La Casa Gomis, un referent de l'arquitectura racionalista encarregat a l'arquitecte Antoni Bonet pel matrimoni format per l'enginyer i empresari Ricardo Gomis i Inés Bertrand, ja és propietat de l'estat espanyol. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun (Sumar), aquest dimarts, des de l'icònic habitatge a tocar de l'aeroport del Prat, n'ha anunciat la compra per 7.249.077,26 euros. Fins ara, la casa continuava sent propietat de la família Gomis, però feia molts anys que ningú hi vivia de manera permanent, perquè la primera ampliació del Prat la va fer inservible pel soroll dels avions que la sobrevolen cada pocs minuts.

Va ser el director de Barcelona Regional, l’Agència de Desenvolupament Urbà de Barcelona, entre el 2016 i el 2023, i, per tant, ha pilotat les polítiques urbanístiques dels governs d’Ada Colau. Però Josep Bohigas (Barcelona, 1967) porta l’arquitectura a la sang, i no només per la seva feina professional a l’estudi BOPBAA o en diferents col·lectius, sinó també perquè com a fill d’Oriol Bohigas va veure passar per casa seva gairebé totes les persones que en algun moment han construït la Barcelona de les darreres dècades. Va ser un dels impulsors de Manifesta 15, tot i que amb el canvi de govern va quedar fora de l’equip directiu. Ara, però, l’organització de la biennal europea l’ha nomenat el primer mediador creatiu de la Manifesta 16 Ruhr, que tindrà lloc el 2026 a la zona del Ruhr, a Alemanya.

Arribar-hi des de Barcelona no és senzill –dos metros i un autobús si s’agafa transport públic–, però un cop allà, a la platja del Prat, el curt camí cap a la Casa Gomis, la perla arquitectònica de la finca de la Ricarda, té un punt d’iniciàtic. Ara més que mai, esclar, quan l’ombra de l’ampliació de l’aeroport torna a planar sobre la pineda, l’estany, els aiguamolls i els pocs ocells que encara s’atreveixen a aturar-s’hi. El camí està perfectament indicat amb uns cubs informatius que ja són exposició i que expliquen el context, la història i el conflicte d’un espai natural que Manifesta reivindica amb més efectivitat que mil declaracions.

Scarlett Johansson devia anar untada de citronel·la de cap a peus quan va protagonitzar la campanya de Mango la primavera del 2011, amb la meravellosa Casa Gomis de fons. És impossible sortir-ne indemne, de la visita dels maleïts animalons. Si no fos perquè viuen només quinze dies, aquí els mateixos mosquits haurien pogut picar Joan Miró, Robert Gerhard, Sean Penn, Miguel Bosé i Alfred Garcia, en els diferents plans temporals que se superposen en tots els edificis al llarg de la història. La Casa Gomis va ser un refugi per als avantguardistes durant el franquisme i més tard s’ha convertit en un oasi verd a tocar de Barcelona que acull rodatges, sessions de fotos, classes d’arquitectura i comptades visites turístiques: des que l’anunci d’ampliació de l’aeroport va fer famosa la Ricarda, la casa té llista d’espera. Tot el que ens envolta és zona inundable, fins al punt que amb el temporal Gloria el lloc es va tornar inaccessible. No es veu ni rastre de civilització, però sí que se sent el rugit dragonesc dels avions de l’aeroport, a pocs metres.