<![CDATA[Ara Balears - Joan Estelrich]]> 10 <![CDATA[Dos homenots del segle XX]]> Pla i Estelrich mantingueren al llarg de la seva vida una relació una mica tibant, de vegades força intensa, d’altres més freda, que s’estengué fins a la mort del darrer el 1958. Periodisme i llibertat enceta la relació epistolar quan ja existeix certa confiança entre ells i Estelrich actua com a mà dreta de Cambó. El felanitxer comença demanant a Pla que, de París estant, interactuï per a ells i treballi per a Catalunya. És una operació interessant per a ambdues bandes que implica que un jove i bellugadís Pla podrà fer-s’hi un nom i guanyar-se el pa, cosa gens fàcil en una capital cara com la francesa en temps d’entreguerres. Pla hi acabava d’arribar com a corresponsal del diari La Publicitat, mitjà que finalment l’estabilitzarà.

]]> <![CDATA[Maragall i l’iberisme segons Estelrich (1921)]]>

De la ressenya –traducció pròpia– de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a El Día (23-XI-1921) sobre una conferència de Joan Estelrich (Felanitx, Mallorca, 1896 - París, 1958). És un dels textos que la professora Sílvia Coll-Vinent ha inclòs a Periodisme i llibertat. Cartes 1920-1950 (Destino, 2022), llibre sobre la relació entre Pla i Estelrich, periodistes en l’òrbita de Cambó, líder del catalanisme conservador. A finals del segle XIX tres intel·lectuals havien raonat sobre iberisme: Joaquim Pedro de Oliveria Martins (Lisboa, 1845-1894), Miguel de Unamuno (Bilbao, 1864 - Salamanca, 1936) i Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911).

]]> <![CDATA[Josep Pla - Joan Estelrich: duel entre un cínic i un dogmàtic]]>

La història entre Josep Pla i Joan Estelrich va començar bé, va entrar en crisi, va tocar fons i va acabar redreçant-se. És una de les conclusions a les quals s'arriba llegint Periodisme i llibertat, el volum que reuneix per primera vegada la correspondència entre els dos escriptors i que posa en circulació Destino en col·laboració amb la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.

]]>