"Parlar de la història de Roma a través de les dones et permet explicar una altra història. No parlar només de política, batalles i emperadors, sinó dels altres milions de persones que van viure a l’Imperi Romà", explica Emma Southon, doctora en història antiga per la Universitat de Birmingham. "És molt interessant i fins i tot més divertit saber què feien els qui no pertanyien a l’elit", afegeix. Les dones queden al marge en molts relats i no es troben en molts textos clàssics, però Southon ha anat esgarrapant d’aquí i d’allà fins a reconstruir-ne algunes vides que explica al llibre La historia de Roma en 21 mujeres (Pasado y Presente). "Són dones que potser es deixen entreveure als textos, però has d'anar amb cura perquè els han escrit homes", destaca Southon.

"Si hagués de tornar a néixer, voldria tornar a ser romà", explica el ciutadà Titus Valerius Paternus. La seva dona, la Cornèlia Paulina, més cínica i més crítica, se'l mira escèptica i li respon: "Votes qui et diuen que has de votar i estàs orgullós. En aquesta ciutat hi ha rates, malalties i misèries. I tu, si mai lluitessis, lluitaries perquè res canviï". Aquest matrimoni de classe mitjana és un dels onze personatges que expliquen com era la vida a l'Antiga Roma a Imperium. Històries romanes, l'exposició permanent que es podrà veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) a partir d'aquest dijous.

El 2019, un agricultor va trobar a Montilla (Còrdova), un projectil de plom i forma ametllada d'uns 4,5 centímetres de longitud i 71 grams de pes amb un clar missatge polític: "IPSCA" (el topònim d'una ciutat iberoromana) i "CAESAR". El missatge, breu i concís, estaria destinat a les mateixes tropes i vindria a dir que Ipsca estava amb Juli Cèsar en la guerra civil que el va enfrontar amb Gneu Pompeu Magne entre el 49 aC i el 45 aC. Una guerra que també es va lliurar a Hispània, i que va acabar amb la derrota de la facció dels pompeians i l'ascens definitiu de Cèsar al poder absolut com a dictador romà.

Pompeia no deixa de revelar nous episodis de com vivien els més desafavorits a l'Antiga Roma. L'últim descobriment del Parc Arqueològic de Pompeia és una fleca-presó on esclaus i ases treballaven en condicions infrahumanes. Es tracta d'una habitació estreta on la llum amb prou feines entrava a través de petites finestres amb reixes de ferro. No hi havia cap porta ni accés a l'exterior, sinó que s'accedia a través d'una porta que donava a la part residencial que estava decorada amb frescos. En un d'aquests frescos es veia una massa de pa de forma rodona. A la part residencial també es van localitzar inscripcions de propaganda política en què s'animava a votar a Aulus Rustius Verus.

L'any 132 els jueus es van rebel·lar contra la decisió de l'emperador Adrià (que va governar entre el 117 i el 138) de convertir Jerusalem en una colònia romana, Aelia Capitolina. La resposta dels jueus, liderats per Ximon bar Kokhebà, va ser rebel·lar-se contra el domini romà, i els enfrontaments van ser cruents. Alguns dels insurrectes es van amagar a les coves del desert de Judea (a l'actual estat d'Israel) i s'hi van emportar part del seu botí de guerra. En una d'aquestes coves, dalt d'un penya-segat sobre el mar Mort, al nord de l'oasi d'Ein Guedi, un equip d'arqueòlegs ha trobat quatre espases romanes molt ben conservades.

Els bussos del servei arqueològic de la localitat valenciana de Cullera han trobat a les aigües de la badia d'aquesta ciutat sis lingots de plom del segle I dC, exactament iguals que els tres que ja van trobar l'octubre del 2021. La troballa de les sis últimes peces fa pensar que tots els lingots formen part d'un carregament provinent de la ciutat de Cartago Nova (Cartagena) en direcció a Roma, on els propietaris, els germans Planii, els haurien venut per fondre'ls i fabricar eines, armes o altres estris.

Durant 2.300 anys el fang i l'aigua termal han protegit 24 estàtues de bronze d'un valor excepcional. Estan intactes, cinc fan més d'un metre d'alçada i aviat estaran exposades perquè tothom les pugui admirar en un nou museu que es construirà al lloc on s'han trobat, a San Casciano dei Bagni, a la Toscana (Itàlia). Amb les estàtues també han aparegut desenes d'inscripcions en llatí i etrusc, milers de monedes i una sèrie d'ofrenes vegetals. "És un descobriment que reescriurà la història i en el qual ja estan treballant més de 60 experts d'arreu del món", ha assegurat a l'agència italiana Ansa l'arqueòleg i professor de la Universitat per a Estrangers de Siena Jacopo Tabolli.