La Fiscalia ha demanat a l'Audiència de Barcelona que arxivi la causa contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban per l'espionatge al mòbil del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Segons l'agència Efe, el ministeri públic considera que els atacs amb el programa informàtic Pegasus van comptar sempre amb aval judicial. D'aquesta manera, la Fiscalia s'afegeix a la petició que ja va fer l'Advocacia de l'Estat, que defensa Paz Esteban: va presentar un recurs en contra de la decisió del jutge instructor de mantenir com a imputada l'exdirectora del CNI mentre aclaria si l'espionatge a Aragonès va ser avalat en tot moment pel Tribunal Suprem. Ara bé, el magistrat Santiago García va rebutjar aquesta petició.

Shir Hever és un dels experts en l'economia de l'ocupació israeliana sobre territori palestí. És el director de l'Aliança per la Justícia entre Israelians i Palestins i el coordinador de la campanya d'embargament d'armes del Comitè Nacional del moviment Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BNC). La setmana passada va visitar Catalunya i es va reunir amb membres de la comissió d'afers exteriors del Parlament per parlar de la necessitat de posar fi al comerç d'armes amb Israel i de l'ús del programa d'espionatge israelià Pegasus contra el moviment independentista.

L'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha centrat de ple els focus polítics i judicials aquest divendres. Era una data encerclada en vermell al calendari, ja que l'exdirectora del CNI Paz Esteban tenia previst declarar, i ho ha fet amb mala maror a la sala. En concret, ha declarat durant més d'una hora a porta tancada i per videoconferència per l'espionatge al president: no ho ha pogut fer fins dues hores més tard del previst a causa de problemes tècnics de connexió, i quan ha pogut defensar-se, en qualitat d'investigada, ha estat en una atmosfera d'alta tensió entre les parts, segons fonts judicials.

El jutge que investiga el cas Pegasus ha rebut aquest dijous la documentació desclassificada pel govern espanyol que acredita l'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès. En concret, les interlocutòries judicials del Tribunal Suprem que van avalar les intervencions telefòniques, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. La documentació ha arribat al jutjat de Barcelona que s'encarrega del cas 24 hores abans que declari l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban per videoconferència com a investigada. El govern espanyol va enviar aquesta setmana l'acord del consell de ministres en què s'autoritzava el CNI a sol·licitar l'accés a aquestes interlocutòries.

El consell de ministres ha acordat aquest dimarts la "desclassificació parcial" de documents relatius a l'espionatge amb Pegasus al president de la Generalitat, Pere Aragonès, per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), segons ha explicat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, que ha precisat que és només per aquest cas concret i que en cap cas "afectarà la seguretat nacional". Ho fa a petició del jutge que investiga la causa oberta a Barcelona, en la qual el cap de l'executiu català va declarar el 13 de desembre passat i va defensar que aixecar el secret de la informació era una "obligació ètica i moral". També ho és perquè tingui sentit la compareixença al jutjat prevista per al 26 de gener de l'exdirectora del CNI Paz Esteban, en qualitat d'investigada. Els documents s'enviaran ara al jutge i aquest decidirà si els fa arribar a les parts implicades.

El món es despertava dissabte passat amb les terribles imatges del terratrèmol que havia tingut lloc durant la matinada al Marroc i que ha provocat prop de 2.500 morts. Hores després, les autoritats del país encara no s'havien pronunciat i no hi havia notícies ni cap reacció del rei Mohamed VI. Només hi havia un comunicat del seu gabinet decretant tres dies de dol nacional. L'absència del monarca era notòria. No va aparèixer fins al vespre, en una fotografia feta pública on se'l veia a Rabat presidint una reunió per fer balanç del desastre. On havia estat tot el dia Mohamed VI? Per què no havia fet cap aparició pública abans?

L'independentisme i l'unionisme fa temps que han traslladat les seves lluites habituals al comitè d'investigació Pegasus de l'Eurocambra i intenten que el Parlament Europeu es decanti de la seva banda en el Catalangate. Després de mesos d'estira-i-arronses, però, Ciutadans, el PSOE, el PP i Vox han fracassat en l'intent de retirar de l'informe Pegasus les crítiques principals al modus operandi de l'Estat contra l'independentisme, tot i que han aconseguit rebaixar el to del document. La comissió europarlamentària ha donat per fet aquest dilluns, en la votació de les conclusions finals, que el govern espanyol està darrere del Catalangate i ha confirmat la seva posició: l'espionatge a 65 líders polítics i de la societat civil catalanista és injustificat, les informacions de Citizen Lab tenen credibilitat i el govern espanyol ha col·laborat de manera "limitada" en la investigació.

La batalla als jutjats per aclarir l'espionatge de Pegasus està plena de dilacions i decepcions per a l'independentisme, però aquest dimarts el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha obert una porta a fer una excepció a aquest cúmul de desenganys. Atenent un escrit presentat per Josep Maria Jové i Diana Riba (ERC), la jutgessa Eva Maria Moltó ha demanat al govern espanyol que desclassifiqui els documents secrets que puguin aportar llum sobre qui va espiar a través dels seus telèfons mòbils els dos dirigents republicans.

La missió de la comissió Pegasus del Parlament Europeu que visitarà Madrid el 20 i el 21 de març no es reunirà amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ni amb cap ministre malgrat que els eurodiputats els ho han demanat insistentment i fins a l'últim moment. Per què? L'Eurocambra no va caure que dilluns és festa a la Comunitat de Madrid –"Això no és culpa del govern espanyol, ja només faltaria això", diuen fonts de la Moncloa– i la presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, ha fixat l'inici de la moció de censura contra Sánchez presentada per Vox per al dimarts a les 9 h del matí. Tot i això, la Moncloa assegura a l'ARA que no han declinat les trobades amb Sánchez ni amb els ministres per motius d'agenda, sinó perquè el cas Pegasus a l'Estat ja està judicialitzat i troben més adient que els parlamentaris europeus es reuneixin amb perfils tècnics.

Les maniobres de l'espanyolisme per evitar que l'Eurocambra investigui el Catalangate i en tregui conclusions crítiques contra l'Estat continuen. Aquest dijous, el PSOE, el PP, Vox i Ciutadans han tornat a carregar contra l'informe preliminar de la comissió Pegasus del Parlament Europeu i han presentat esmenes per intentar que se'n retirin referències al Catalangate. Concretament, els quatre partits espanyolistes han coincidit a demanar que s'elimini el punt del text que assegura, tal com va informar CitizenLab, que Espanya va espiar fins a 65 líders independentistes amb el programa informàtic Pegasus i no només 18, tal com ha admès fins ara el govern espanyol.

La comissió del Parlament Europeu que investiga l'espionatge amb el programa Pegasos a diferents estats de la Unió Europea ha acordat finalment enviar una missió de parlamentaris a Espanya el 20 i 21 de març. Finalment, segons fonts comunitàries, els coordinadors del Partit Popular Europeu i Partit Socialista Europeu del comitè han desbloquejat la iniciativa i hi han votat a favor, juntament amb els verds, liberals i l'Esquerra. Això sí, a canvi que només hi vagi un eurodiputat per cada grup parlamentari i només visitin Madrid.

28 preguntes formulades i cap resposta. Aquest és el trist balanç de la compareixença que va fer aquesta setmana la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, davant la comissió del Parlament Europeu que investiga el cas Pegasus. Malgrat que l'escenari era al més alt nivell, la responsable dels serveis secrets espanyols es va escapolir un cop més de donar explicacions sobre l'espionatge a una seixantena d'independentistes catalans. Set mesos després que esclatés el cas segueixen havent-hi més incògnites que certeses, i el dubte raonable ja és si mai s'arribarà a saber la veritat. Qui ho va ordenar? Quan va començar tot? Hi va haver infiltracions a telèfons mòbils sense autorització judicial? Per mirar de respondre totes aquestes preguntes ara mateix hi ha almenys 17 batalles i mitja en marxa, algunes de polítiques i altres de judicials. Madrid i Barcelona en són l'epicentre, però també hi ha ramificacions a Brussel·les i fins i tot podria arribar a Estrasburg. El pronòstic d'èxit, però, és reservat.

L'informe preliminar del Parlament Europeu sobre el cas Pegasus, malgrat que coincideix amb els plantejaments de l'independentisme, amenaça amb crear una nova esquerda en aquest moviment polític. El document assenyala indiciàriament Espanya com a responsable de l'espionatge massiu i la CUP ha dit aquest dimecres que és motiu suficient per posar punt final a la taula de diàleg que la Generalitat manté amb l'Estat. Junts ha demanat exactament el mateix. No és la primera vegada, de fet, que tots dos ho demanen. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès que el govern espanyol surt mal parat de l'informe europeu, però ha defensat que la taula de diàleg manté tota la seva vigència.