Joan Carles Casanovas (Sabadell, 1967) és el flamant director de l'Hostal de la Gavina. Té una llarga trajectòria en el món hoteler i ha passat els últims deu anys dirigint un altre establiment emblemàtic: l'Hotel Casa Fuster. Casanovas té molta energia i cura pels detalls. Abans d'entrar al seu despatx arregla una cinta mal posada en una cadira. Es declara amant de la història de l'art i li encanta la gastronomia. Dues passions que es veuran reflectides en aquesta nova etapa a S'Agaró.

Oriol Fernández (1999) és cuiner per vocació. Va néixer en una família que dirigia dos restaurants entre la població de Sant Celoni i els voltants, així que, quan va poder ajudar els pares, cap als catorze anys, es va posar darrere del taulell per fer cafès, servir cerveses i el que fes falta. La seva germana, mentrestant, era a la cuina. Hi va haver un dia que ell també va entrar a la cuina, al costat de la mare, que era la cuinera. I es va adonar que s’hi sentia molt còmode. Així que el que era donar un cop de mà va passar a ser una passió. Quan va acabar l’institut es va apuntar a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona amb les idees molt clares. Avui, amb vint-i-cinc anys, fa anys que és cuiner juntament amb Romain Fornell al restaurant Candlelight de l’Hostal La Gavina de S’Agaró, i també juntament amb José Pulido, xef executor. En la temporada d'hivern, s'està al restaurant Carbon a la població de Zermatt (dins de l’Hotel Ambassador, a Suïssa). Amb cuiners com l'Oriol Fernández es reviu amb molta força la passió pel receptari tradicional francès.

Fa calor, avui, quinze de juliol, que escric aquest paper. Quan jo era jove era sant Enric. Ara ja no. L’han traslladat al dia tretze, em sembla. Tot canvia. Menys la calor, que aquests dies és sufocant, enganxosa. Hi ha com una llosa d’humitat que pesa dalt del cel de Barcelona. Amb prou feines surto de casa, per la calor i per la feinada que tinc perquè estem deixant el pis de la capital i la capital mateixa. Un tip de fer paquets, d’encapsar llibres, d’estripar papers inútils. Quan un és desordenat troba sorpreses als llocs més insospitats. Ahir, per exemple, em va sortir, enmig d’altres papers, una llarga carta de Modest Prats que no recordava ni de lluny. Com que li vaig dedicar el meu llibre Les ciutats i li vaig enviar, em contestava fent-ne una lectura llarga i minuciosa. La dedicatòria especificava que era “venjant-me d’un pròleg de fa anys”, ell començava dient que no hi entenia res d’això de la venjança. Que ell no ho era, de venjatiu. És clar que la meva venjança era cum grano salis, és a dir, una mica irònica i gairebé metafòrica. Ell, en aquell pròleg de feia anys, em recriminava que em mirava massa el melic, que em contemplava massa, i em recomanava que sortís al món de les coses reals. Ara Les ciutats portava un epígraf de Carles Riba: “dins la nostra fusta mesquina / ressonen homes i ciutats”. La venjança era un llibre en què es parlava d’homes i ciutats, és a dir del món real. Em va emocionar trobar aquells dos fulls, escrits a dues cares, amb la seva lletra menuda de perfectes línies paral·leles. Eren uns anys que, de cop, tornaven des del fons del passat i de la nostra relació personal, llavors encara incipient. Amb els anys es va anar intensificant i vam arribar a ser amics de debò. Però no hi va haver cap més carta com aquella, perquè l’escriptura es va canviar en paraules parlades. Vam viatjar, vam parlar molt i ara veig que les paraules se les endú el vent, com diu el tòpic. Les cartes queden i aquesta que m’ha sortit ara remenant papers antics me n'ha fet enyorar d’altres no escrites mai. Ja s’han perdut per sempre aquells temps de les correspondències. Aquell parlar sospesant les paraules, aquell desig de l’exactitud, aquell pensar que quedava fixat en l’escriptura.

En l'obertura de la XXVII Trobada d’Economia a S’Agaró (Baix Empordà), centrada aquest any en les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, Luis de Guindos, vicepresident del Banc Central Europeu, ha certificat les projeccions negatives de la Comissió Europea. Aquestes projeccions preveuen un descens del creixement econòmic i un augment de la inflació subjacent durant el 2023 a la zona euro.