Isabel Sánchez-Arán (Elx, 1984) viu enamorada del mar. Quan era jove, el mar era un espai de llibertat. Després va ser també una feina quan va fer-se monitora de submarinisme. I ara, alguna cosa més: és la gran especialista espanyola en apnea, la immersió a pulmó lliure. A nivell competitiu, es pot fer a les piscines o al mar. Les especialitats de profunditat es fan al mar i consisteixen a descendir verticalment la màxima distància possible seguint un cable guia, amb aletes o sense. A la piscina es pot fer amb dues aletes, una sola aleta gran o sense, fent el màxim de metres. O es pot fer l'estàtica, on es tracta de passar el màxim de temps sota l'aigua. Sánchez-Arán les practica totes. Ara fa anys que viu a l'Estartit (Baix Empordà), on compagina la competició amb la feina de monitora al Club d'Apnea La Caretta amb la seva parella. Fa pocs dies va guanyar la seva primera medalla a un mundial de la disciplina a Grècia, un bronze a la prova de pes constant sense aletes, una de les més exigents tècnicament.

Surt de l'aigua i respira. Tres glopades profundes d'aire i per la seva boca surt un "estic ok!" Després de baixar 80 metres fins a les profunditats del mar, els pulmons de la Laia Sopeña (Naves de Llanes, Astúries, 1985) demanden aire. L'últim cop que va omplir-los va ser fa poc més de dos minuts, abans de submergir-se en l'aigua cristal·lina de l'oceà Atlàntic. Sense bombones d'oxigen i amb la monoaleta calçada, sembla una sirena. La vida de la Laia, però, no és pas un conte de fades.