L’enèsima crisi al vèrtex del Cos de Mossos d’Esquadra (CME) ha estat notícia política rellevant des de la setmana passada. I, naturalment, tothom hi ha ficat cullerada. Salvador Illa ha demanat insistentment la dimissió del conseller d’Interior. Junts va aprofitar el flanc que deixaven al descobert els seus aliats d’ahir i adversaris d’avui. Vox aplicà al tema l’única idea que es pot trobar al seu programa: que l’Estat prengui el control dels Mossos. Alguns mitjans de comunicació s’han deixat endur per metàfores desgraciades i impròpies (“soroll de sabres”), com si, en lloc d’una policia civil, estiguessin parlant de la Divisió Cuirassada Brunete a principis dels anys 1980. Fins i tot la CUP ha pontificat sobre com s’hauria de comandar el cos; la CUP, que dissoldria totes les policies per “repressores” i el model de seguretat pública de la qual deu ser, mentre no ens n’expliquin un altre, el de les Patrulles de Control del 1936...

El comissari Josep Maria Estela entrava aquest dilluns a la seu del departament d’Interior sabent que molt probablement en sortiria sense ser el cap dels Mossos d’Esquadra. L’esperava el conseller, Joan Ignasi Elena, amb una idea al cap: cessar-lo. La situació, després de mesos de crisi i amb les confiances mútues per terra, era irreconduïble. Tant, que Estela ja havia posat abans de l’estiu el càrrec a disposició del conseller i ara tornava a pensar en dimitir. La reunió ha sigut breu, d’uns 20 minuts, i Elena li ha comunicat, quan no feia ni un any que el va nomenar, que seria destituït. I reubicat. Estela, que cada dia va i ve d’Alcarràs amb cotxe, serà el nou cap de la regió policial de Ponent.