La sentència que condemna Marine Le Pen a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació –que difícilment li permetran presentar-se a les eleccions presidencials del 2027– ho ha canviat tot. Des que un tribunal de París va condemnar dilluns la líder d'extrema dreta per malversació de fons públics, Le Pen ha deixat enrere el seu discurs moderat i s'ha dedicat a atacar les institucions de l'Estat amb una vehemència i una còlera inèdites. La líder de Reagrupament Nacional (RN) acusava aquesta setmana "el sistema" d'haver fet ús de la "bomba nuclear" per evitar que pogués estar a la carrera presidencial i la formació feia una crida a la mobilització al carrer. "Si ells utilitzen una arma tan potent contra nosaltres, és que estem a punt de guanyar les eleccions", assegurava fent referència a la bomba nuclear.

L’extrema dreta global ja té una nova víctima del sistema. “Jo soc Marine!”, declarava el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, després de saber-se la condemna per corrupció de la líder de Reagrupament Nacional i musa de l’extrema dreta, Marine Le Pen. Elon Musk deia a X que "quan l'esquerra radical no pot guanyar mitjançant el vot democràtic, abusa del sistema legal per empresonar els seus oponents"; i Matteo Salvini relacionava, des de Roma, la condemna per corrupció de la líder ultra francesa amb la prohibició a l’ultranacionalista Calin Georgescu de presentar-se a les eleccions presidencials que s’han de repetir a Romania. Fins i tot el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, condemnava la sentència com "una violació de les normes democràtiques".

El cop per a l'extrema dreta és brutal. Marine Le Pen, líder de Reagrupament Nacional (RN), ha estat condemnada aquest dilluns per malversació de fons del Parlament Europeu a quatre anys de presó (només dos en ferm) i cinc d'inhabilitació per al càrrec públic. El tribunal correccional de París ha decidit aplicar la inhabilitació de forma immediata, una decisió que probablement impedirà a Le Pen presentar-se a les eleccions presidencials del 2027. La sentència pot provocar un terratrèmol polític i canviar la història de França. 

Jean-Marie Le Pen tenia vint-i-set anys quan un compatriota seu, el cineasta Alain Resnais, va filmar Nit i boira, una de les primeres pel·lícules, i encara avui una de les més importants, que s'han fet sobre l'Holocaust. Ja en tenia cinquanta-set quan un altre director de cinema francès, Claude Lanzmann, va estrenar Shoah, considerada un altre referent del cinema documental sobre l'antisemitisme, la persecució dels jueus d'arreu d'Europa pel Tercer Reich, les deportacions i l'assassinat en massa als camps nazis de concentració i extermini. Nit i boira dura trenta-tres minuts; Shoah, més de nou hores. Totes dues, però, tenen un mateix propòsit: donar testimoni de l'horror ocorregut a Europa amb el nazisme i la Segona Guerra Mundial. Són dues contundents alertes contra l'antisemitisme, el racisme i els discursos d'odi. “La sang ha coagulat, les boques han callat”, diu la veu narradora del poeta Jean Cayrol al començament de Nit i boira. El propòsit de Resnais, com després el de Lanzmann, era sortir al pas del negacionisme, deixar-lo sense arguments.

El futur polític de la líder d'extrema dreta Marine Le Pen es juga a partir d'aquest dilluns al Tribunal Judicial de París. Le Pen i 24 càrrecs més de Reagrupament Nacional (RN) són jutjats per malversació de fons del Parlament Europeu. Estan acusats d'haver participat en un sistema il·legal per finançar despeses del partit, sobretot sous, amb diners de l'Eurocambra, en un moment en què la formació estava molt endeutada i no tenia el pes polític que té avui. Segons l'acusació, entre el 2009 i el 2017 RN (l'antic Front Nacional) hauria contractat com a assistents d'eurodiputats –amb nòmines pagades per l'Eurocambra– persones que en realitat treballaven per al partit.

El Reagrupament Nacional (RN) podria guanyar per primera vegada a la història les eleccions legislatives aquest diumenge i convertir-se en la primera força a l'Assemblea Nacional francesa. Mai un partit d'extrema dreta havia tingut el poder tant a l'abast en la V República. Un partit que fa poques dècades era un partit marginal, integrat per diferents corrents feixistes, antisemites i nostàlgics del règim de Vichy, s'ha convertit en una formació que pot governar França i que atreu el vot de milions de francesos.

Les imatges d'una dona negra insultada pels seus veïns, un matrimoni blanc d'una seixantena d'anys i simpatitzants del Reagrupament Nacional (RN), el partit d'extrema dreta de Le Pen, han estat visualitzades per gairebé 12 milions de persones a X (ex-Twitter). "Marxa! Som a casa nostra! Això és França i a França fem el que volem. No m'interesses gens, així que ves-te'n a la caseta del gos", li etziba la dona. "Mira quines coses més repugnants porta als cabells", li diu al marit, en referència a les trenes que porta la víctima dels insults racistes, la Divine, que és auxiliar d'infermeria i fa trenta anys que viu a França.

Dominique Sistach és politòleg i membre de l'Observatori de les Radicalitats Polítiques de la Fundació Jean Jaurès i professor de dret públic a la Universitat de Perpinyà. A preguntes de l'ARA analitza els resultats de la primera volta de les legislatives a França d'aquest diumenge.

L'escenografia no era de míting electoral ni de roda de premsa de partit. El número dos de l'extrema dreta de Le Pen, Jordan Bardella, possible nou primer ministre si Reagrupament Nacional (RN) guanya les eleccions legislatives, ha presentat davant la premsa aquest dilluns el seu programa electoral en un escenari que recordava inevitablement el de les rodes de premsa dels membres del govern. Faristol i paret del fons amb tons molt clars, bandera francesa darrere –no hi era l'europea, com és habitual– i sense logo de partit. El missatge era clar: Bardella ja es veu primer ministre. "Estem preparats per governar", ha proclamat.

Sophie Baby, historiadora, catedràtica a la Universitat de Borgonya, ha dedicat bona part de la seva recerca a l’Espanya contemporània. El mite de la transició pacífica (Akal) és el seu treball referencial. I justament ara acaba de publicar Juger Franco? Impunité, réconciliation, mémoire, que a la tardor s’editarà en castellà. Però aquí no és d’aquest tema que parlem amb ella, sinó de la crisi francesa que ha tornat a posar la República en el centre d’atenció, com a exemple del malestar de les democràcies europees, que ja porten temps donant senyals d’un canvi d’època en què es mouen moltes coses. Però encara no es veu cap a on es pot decantar tot plegat.

La líder de l'extrema dreta francesa Marine Le Pen promet que si guanya les eleccions legislatives del juny-juliol, Carles Puigdemont haurà de deixar d'operar des de França. Ho ha dit en una entrevista amb respostes per escrit concedida a El Periódico de España.

Amb la inhabilitació durant cinc anys de la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, que la deixarà fora de la carrera presidencial del 2027, totes les mirades es giren ara cap a Jordan Bardella. Ell és el designat de Le Pen per ocupar el seu lloc. Fa anys que el prepara per a aquest moment. La líder d'extrema dreta era conscient que la seva inhabilitació podria arribar i en l'últim any ha cedit protagonisme a Bardella, eurodiputat i actual cap de files de la formació a Brussel·les. També és el president del partit. A França ja forma part del panorama polític i mediàtic, però fora del país encara és un gran desconegut. Qui és el successor de Le Pen?

En plena ocupació alemanya de França, el 21 de febrer del 1944, vint-i-dos membres de la Resistència d'una xarxa formada per combatents estrangers comunistes, liderada per l'armeni Missak Manouchian, morien afusellats per oficials nazis. L'única dona del grup, la romanesa Olga Bancic, moriria setmanes després decapitada. Aquella unitat d'immigrants compromesos amb la llibertat de França esdevindrien herois al país pel qual van lluitar contra els nazis, sobretot gràcies a un cartell imprès pels alemanys, "l'affiche rouge", distribuït per tot París, en què el règim d'Adolf Hitler denunciava que els estrangers eren un perill per a França. La poesia que els hi va dedicar el poeta Louis Aragon i una cançó que va popularitzar Léo Ferré van fer dels joves comunistes executats un símbol.

A menys de quatre mesos de les eleccions europees, el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN) ha fet un fitxatge sorprenent: Fabrice Leggeri, director de l'agència europea de fronteres (Frontex) entre el 2015 i el 2022, serà el número tres del partit d'extrema dreta. Leggeri va haver de dimitir del càrrec després de les crítiques internes, de la pressió del govern francès, i de les acusacions de les ONG de tolerar les expulsions en calent.

Per primera vegada a la història, el principal partit d'extrema dreta de França, Reagrupament Nacional (RN) –l'antic Front Nacional–, no està presidit per un membre de la família Le Pen. Els afilats a la formació extremista impulsada per Jean-Marie Le Pen el 1972 han escollit aquest dissabte com a nou president Jordan Bardella, una figura molt propera a la líder del partit, Marine Le Pen. Bardella, també eurodiputat, n'era ja el president interí des que Le Pen va decidir al juny, després de les últimes eleccions presidencials i legislatives, deixar la presidència de la formació per dedicar-se plenament al grup parlamentari. "No tornaré a la presidència de l'RN. Em concentraré en la presidència d'aquest gran grup", va declarar després del resultat històric de les legislatives, que ha convertit el partit d'extrema dreta en el principal grup de l'oposició a l'Assemblea Nacional.