Llegim a l’ARA que, “després de dècades de reivindicacions dels nacionalistes i dels independentistes corsos, el president de França, Emmanuel Macron, durant un discurs que ha fet al Parlament cors aquest dijous s'ha compromès a impulsar l'autonomia de Còrsega i a estudiar el traspàs d'algunes competències a l'illa”. Es veu que no serà una “autonomia plena”, com diu que volia el govern cors. Ni una autonomia “contra l’estat”, ni una “autonomia sense estat”.

Al centre de Nantes, al País del Loira, la Bretanya en termes històrics des del segle IX fins que va ser separada el 1941 pel règim de Vichy per convertir-la en la capital administrativa de la llavors tot just nova regió, hi ha una plaça bufona amb un parell de cafès molt populars. A vint metres, al carrer Carmélites, que surt en direcció nord, hi ha també Le Cinématographe, una sala dedicada als clàssics del cinema.

Arribo a Carhaix en un cotxe nou. Fa olor de pell i de plàstic polit. Un veí del poble m’ha vingut a cercar a l’aeroport de Brest a primera hora del matí. M’esperava amb el cartell del festival de literatura on m’han convidat i m’ha preguntat, amb timidesa, com ha anat la presentació de la meva novel·la a París. Després, silenci. Un silenci còmplice. Finestra enllà, la verdor ho envelluta tot. Les tonalitats muden lleugerament, amb impaciència. Ara un verd tendre, ara un verd carregat, madur, ara un verd groguenc, que demana aigua. Una hora més tard, un cartell indica en llengua francesa l’arribada al poble remot: és tardor a Carhaix.