Nit memorable al Festival de Pasqua de Peralada, l’endemà del concert inaugural, amb l’estrena absoluta dels Responsoris de Setmana Santa de Bernat Vivancos: una peça per a cor a cappella, escrita a sis veus, que revisita des del present la tradició cristiana de les Lliçons de Tenebres, típiques del Renaixement.

El Festival de Peralada és una de les institucions que aposta de manera més decidida per l'estrena de noves peces musicals de creació catalana. En l'edició de Pasqua d'aquest any, que se celebra del 17 al 20 d'abril, el compositor Bernat Vivancos (Barcelona, 1973) hi presenta l'obra d'encàrrec Responsoria Hebdomadae Sanctae: una revisió contemporània de les lliçons de tenebra de Setmana Santa, escrita per a cor a cappella, que pretén aportar noves sonoritats a l'espiritualitat original de la litúrgia cristiana. Vivancos és un dels compositors catalans més prolífics del segle XXI, hereu de la tradició musical de l'escolania de Montserrat, format a Barcelona, París i Oslo, amb un estil compositiu propi, eminentment contemporani però alhora eclèctic i atemporal.

"Pedra fundacional i font indefugible de la modernitat musical del país", diu el director del Museu de la Música de Barcelona, Jordi Alomar, sobre Felip Pedrell (1841-1922). L'exposició L'empremta de Pedrell, que es pot visitar al museu del 25 d'octubre al 26 de febrer, reivindica la importància del músic tortosí, tant per la seva obra com pel seu mestratge en deixebles com ara Enric Granados, Isaac Albéniz, Manuel de Falla i Conxita Badia, però també estira el fil de la seva influència fins al present, perquè d'alguna manera arriba a la feina de compositors i artistes com Joan Magrané, Bernat Vivancos, Raquel García Tomás, Maria Arnal, Joana Gomila, Quico el Célio i Rosalía. Tots ells formen part de "la constel·lació Pedrell", assegura Alomar, un amplíssim catàleg de noms que avui remenen tradició i contemporaneïtat des de diferents perspectives estètiques.