La Cristy va arribar d’Hondures per retrobar-se amb la seva mare, que ja feia anys que vivia aquí, el març del 2020. Tot i la pandèmia, que va retallar la mobilitat de manera radical, aquell any la població estrangera resident a les Balears es va incrementar un 2,6%, fins a arribar a les 262.066 persones. Des dels anys seixanta, l’Arxipèlag ha canviat la seva fesomia sobretot a causa de les onades migratòries, que han triplicat la població illenca. Per això, sovint s’ha atribuït a la immigració la caiguda de parlants i de l’ús social del català, que –segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics, publicada el 2014–, era la llengua prioritària habitual per al 36,8% dels ciutadans.

Ja fa molts anys que la societat de les Illes Balears està en un procés continu de transformació social, demogràfica i cultural. La bombolla immobiliària dels anys noranta va suposar la intensificació d’un model cada vegada més depredador del territori i de les persones. L’actual crisi ha suposat un punt d’inflexió que ens obliga a repensar-ho tot. Perquè res no tornarà a ser igual, cal construir un nou model econòmic basat en la prosperitat compartida i que garanteixi la cohesió de la societat de les Illes Balears.