Nova York, principis dels 80. Ronald Reagan és president, The Clash sonen a la ràdio i un adolescent jueu descobreix la injustícia sistèmica de la societat nord-americana. Armageddon time, que s'estrena aquest divendres, és una de les pel·lícules de l'any, un drama emocionant i lúcid en què James Gray transforma els seus records familiars en un relat d'iniciació a la maduresa d'una dimensió política d'innegable actualitat.

Prenent com a model l’autobiogràfica Amarcord, en què Federico Fellini va retratar la Itàlia feixista de la dècada de 1930 amb dosis equivalents de nostàlgia i esperit crític, James Gray –un dels grans auteurs del Hollywood actual– rememora amb Armageddon time la seva preadolescència a la Nova York de principis dels anys 80, en les albors de l’era Reagan. El resultat d’aquest exercici d’autoficció és un colpidor drama intimista que transita des de l’exaltació inicial (amb Anne Hathaway i Jeremy Strong com els pares d’un clan que sembla sortit de Toro salvatge de Martin Scorsese) fins a un assossec meditatiu que permet a Gray reconciliar-se amb la seva herència familiar mentre passa comptes amb una nació regida per la llei del més fort.