de Sant Martí no té cap sentit com a alleujament. Només és una cosa antiga que el canvi climàtic ens fa enyorar. Tot ha canviat. Hem entrat en una nova dimensió de gairebé tot. De la naturalesa, de la vida urbana, de les relacions interpersonals, de la política. Ara, per exemple, hi ha a Catalunya una gran excitació per aquest canvi jurídic que s’anuncia. La supressió de l’anomenat delicte de sedició. Tothom està molt content. Quina gran notícia! El senyor Sánchez i el senyor Aragonès exulten. La faula de diàleg ha donat el primer fruit. No sé si el president gran és un cínic i el president petit un il·lús. Però m’ho temo. No hi haurà cap derogació, serà només allò que els espanyols en diuen “los mismos perros con distintos collares”. Canvi de nom, però molt més ambigu que l’altre; reducció de pena, però pena, al cap i a la fi. I sobretot una adequació als codis europeus que es pensen que facilitarà l’extradició d’aquells que la justícia europea protegeix. El que volen els espanyols és l’empresonament de Puigdemont. Del fugado. Que pagui per l’horror que ha comès, per ser el capdavanter de la nefasta segregación d’un territori de la pàtria. Només de pensar que això és possible ja és un delicte. Encara que desactivés la independència proclamada és reu del crim més gran que es pot cometre a Espanya. S’ha d’empresonar com sigui. Que exultin doncs el cel i la terra, l’empresonament s’acosta. De fet, encara que el PP ho dissimuli, tots estan contents. Però si Sánchez està content, el PP ha de treure foc pels queixals. És el teatre de la política.