Aviat farà 25 anys que piles de preadolescents sortien a l’hora del pati amb un llibre no obligatori a les mans sobre un mag anomenat Harry Potter. 25 anys que el nen de la cicatriu al front entrés a les cases catalanes per abduir els més petits de la família amb el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal (publicat per Empúries la primavera del 1999, per Salamandra en castellà el 1998 i per Bloomsbury en anglès el 1997, una edició amb una tirada inicial de només 500 exemplars, que actualment està valorada en més de 20.000 euros). Ara Empúries en llança una edició especial limitada per començar la celebració, que inclou la il·lustració del mapa de Hogwarts de Levi Pinfold, la icònica il·lustració de Jonny Duddle i dibuixos originals de l’arxiu de J.K. Rowling. A més, prepara L'almanac de bruixeria de Harry Potter per al novembre, que serà un complement gràfic de la saga en què els lectors podran descobrir indrets màgics, estudiar la ciència de les varetes i observar bèsties fantàstiques.

El creixement del conreu literari dels gèneres fantàstics durant l'última dècada ha estat potser menys exponencial que en camps com els de les sèries i els videojocs, però ha avançat a un ritme sostingut. Barcelona està a punt de celebrar la segona edició del Festival 42, dedicat a tots els gèneres no realistes o mimètics, a la Fabra i Coats i a la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra de Sant Andreu. De dimecres a diumenge programarà un centenar d'actes en els quals participaran més de 200 autors, entre els quals hi ha referents internacionals com David Mitchell, Lauren Beukes i Alejandro Jodorowsky, noves veus com les de Rachel Yoder i Anabel F. Steadman i una nodrida nòmina d'autors catalans, entre els quals destaquen Núria Perpinyà, Pep Albanell i Jordi Sierra i Fabra. El fantàstic i la ciència-ficció, que estan en una nova edat d'or, "encara tenen camp per créixer", vaticina Ricard Ruiz Garzón, comissari del festival: "Ni lectors ni autors en tenim prou amb la realitat i volem anar més enllà".