El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals diversos articles del Decret llei 5/2024 que el Govern va aprovar el desembre del 2024 per esmenar l'error del PP en la votació parlamentària de la Llei de simplificació administrativa, quan va aprovar sense voler un paquet d'esmenes de Vox. Concretament, el punt que consolida l'eliminació del requisit de català per accedir a un lloc de feina a la sanitat pública. Amb tot, l'alt tribunal no entra en el fons de la qüestió, sinó que es limita a censurar que l'Executiu fes servir un decret llei, una via d'urgència, com a fórmula per eliminar-lo, en comptes d'una llei. Això no vol dir que la mesura deixi d'estar en vigor, perquè el PP ja la va introduir en una altra llei d'habitatge, la qual també està impugnada i pendent de recurs.

L'estratègia orquestrada per la dreta política i judicial per torpedinar l'amnistia ha marcat el primer any de vida de l'amnistia i els seus fruits es veuran en la primera sentència que dictamini el Tribunal Constitucional. La ponència que elabora la vicepresidenta de l'organisme, la progressista Inmaculada Montalbán, avala la constitucionalitat de la llei, però no entra a valorar l'aplicació al delicte de malversació, que és el que afecta Carles Puigdemont i la resta de líders del Procés. En el text de gairebé 200 pàgines que aquest dilluns ha fet arribar a la resta d'integrants del tribunal, no entra en el conflicte obert al Tribunal Suprem amb els dirigents independentistes perquè al recurs del PP, que és el que ara es resol, no se'n feia cap menció.

El PSOE i Sumar MÉS presentaran un recurs d'inconstitucionalitat contra el Decret llei 5/2023, que elimina el requisit del català a la sanitat pública balear. Segons ha explicat aquest dilluns l'OCB, fa setmanes que varen iniciar converses amb els dos grups parlamentaris, a través del PSIB i de MÉS per Mallorca, per fer possible que un mínim de 50 diputats signin i presentin el recurs elaborat per l'entitat.

Les negociacions per a l'amnistia entre l'independentisme i el PSOE avancen amb el convenciment de les dues parts que, si Pedro Sánchez és investit, no trigarà gaire a ser aprovada al Congrés. Però els uns i els altres també són conscients que el periple perquè entri en vigor es podria allargar encara setmanes, mesos i fins i tot anys. El PP ja ha anunciat que impugnarà la norma tan bon punt vegi la llum i els mateixos jutges podrien presentar una qüestió d'inconstitucionalitat per intentar aturar-la. ¿Podrien, per exemple, dilatar el retorn de Carles Puigdemont de Bèlgica? ¿Es podria presentar Oriol Junqueras a les pròximes eleccions catalanes, previstes per al primer trimestre del 2025? Tant Junts com ERC asseguren de cara enfora que no s'han plantejat aquest escenari encara i que primer han d'abordar els detalls de la llei. Ara bé, de portes endins són ben conscients que la dilatació del procediment els podria perjudicar electoralment.

Fins ara el PSOE sempre s'ha negat a abordar la redacció d'una llei d'amnistia per a les persones represaliades en el marc del Procés amb l'argument que seria inconstitucional. En realitat, però, més que una convicció jurídica el que hi havia al darrere era la seguretat que un Tribunal Constitucional amb majoria conservadora com el que hi havia fins a finals del 2022 mai dels mais avalaria la legalitat d'una iniciativa semblant. El canvi de majoria a l'alt tribunal i, sobretot, l'existència de juristes de prestigi que avalen la constitucionalitat d'una llei d'amnistia com la que demanen els independentistes han canviat el panorama i suposen una finestra d'oportunitat per al PSOE. Vegem-ho.

El PP ha criticat el "cinisme" del PSIB després que aquest divendres digués que "perilla" l'accés a un habitatge digne, amb l'anunci per part del Govern de recórrer al Constitucional la Llei estatal d'habitatge, "després de vuit anys d'augment del preu de l'habitatge a les Balears". En una nota de premsa, el portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, ha denunciat "el cinisme del PSIB després de vuit anys d'augment del preu de l'habitatge a les Balears" i ha afegit que "sorprèn que els socialistes s'atreveixin a donar lliçons sobre habitatge tenint en compte que les polítiques en aquesta matèria han estat el seu gran fracàs".

Carles Puigdemont serà detingut si trepitja l'estat espanyol. No és cap novetat per al 130è president de la Generalitat, exiliat a Bèlgica des del 2017, però sí el fet que el Tribunal Constitucional (TC) hagi rebutjat el seu recurs sense ni tan sols invocar el ple, com havia passat fins ara en les decisions transcendents vinculades al Procés. Tal com ha avançat José María Brunet a El País i ha confirmat l'ARA, la sala de vacances del TC ha inadmès a tràmit la sol·licitud de Puigdemont i també del conseller a l'exili Toni Comín, perquè se suspengui l'ordre de detenció contra ells vigent a Espanya –no a Europa–. Demanaven empara perquè l'ordre s'aixequés almenys fins que es resolguin les mesures cautelars que han demanat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea respecte a la seva immunitat, revocada ara fa un mes en primera instància.

L'exvicepresident del TC Juan Antonio Xiol ha assegurat aquest dilluns que una llei d'amnistia "cap a la Constitució" i que aprovar-la només demana "voluntat política". En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Xiol ha explicat que la proposta dels independentistes per desencallar del tot la carpeta judicial arran dels fets de l'1-O és possible i respecta l'ordenament jurídic vigent: "Des del punt de vista estrictament jurídic, considero que no hi ha inconvenients", ha dit, i ha afegit que "hi ha arguments a favor que són concloents". Ha argumentat que si bé l'amnistia no està prevista a la carta magna, les Corts espanyoles tenen marge de maniobra per regular qualsevol matèria "sempre que no infringeixi cap prohibició o principi constitucional". A més, ha recordat que l'amnistia no equival pas a un indult general –prohibits expressament a la Constitució–, ja que "són institucions qualitativament diferents". En aquest sentit, ha dit que tampoc trencaria amb principis penals i que rere els postulats contraris a la legalitat de la mesura "s'hi amaguen arguments polítics, no jurídics".

En poc temps, les dretes espanyoles han engegat una nova ofensiva contra el català i els tribunals han tirat més paletades de sorra sobre la normalització lingüística. No està la cosa per tirar coets, ja que no es tracta de fets episòdics o extravagants. I les noves hegemonies polítiques auguren temps difícils. No en va, els pactes PP-Vox després de les eleccions autonòmiques al País Valencià i a les Illes Balears tenen com un dels objectius primordials acabar amb la immersió lingüística —en diuen promoure "la lliure elecció de llengua"—, negar la unitat del català —l’acord valencià especifica que s’eliminaran les subvencions i entitats pancatalanistes— i eliminar el requisit del català per als funcionaris, en especial els metges, si bé aquest ja s’eximia a les Illes en cas de manca de personal. Vox ha parlat obertament de tancar la ràdio i la televisió públiques (IB3 i À Punt) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tot i que això exigeix reformar l’Estatut per 3/5 parts de les Corts. L’estultícia d’un regidor de Cultura de Vox —encara que això és un oxímoron— ha decidit suprimir les subscripcions a diverses revistes editades en català.

La Sala III del Tribunal Suprem (TS) ha plantejat la qüestió d'inconstitucionalitat d'un article del Decret-llei 1/19, de 22 de febrer, de les Balears que estableix l'obligació de reservar el servei dels vehicles de transport amb conductor (VTC) amb una antelació de 30 minuts a la seva prestació, "per vulneració del principi de llibertat d'empresa regulat que reconeix l'article 38 de la Constitució.

Una dècada de Procés ha donat per a jornades històriques com l’1-O, la DUI o el 9-N, però també per a debats més o menys reposats sobre l’encaix legal de l’autodeterminació de Catalunya. Debats inacabats i que han topat sempre amb l’opinió contrària del Tribunal Constitucional (TC). Ara l’òrgan de garanties es renova i hi ha qui vol veure una escletxa en les declaracions d’una de les noves magistrades, Maria Luisa Segoviano, que fa pocs dies va sortir-se'n com va poder quan li van preguntar per la qüestió: "És un tema molt complex, amb moltes arestes, que s'ha d'estudiar. No s'ha de rebutjar d'entrada res". Va sorprendre precisament perquè si s’ha caracteritzat per alguna cosa el TC respecte al Procés és pel seu rebuig frontal a l’autodeterminació. Aquest dimecres, però, el nou president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, va ser taxatiu en el seu discurs de portes endins i va subratllar que "la Constitució no permet la secessió, ni la independència ni l’autodeterminació”,

Pedro Sánchez ja té el Tribunal Constitucional que volia. Un que sigui no només de tendència progressista, sinó amb ganes de fer pagar als conservadors per l'ús polític que han fet de la institució, convertida en un ariet més contra el govern espanyol (amb la sentència contra l'estat d'alarma com a exponent). La venjança progressista serà, en aquest cas, implacable. Ara ja no hi ha perfils moderats que valguin ni persones amb capacitat de fer de pont: hi ha dos sectors irreconciliables i una esquerrana i feminista outsider que és María Luisa Balaguer, que va per lliure. Sánchez està disposat a fer pagar un preu elevat al PP per la seva deslleialtat institucional i ho fa de la millor manera que sap: redoblant l'aposta amb un buldog anomenat Cándido Conde-Pumpido. Per a Catalunya sempre serà millor un tribunal progressista que un de conservador, però si Francisco Tomás y Valiente aixequés el cap veuria que l'obra que, entre d'altres, ell va ajudar a construir avui no és més que una muntanya de runa.

El PP, amb la complicitat del sector conservador del Tribunal Constitucional (TC), va instigar fa dues setmanes una crisi institucional sense precedents a l'Estat que va provocar el xoc entre l'alt tribunal i el poder legislatiu. Després que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hagi desbloquejat la renovació del TC, el conflicte ha quedat en stand-by, però continua lluny de resoldre's. Tanmateix, el PP no se'n fa ni molt menys responsable i tampoc se sent al·ludit per les crides del govern espanyol a encarar, ara que s'ha desbloquejat el TC, la renovació d'un CGPJ que ja fa quatre anys que està caducat. De fet, aquest dijous el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha reiterat les mateixes condicions que fins ara han impedit l'acord amb la Moncloa. Manté, per tant, l'òrgan de govern dels jutges bloquejat. Paradoxalment, al mateix temps que refermava la seva aposta pel bloqueig institucional ha llançat un anunci: de cara al mes de gener presentaran un "pla de qualitat institucional" que pretén "superar el xoc continu i la divisió entre blocs".

L'estat espanyol tanca l'any immers en una forta crisi institucional, amb un xoc explícit entre el poder judicial i el legislatiu al qual Felip VI no s'ha mostrat aliè. Després de la tensió de les últimes setmanes, bona part de les mirades se centraven aquest dissabte en el tradicional discurs de la nit de Nadal del monarca. I ell s'hi ha volgut implicar amb una crida a la calma i sense prendre partit. La situació que viu l'estat espanyol mereix segons el rei una reflexió profunda, però també un "exercici de responsabilitat" per part de les institucions i dels seus representants. Considera que si no es posa fre a aquesta crisi, està en joc "la convivència".

El PSOE té pressa per resoldre la crisi institucional oberta entre la majoria conservadora del Tribunal Constitucional i el PP no. Els socialistes i Unides Podem ja tenen a punt el text amb la proposició de llei que recull les dues esmenes paralitzades pel TC i ja l'han començat a negociar amb la resta de grups per intentar poder-la presentar aquest mateix dijous. L'únic dubte que hi ha és que el PSOE vol esperar a tenir a les seves mans la interlocutòria del TC amb la justificació de la paralització del tràmit parlamentari i, sobretot, els vots particulars en contra dels cinc magistrats progressistes. D'aquesta manera consideren que podrien afinar encara més el text, sobretot en l'exposició de motius.

"Arriba una esmena in voce amb la cal·ligrafia del senyor Peces-Barba, que sol·licita afegir que les Corts Generals són inviolables". Era l'1 de juliol del 1978 i la Comissió d'Afers Constitucionals i Llibertats Públiques del Congrés debatia l'article 61 de la Constitució encara en projecte –finalment acabaria sent el 66–. Per unanimitat, els 36 diputats van acceptar l'esmena del portaveu socialista sense ni tan sols debatre-la. ¿Com poden no ser inviolables les Corts si representen directament la sobirania popular? Amb el temps, però, la pregunta ha deixat de ser retòrica. Aquesta setmana el Tribunal Constitucional (TC) ha suspès –i a la pràctica, anul·lat– la reforma judicial que impulsava el govern espanyol a les Corts per canviar les majories i els procediments necessaris per reformar el mateix TC. I, tot i acatar la decisió, l'executiu estatal ha sortit en tromba a acusar el TC d'extralimitar-se en les seves funcions. Per què? Segons el PSOE i Unides Podem, perquè amb la seva decisió el TC s'ha convertit de facto en una tercera cambra legislativa.

El fre que el Tribunal Constitucional ha imposat a la votació de la reforma judicial del govern espanyol, que perseguia precisament la renovació de l'òrgan de garanties, ha obert una crisi institucional sense precedents a l'Estat. Fem una primera anàlisi de les implicacions i transcendència amb Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona.

El català continua sent la llengua normalment emprada en l'ensenyament, però, per primer cop, la nova llei reconeix que el castellà també ho és, tot i que sense cap percentatge malgrat el que volia imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest és l'argument principal que el Parlament ha comunicat al Tribunal Constitucional per defensar la legalitat de la nova legislació aprovada ara fa uns mesos i després de molt debat per la majoria de la cambra –el PSC, ERC, JxCat i els comuns. El conflicte sobre el català no ha acabat i la pilota torna a estar en el camp dels tribunals: el PP i Cs van recórrer la norma –juntament amb el decret del Govern per definir l'ús de les llengües en els projectes lingüístics de cada centre– i també el TSJC, que ha presentat una qüestió d'inconstitucionalitat.

La segona reunió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per abordar la renovació del Tribunal Constitucional (TC) ha acabat sense acord. Els vocals conservadors que havien amenaçat amb boicotejar aquest procés mantenen el seu bloqueig: no han posat cap nom sobre la taula i tampoc s’han compromès a fer-ho abans del ple del 29 de setembre. De fet, ja van forçar que la renovació no es fes abans del 13 de setembre, que era la data límit que havia fixat el govern espanyol. Per tant, la renovació de l’alt tribunal continuarà ajornada sine die. La setmana que ve visitarà Espanya el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, coincidint amb un ple que l’òrgan de govern dels jutges ha convocat per al 29 de setembre. De fet, el comissari pretén abordar aquest bloqueig i desencallar el diàleg entre les dues parts enfrontades dins el CGPJ.