Encara ara, vuitanta-vuit anys després de l'inici de la Guerra Civil, és complicat exhumar les restes d'homes i dones que van lluitar en el bàndol republicà. Hi ha manca de recursos i han passat tants anys que localitzar les fosses és difícil. Tanmateix, durant la guerra i la dictadura, Franco va dedicar molts recursos a exhumar els morts del bàndol nacional. "La sang dels que van caure per la Pàtria no consent ni l'oblit, ni l'esterilitat ni la traïció", deia el dictador l'1 d'abril del 1942. Ho va fer més per un tema polític que no pas per raons humanitàries. Miriam Saqqa, doctora en història i arqueologia per la Universidad Complutense de Madrid, s'ha passat més de quatre anys investigant milers de papers als arxius, sobretot dels processos judicials que van acompanyar aquestes exhumacions, i en treu a la llum moltes dades inèdites.

Des de febrer l’Executiu popular de Marga Prohens té un informe amb una informació valuosa sobre la Guerra Civil, que fou encarregat pel govern progressista de Francina Armengol. Porta per títol Les Illes Balears i el Valle de los Caídos i encara no ha estat publicat. El seu autor és l’historiador català David Tormo. Forma part de l’equip tècnic que des del juny de 2023 treballa en les primeres tasques d’exhumació del monument franquista situat a 50 quilòmetres de Madrid. Després de vint anys de batalles judicials, s’ha pogut fer realitat la petició d’un grup de familiars de 128 víctimes, la majoria, del bàndol republicà. “Dels 33.847 cossos traslladats al Valle –apunta Tormo–, 107 estan vinculats amb les Illes, la majoria del bàndol rebel. Ja hi ha dues famílies de l’Arxipèlag que han tramitat la recuperació dels cossos dels seus parents”.

Fa més de vint anys que Fausto Canales, que té 90 anys, batalla per trobar i recuperar les restes del seu pare. Fa pocs mesos, en una conferència a la Universidad Complutense de Madrid, afirmava que, encara que no ho aconseguís, la lluita i totes les batalles judicials haurien pagat la pena. I si ho aconseguís, es podria emportar el pare a Pajares de Adaja (Àvila) i retre-li un homenatge. Aquest dimecres ha rebut una bona notícia: el seu pare, Valerico Canales, és un dels primers quatre identificats a les criptes de la vall de Cuelgamuros. L'equip multidisciplinari que treballa a l'antic mausoleu franquista ha identificat també Emilio Caro, Román González i Flora Labajos. A tots ells els van matar els falangistes el mateix dia a Aldeaseca.

Ha estat una espera llarga, de més de vint anys, però finalment aquest dilluns un equip de 15 tècnics ha entrat a Cuelgamuros (antic Valle de los Caídos) per començar les tasques d'exhumació i identificació. El seu objectiu és tornar a 128 famílies les restes de pares, avis, besavis i oncles que van ser traslladats al gran mausoleu de Franco sense el seu vistiplau. L'objectiu dels 15 tècnics, entre els quals hi ha odontòlegs, arqueòlegs, genetistes i membres de la policia científica, és identificar les caixes en les quals hi ha enterrades les víctimes.

Juan Pedro Yllanes (Sevilla, 1960) evita revelar si es presentarà a les pròximes eleccions, però assegura que la decisió serà “immediata”. El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica encara els darrers 11 mesos abans dels comicis amb l’impacte de l’enfonsament de la plataforma de Yolanda Díaz a Andalusia i el futur d’Unides Podem incert, ja que encara ara no se sap si arribarà amb les mateixes sigles a les generals. Així i tot, en aquests 11 mesos es proposa continuar amb el quart pla de fosses, fer una llei de canvi climàtic “més ambiciosa” i modificar la llei del joc per combatre aquest sector.

Mort el dictador, la por impregnava encara la vida de bona part de la població espanyola. El 1977 Esperanza Pérez va tornar del seu exili a Bèlgica decidida a trobar el seu pare, els seus avis i els seus oncles. Tots ells havien estat assassinats i enterrats en fosses comunes. Al llarg de més d’un any i amb l’ajuda del seu marit, que era taxista i la portava d’un lloc a l’altre, va recórrer diferents pobles de la província de Palència fins a trobar vuit dels seus familiars. Va acabar exhumant 150 víctimes del franquisme. “N’estic molt orgullosa. Va ser extenuant, tant físicament com psicològicament, però ho tornaria a fer”, diu des de casa seva, a Palència, on viu amb una germana i una tieta. Esperanza, que ara té 87 anys, tenia 18 mesos quan van matar el seu pare, els seus avis i els seus oncles: “Al meu pare li deien Juanón, perquè era molt alt, molt guapo i molt valent. L’únic que va fer va ser ensenyar a llegir i a escriure als infants més pobres”, diu encara indignada.

S'ha trigat molt, i n'hi ha que per molt pocs dies ja no seran a temps de veure-ho, com Manuel Lapeña, que va morir la setmana passada amb 97 anys i que batallava des de feia una dècada per recuperar les restes del seu pare, enterrat sense el consentiment familiar al Valle de los Caídos. D'altres, però, després d'anys de litigi potser podran recuperar els seus familiars. Finalment el govern espanyol ha anunciat aquest dilluns que ja ha iniciat els treballs per exhumar 77 persones enterrades a les criptes de la basílica del Valle de los Caídos. En tots els casos són víctimes els familiars de les quals han demanat explícitament que se les tregui d'allà. Segons el govern espanyol és un procés summament complex i ja avisa que serà llarg per l'estat en què es troben les restes. "Més de seixanta anys després dels trasllats, les dificultats tècniques són molt grans; entrar a les criptes no garanteix que es trobin les persones que es busquen", ha explicat el secretari d'estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.

El tercer Pla d'actuacions en fosses de la Guerra Civil 2021-2022 del Govern tornarà a cercar víctimes del franquisme al cementeri manacorí de Son Coletes, segons han explicat aquest dimarts el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes. Les intervencions previstes es divideixen en tres blocs. En primer lloc, Societat Aranzadi excavarà, exhumarà i identificarà els cossos d'un total de set fosses ubicades en el cementeri d'Inca; el cementeri de Selva; el cementeri de Mancor de la Vall; el pou de Son Danús, a Santanyí; el cementeri nou de Sant Francesc, a Formentera; la segona fase del cementeri de Son Coletes, a Manacor, i la tercera fase del cementeri de Ses Figueretes, a Eivissa.

El govern espanyol destinarà 1,5 milions d'euros al pla de xoc de recuperació de la memòria democràtica que es va engegar el 2020, la majoria dels quals es dedicaran a l'exhumació de fosses comunes aquest 2021 (1,2 milions). 750.000 euros seran ajudes directes concedides pel ministeri i l'altra meitat la gestionarà la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Hi han optat 114 projectes de localització, exhumació i identificació de fosses i 44 projectes de recuperació de la memòria democràtica. "No hi haurà un sol dia d'aquest any que no es treballi en l'exhumació", ha promès la vicepresidenta i ministra de Memòria Democràtica, Carmen Calvo. Aquestes són les primeres ajudes de l'Estat destinades a recuperar cossos enterrats en fosses des del 2013, ja que tot i que la llei de memòria històrica espanyola és del 2007, els governs populars la van deixar sense dotació. La Generalitat rebrà 335.000 euros d'aquesta partida per seguir amb el seu Pla de Fosses en quatre projectes concrets.

El govern espanyol ha concedit una subvenció a les Balears per exhumar la fossa Sa Torre Nova de Sant Llorenç des Cardassar. En total, la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica preveu repartir 750.000 euros entre les comunitats autònomes, però encara no se sap quina serà la quantitat destinada al municipi del Llevant de Mallorca.

La segona intervenció al cementeri de Porreres per localitzar víctimes de la Guerra Civil començarà aquest dimarts i s'allargarà fins al 27 d'octubre, segons ha informat la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern en un comunicat. En aquesta fase de l'exhumació, l’equip tècnic d'ATICS intervindrà la primera zona enjardinada ubicada a l’entrada del cementeri de Porreres, a la banda esquerra.

Francesc Capdevila, Albert Mateu, Joan Paulet, Jaume Sabaté, Pere Sala, Ramon Sala, Francesc Bringué, Francesc Móra, Josep Añel i Joan Font: són els noms dels homes que podrien ser enterrats a la fossa comuna de Prats de Fuster de Sorpe, al municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà), que aquest dimecres ha començat a excavar la direcció general de Memòria Democràtica. Els arqueòlegs preveuen trobar i identificar les restes d'aquests homes, que van ser afusellats per l'exèrcit franquista el 17 d'abril del 1938 a la matinada. Les restes trobades es compararan amb les dels familiars de vuit de les víctimes que s'han pogut localitzar.

Possiblement sigui una de les persones que s’aixeca més prest de Porreres. Molts de dies, cap a les quatre del matí em pos en marxa. Les meves obligacions laborals a l’Aeroport de Palma fan que sigui així. Hi he passat tota una vida, més de trenta anys. Dilluns vespre hi ha ple a l’Ajuntament. Des de fa uns mesos, la ciutadania va decidir elegir-me com un dels 13 representants municipals del meu poble, una nova experiència que exigeix molt de compromís.

El Govern ha identificat Julià Fullana entre un dels tres cossos trobats al pou de l'Àguila de Llucmajor el passat 11 de febrer a uns 47 metres de profunditat. La Conselleria de Cultura, Participació i Esports va encarregar aquesta exhumació, inclosa en el Pla d'Actuació 2018, a l'equip tècnic d'Aranzadi i aquest dijous s’ha conegut que un dels cossos trobats durant els treballs d'exhumació correspon a Julià Fullana Mas, qui l'agost de 1936 va ser detingut, torturat i llançat viu, segons els testimonis, al pou de l'Àguila per uns falangistes.

La fossa on podria haver-hi els cossos del batle de Mancor de Vall, Pau Crespí, i el seu fill, Nofre Crespí, es troba a més profunditat que no s'havia previst inicialment. Si normalment en els processos d'exhumació es localitza la fossa a vuitanta centímetres sota terra, en aquest cas es preveu arribar al nivell cementerial més antic, a una profunditat d'un metre i mig.

El Pla d'actuació 2018, impulsat per la Conselleria de Cultura, preveu una segona fase d'exhumacions a deu fosses de Mallorca i a una d'Eivissa. La primera que s'intervindrà serà la d'Alaró, on dilluns que ve l'empresa especialitzada Aranzadi iniciarà els treballs d'exhumació. En aquesta fossa, s'hi preveu trobar el cos del batle de Mancor, Pau Crespí, i del seu fill, Nofre Crespí.

La consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, ha tret a licitació per un valor estimat de 480.600 euros el contracte per a l’exhumació de 13 fosses comunes de desapareguts previst en el Pla d’actuacions 2018 i d’identificació de les possibles restes que es localitzin. Les actuacions que inclou aquesta licitació són les que aprovà la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Balears per al Pla de 2018, segons que ha informat el departament autonòmic en un comunicat. El contracte és dur a terme la segona fase d’exhumació de la fossa de Porreres, la de Montuïri, la dels dos pous de Son Lluís (Porreres) i el de s’Àguila (Llucmajor); les fosses de Sencelles, Calvià, Marratxí, la ses Figueretes o del cementiri Vell d’Eivissa, i les d’Alaró, Llucmajor, Santa María i Deià. La licitació inclou, a més, l’execució dels certificats de viabilitat de les fosses de Manacor i de Bunyola. S’espera trobar, a Porreres, els cossos d’Aurora Picornell, Belarmina González, Catalina Flaquer i les seves filles, Antonia Pascual i Maria Pascual; i en la d’Alaró, el de Pau Crespí, batle de Mancor.

La Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses ha recollit fins ara mostres d'ADN de 20 familiars de 18 desapareguts durant la Guerra Civil espanyola a les Illes.

L’Ajuntament de Porreres ha proposat la candidatura de l’historiador porrerenc Bartomeu Garí Salleras als premis Ramon Llull que atorga anualment el Govern de les Illes Balears. Aquesta distinció "té com a objecte honorar i distingir, de manera individual i col·lectiva, les persones físiques i jurídiques que hagin destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, de recerca, d’ensenyament i lingüístic".