Les glosades i els combats de picat continuen sent una mostra viva de la tradició oral i festiva de les Balears. Les glosades, improvisacions poètiques que es canten sovint en format duel, mantenen viu l'esperit crític i satíric del poble, mentre que els combats de picat —una mena de jocs verbals i musicals entre glosadors— permeten mesurar l'habilitat i l'enginy enfront dels rivals.

Els partits polítics de sa Pobla han publicat les seves característiques gloses. Estan plenes de bromes, pulles i retrets entre partits, i reivindicacions de la festa de Sant Antoni. Les formacions que han publicat les rimes jocoses són PP, PSIB, Més i Independents per sa Pobla.

Nova mobilització contra l'arribada massiva de turistes i estrangers a les Illes Balears amb l'objectiu de demostrar a les immobiliàries que "Mallorca no es ven". L'anunci d'una empresa a Artà amb el lema "Vols vendre casa teva als americans?" ha fet que els veïns d'Artà s'agrupin i es mobilitzin per exigir a la immobiliària que cerqui "un altre arxipèlag per comprar".

El Consell de Menorca ha declarat la glosa Bé d’Interès Cultural Immaterial, amb l’objectiu de salvaguardar aquesta tradició, que es reivindica amb unes arrels pròpies i trets diferenciats de la que es fa a les altres illes. Les primeres referències històriques de l’existència de la glosa cantada a Menorca es remunten al segle XVIII, i el primer nom a aparèixer és el de Josep Vivó i Parpal, considerat el primer glosador que queda documentat en el treball Folklore Menorquí de Francesc Camps i Mercadal. La seva filla, Paula Vivó Miret, també va ser glosadora i, per tant, seria la primera dona de la qual es té coneixement en aquesta pràctica. De tota manera, alguns estudis mantenen la teoria que una causa del Tribunal de la Inquisició de 1683, contra un presumpte glosador que hauria participat en un joc d’entreteniment, podria tractar-se d’un acte de glosat.

Tots els partits polítics amb representació en el ple del Consell de Menorca han aprovat favorablement aquest dilluns declarar la glosa Bé d'Interès Cultural Immaterial. Així s'ha decidit amb l'objectiu de salvaguardar una de les tradicions més arrelades a la cultura menorquina, que ha assolit en els últims anys un ressorgiment amb el talent de joves glosadors.

El concurs de gloses que l'ARA Balears va posar en marxa fa unes setmanes ja té guanyador. Després d'un procés de selecció entre totes les gloses que ens han arribat tant a través de les xarxes socials com al correu electrònic, el jurat (format per la redacció del diari) ha seleccionat una glosa com la millor i el seu autor serà premiat amb una subscripció gratuïta a l'edició digital de l'ARA Balears durant tot el 2023.

La poblera Caterina Canyelles Serra s’hi va posar molt jove, a cantar. Amb 13 anys ja es feia sentir. Improvisar, però, va venir més tard, quan es traslladà a Barcelona per estudiar a la Universitat Politècnica de Catalunya. Observa amb entusiasme iniciatives que sorgeixen a Mallorca i que apleguen feminisme i el món de la glosa.

La Setmana de la Cultura Popular i Tradicional de Palma estarà dedicada a la llengua. Serà per celebrar-se com a element de comunicació, transmissió de coneixements i integració social, però també com a "element artístic en si mateixa, amb la seva capacitat de commoure, divertir i crear imaginari popular". Ho han anunciat, aquest dilluns, el regidor de Cultura de Cort, Antoni Noguera, i el coordinador general de Cultura, Miquel Àngel Contreras. El programa arrancarà dijous, dia 10 de novembre, i s'allargarà fins dia 17.

El Consell de Menorca ha iniciat el procés per declarar la glosa menorquina Bé d'Interès Cultural Immaterial. La institució considera que la llarga tradició de la glosa per explicar històries en vers forma part del patrimoni musical i cultural de l'illa. A més, han assegurat que la glosa menorquina, tant la improvisada com la cantada, és un element del patrimoni cultural immaterial que es troba actualment en un gran moment. També han recordat que la pràctica de la glosa es remunta, segons estudis recents, al segle XVII.

El filòleg Felip Munar, ja jubilat, es fa creus del miracle, fa trenta anys, de la resurrecció de la glosa, la poesia oral improvisada: “El 1994 vaig començar a fer de professor de cultura popular a la Universitat de les Illes Balears. Coneixia l’empresari Vicenç Terrassa Umbert (1918-2003), de Sóller. Amb el pseudònim Pere Gil, publicava gloses al diari Última Hora. També estava en contacte amb el manacorí Joan Planisi Campante, que encara és viu. Tots dos lamentaven que allò que tant estimaven tenia els dies comptats perquè no hi havia relleu generacional”.

La terrassa d'Es Claustre de Maó fou anit l'escenari d'una celebració de les festes de Gràcia de Maó ben particular. Malgrat la reducció d'actes en el programa elaborat per l'Ajuntament, la tradició de glosar després del que hagués estat el pregó s'ha mantingut.

Habilitat, rapidesa, enginy, recursos. Què es necessita per saber fer una bona glosa improvisada? L'art de la cançó improvisada viurà aquest dimecres una trobada especial al teatre Principal de Palma. L’espectacle No sé com gloses és una actuació que té com a protagonista la glosa popular improvisada, i aplega glosadors de Lleida, l’Empordà, València, Mallorca i Menorca. Aquesta disciplina artística és compartida a nombroses cultures, i ben viva en els territoris de parla catalana.

Manacor celebrarà la IV edició del festival 'emParaular' del 16 al 19 de setembre. La mostra de narracions orals inclourà enguany nou narradors, tres músics i tres glosadors durant quatre dies. Per primera vegada, tots seran locals. L'Ajuntament de Manacor ha destacat aquest dimecres en una nota de premsa la consolidació del festival com "un referent de la narració oral a Mallorca".

L'acte 'El teu exili, la nostra lluita. Gràcies Valtònyc' s'ha celebrat aquest dijous horabaixa a Can Alcover. Organitzat pel grup de suport a Valtònyc per reivindicar que la justícia belga no ha vist indicis de terrorisme en el cas, ha comptat amb les actuacions dels Glosadors/es de Mallorca, Samantha Hudson, Hugkakke i Dj. Yacumama.

Evitar no només que la glosa s’extingeixi, sinó també que l’art de la rima popular esdevingui una arrel que injecti esponera a la cultura popular. Aquest és el gran propòsit de l’escola de glosadors que s’ha obert enguany a Inca a través de l’Escola de Música Antoni Torrandell. El centre ha creat una secció per a la glosa que, en format de taller de llarga durada, ha assolit la matriculació de quinze persones que estan interessades a aprendre a recitar.

Des de fa quatre mesos, Maribel Servera (Manacor, 1981) presideix l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca. Es tracta de l’entitat que aglutina una trentena de creadors de rima popular. Un grupet dels més experts ha encetat a Inca una nova experiència per aprofundir en el mestratge de com construir una glosa. Per ser la primera edició, els 15 matriculats demostren que la glosa continua recuperant vigor.

La manacorina Marta Antònia Servera ha guanyat el primer Concurs de Gloses Escrites per la Igualtat. I és que l’Ajuntament de Manacor, en col·laboració amb l’Obreria de Sant Jaume, l’Espai de Dones de Manacor i la Direcció Insular d’Igualtat, amb aquest concurs vol promoure que les festes patronals de Sant Jaume siguin una celebració lliure de sexisme. Per això en el primer Concurs de Gloses Escrites per la Igualtat els glosadors tenien per objectiu promocionar la igualtat de gènere, visibilitzar el paper de les dones en la societat i la denúncia de la violència masclista i de les situacions de discriminació. Els tres guanyadors es varen anunciar ahir a la plaça del Palau just abans que començàs la vetlada de ball de bot de les festes de Sant Jaume. Els tres guanyadors varen llegir les gloses que havien compost.

La passada nit de Reis, Maribel Servera, que tots sabeu que és una glosadora molt bona, va publicar aquests versos al seu mur de Facebook: “Sabates arrenglerades / amb cura al peu de l'ampit. / Ulls que tresquen dins la nit / per descobrir les petjades. / Alegries desfermades / en trobar els regals a dins. / I sentiments clandestins / de retorn a la infantesa. / I l'absoluta certesa / que els nostres Reis són els nins”. No som un expert en la qüestió, però crec que difícilment en podem dir una glosa en sentit estricte: ni per la forma de transmissió (escrita, no oral), ni per la llengua que fa servir (amb trets com l’article literari) ni pel temps de composició (que podem suposar ràpid, però que és difícil creure que sigui el de la improvisació, que Servera també domina).

Llubí presenta aquest cap de setmana (divendres horabaixa i dissabte) les seves primeres jornades d’estudis locals, en les quals s’oferiran fins a dotze ponències de referencia històrica del municipi. Les trobades tindran lloc a l’Ajuntament i tractaran diferents aspectes geogràfics, socials, polítics i històrics del poble. L’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Baleàrics i el Centre de Professorat d’Inca són les entitats que han promocionat la participació en aquestes primeres jornades.