Quan es pensa en literatura sud-africana, el primer nom que ve al cap és el de J.M. Coetzee, que va guanyar el premi Nobel de literatura l'any 2003. El segon probablement serà el de Nadine Gordimer, també beneïda per l'Acadèmia Sueca el 1991. Damon Galgut està fent mèrits per ser tan reconegut com els seus predecessors. Nascut a Pretòria el 1963, ha estat finalista del Booker Prize en dues ocasions abans d'aconseguir-lo amb La promesa (Les Hores / Libros del Asteroide), la història d'una família narrada a partir de les conseqüències de la mort de quatre dels seus membres. Traduïda al català per Àfrica Rubiés Mirabet, està narrada en una tercera persona que va saltant hàbilment d'un personatge a l'altre, en un estil que fa pensar en la Virginia Woolf de Les ones. El lector pot accedir a la ment dels protagonistes i acompanyar-los en les divagacions més íntimes en moments clau de les seves vides, i en un país, Sud-àfrica, que passa de la violència militaritzada de l'apartheid a la corrupció dels darrers anys.