L’Església, més aviat reconvertida en pasoliniana parròquia de barri, era plena a vessar. Un divendres de tardor, a ranvespre i a tocar del centre de Barcelona, on els aparadors de la vanitat s’omplen de tot per oferir no-res. I no, no s’oficiava –o sí, ves a saber– i no hi havia llums de Nadal encara. Va ser divendres passat. Al carrer Casp, al Sagrat Cor de Jesús. Síntesi del diàleg, xerrada i trobada amb el sociòleg basc Imanol Zubero: el capitalisme no només mata quan no funciona, mata sobretot i de forma regular quan rutlla a tot drap. D’això es parlava: d’on som –diagnòstic– i com carai sortir-ne –camins i alternatives–. Panoràmica general, el darrer llibre de la Nancy Fraser es titula, tal vegada de forma redundant, Capitalisme caníbal. Un adjectiu que se suma a la llarga llista d’epítets amb què molt distintes veus d’ideologies ben diferents l’han qualificat des de la crisi financera del 2008. Zombi per Antón Costas, suïcida per Miquel Puig, canalla per César Rendueles, senil per Miren Etxezarreta, del desastre per Naomi Klein. 

¿No volem veure la pobresa? És una de les preguntes que es fa l'escriptor i periodista Sergio C. Fanjul (Oviedo, 1980) al seu últim llibre, La España invisible (Arpa, 2023). Tot passejant per la ciutat de Madrid, Fanjul reflexiona sobre aquesta veritat incòmoda, la de la pobresa i l'extrema pobresa a Espanya, i s'endinsa en les seves causes estructurals.

Les properes eleccions tenen un caràcter especial degut a una sèrie de circumstàncies que val la pena no oblidar. En primer lloc, la convocatòria inesperada en època de vacances, fruit dels resultats d’unes altres eleccions celebrades fa unes poques setmanes, però que no en són una simple repetició, sinó molt més importants. En segon lloc, coincideixen en un moment en què vivim una situació social molt estressada, fruit d’un seguit de reptes ecològics, sanitaris, energètics, tecnològics, bèl·lics i de gestió de la informació; molts d'aquests reptes els coneixem des de fa anys, però recentment s’han accelerat i agreujat, i hem tardat molt a prendre mesures per fer-hi front. I en tercer lloc, perquè estem, sense voler admetre-ho, patint encara les conseqüències de la crisi financera que es va gestar en la darrera dècada del segle passat, que va esclatar en la primera d’aquest, que ha enfosquit molt les perspectives de futur per a una part molt important de la població, que ha engendrat en la classe mitjana i baixa, i en molts joves i adolescents, una barreja de desorientació, de passotisme i de rebel·lió respecte dels poders polítics, i que ha creat una creixent polarització ideològica, un xic cap a l’esquerra però sobretot cap a una dreta que enyora situacions que sortosament havíem deixat enrere fa ja uns 50 anys, i que ara alguns voldrien revifar. Les freqüents i vergonyoses anècdotes de tots els debats electorals em preocupen força. 

El món s’enfronta a un munt de desafiaments gravíssims i interconnectats, com ara una emergència climàtica i les creixents desigualtats econòmiques entre els països i dintre seu. Per abordar aquests problemes els diners han de fluir en la bona direcció: s’han de destinar a reduir les emissions de carboni; a fomentar l’educació, la salut i altres serveis essencials, i a refer les infraestructures mundials. Per a tot això farà falta, al seu torn, un augment enorme de la despesa pública.

Podria semblar rar que en uns temps en què cada vegada es reclamen més drets, alhora es constatin nivells més elevats d’intolerància. Però no ho és, d’estrany. Estic convençut que una cosa va estretament lligada a l’altra. Una paradoxa que és especialment clara en el cas de la denúncia de vulneracions de la llibertat d’expressió just quan, alhora, es restringeix aquesta llibertat amb el recurs abusiu a suposats delictes d’odi, amb la censura pròpia de la correcció política o amb els judicis anacrònics a idees, fets i persones del passat -la dita cultura de la cancel·lació - per imposar autoritàriament els dogmes actuals.

La regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI, Sonia Vivas, ha anunciat aquest dimarts que demanarà al Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, a través del seu partit, que es regularitzi la situació de tots els migrants a Espanya. Vivas se suma així a la petició que va fer la setmana passada el seu company de partit i portaveu d'Unides Podem al Congrés dels Diputats, Pablo Echenique, que posava com a exemple el cas d'Itàlia, on ja s'ha aplicat aquesta mesura.

Al voltant d'una vintena de municipis de les Illes tenen activitats programades durant aquest mes per celebrar el Dia mundial del comerç just. Així ho ha explicat aquest dimecres Marta Pizarro, coordinadora de S'Altra Senalla i representant de les entitats que treballen "per canviar les regles comercials" a les Balears, "la comunitat amb més botigues de comerç just de tot l'Estat".

Ja fa molts anys que la societat de les Illes Balears està en un procés continu de transformació social, demogràfica i cultural. La bombolla immobiliària dels anys noranta va suposar la intensificació d’un model cada vegada més depredador del territori i de les persones. L’actual crisi ha suposat un punt d’inflexió que ens obliga a repensar-ho tot. Perquè res no tornarà a ser igual, cal construir un nou model econòmic basat en la prosperitat compartida i que garanteixi la cohesió de la societat de les Illes Balears.