D’ençà del 2015, el dinamitzador cultural Sebastià Riera Pocoví fa ballar la mulassa de Manacor per les festes de Sant Jaume. Qui encara no hagi vist ballar mai l’animal en té oportunitat el dissabte de Sant Jaume. El mulasser ha fet de la creació de bèsties per a festes populars el seu ofici. Tot i això, assegura que “perquè surtin els comptes” ha de tenir moltes altres ocupacions.

El manacorí Joan Manel Albinyana Sanz dirigeix aquest estiu Via Fora, l’espectacle de teatre de carrer amb què l’Ajuntament d’Alcúdia difon la història i el patrimoni de la ciutat. Nascut al País Valencià, assegura que "el teatre va suposar una gran eina per conèixer la terra d'acollida i fer amics”. Aquest director escènic també manifesta que “molts d’alcudiencs d’orígens diversos han assolit un bon nivell de català gràcies als tallers de teatre de l’Ajuntament”.

L’advocat Xavier Torrens Prats fa dues dècades que, juntament amb altres persones provinents del moviment escolta, va crear Espiral, una entitat social dedicada a l’educació no formal d’infants i joves. Aquest estiu ofereix suport socioeducatiu a 180 menors de les barriades del Molinar, el Coll d’en Rabassa i l’Arenal. A les activitats del programa Oberts a l’Estiu, el català hi té una presència determinada.

La tarragonina Elga Cremades Cortiella va arribar a Mallorca l’any 2020 per fer feina a la UIB com a professora del Departament de Filologia Catalana. Prèviament havia estat professora d’Estudis Catalans a la Universitat de Chicago. Assegura que “el nombre d’estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes que hi ha arreu del domini lingüístic és insuficient per proveir de professors de català l’ensenyament secundari”. Cremades forma part del Grup de Promoció dels Estudis Catalans a la UIB, i informa que en aquests moments està obert el període d’inscripció.

El perfil d’Instagram de Joan Moñino Fuster, @parlars_mallorquins, acumula gairebé 8.000 seguidors. Va ser durant la pandèmia que es decidí a posar-lo en marxa per difondre la diversitat dialectal de Mallorca i de les Balears. En la darrera publicació aprofita que és el mes de l’Orgull per reflexionar sobre la manca de contingut audiovisual LGTBI en català. També fa una crida perquè els usuaris de Grindr i Tinder “utilitzin el català per lligar”.

El santjoaner Julià Picornell Munar és lletrista i cantant del grup Ánimos Parrec. Fa just unes setmanes que publicaren el seu primer single, Veniu a es Pla, i serà d’aquí a un parell de dies que sortirà el seu primer disc, Cançons velles, cançons urgents. A més de Picornell, formen el grup els també santjoaners Joan Font i Biel Joan Bauzà, i el vilafranquer Guillem Portell. Asseguren que fan un rock clàssic arrelat al Pla de Mallorca, amb unes lletres molt contemporànies. Un dels organitzadors del Mobofest, Joan Roig, és qui els ha donat “l’empenta definitiva” per fer el salt de l’escenari del mític Bar Centro de Sant Joan a actuar al festival de música independent el proper dia 29 de juliol a Porreres.

Com a president i membre de l’Associació Son Quint - Parc Natural de Ponent, Joan Prats Marí guia de manera periòdica grups de persones per les muntanyes de na Burguesa, a Palma. Aquest misser i treballador sociocultural és del parer que el coneixement de l’entorn més immediat augmenta l’autoestima dels habitants d’un territori en relació amb la identitat pròpia.

Fa un any que el doctor en Filologia Romànica i Catalana Gabriel Bibiloni Cañellas s’ha retirat com a professor de la UIB. Tot i això, continua anant al campus un pic per setmana perquè participa en projectes d’investigació. Acaba de publicar a la Nova Editorial Moll El parlar bleda. Una anàlisi de l’esfondrament de la fonètica. És un estudi que fa entenent de manera plana el procés de deteriorament que pateix la fonètica de la llengua catalana.

El professor de Filologia Romànica de la Universitat de Düsseldorf Rolf Kailuweit és a Mallorca aquests dies amb un grup de 16 estudiants alemanys. Fan recerca sobre lingüística catalana i castellana en un projecte en què pren part la UIB. D’ençà del 1998, Kailuweit no havia estat a les Illes. Considera que en 25 anys els balears han canviat les seves actituds lingüístiques amb els estrangers.

Va ser a les classes de Llengua Catalana durant la Secundària a Sant Francesc d’Inca quan la llosetina Catalina Amengual Ripoll va començar a interessar-se per la sociolingüística. L’atreuen especialment les ideologies lingüístiques de les comunitats de nouvinguts residents a les Balears en relació amb la llengua catalana. Dilluns que ve, dia 15 de maig, pronunciarà la conferència Ideologies lingïístiques: el cas dels argentins residents a Mallorca. Fa uns mesos que Catalina viu a Irlanda, perquè fa el doctorat a la Universitat de la Ciutat de Dublín.

Va ser el 2014 quan el llicenciat en Dret Sebastià Salvà i Puig decidí deixar de preparar-se per ser notari. Aleshores es traslladà a Barcelona per dedicar-se a l’estudi de la lingüística. Ara és professor associat del Departament de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma. La seva tesi doctoral, sobre la concordança del participi en el català de Mallorca, ha guanyat el Premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans.

Joan Fullana Company dirigeix Llim, la sèrie de ficció que IB3 estrena aquest diumenge coincidint amb el dia de Sant Jordi. Qui també és actor, ja va dirigir Mai neva a Ciutat, sèrie qualificada de generacional que va gaudir de gran acceptació arreu dels territoris catalanoparlants.

Fa just un any que el geògraf solleric Andreu Borràs García es dedica a temps complet a fer de guia de muntanya. Fins aleshores havia combinat aquesta feina amb la d’electricista. La seva clientela són majoritàriament alemanys, però també organitza viatges de mallorquins als Pirineus i l’Himàlaia. Per Andreu, donar a conèixer el català als visitants és un valor afegit i també és important oferir-lo en l’àmbit empresarial als clients locals.

El ciutadellenc Jordi Capó Pons assegura que sempre ha entrenat en català els joves dels diferents clubs de bàsquet pels quals passat. És conscient que, per fer créixer l’ús social de la llengua pròpia, no se n’ha de limitar la presència a l’entorn escolar i cultural. “El món de l’esport ofereix moltes possibilitats de relacionar-se en català, si hi ha interès per part dels clubs i dels entrenadors”, assegura el jove, que és mestre d’Educació Física al CEIP Pere Casasnovas del seu poble. Capó va ser diretor tècnic de la Federació de Bàsquet de les Illes Balears fins l’estiu passat.

Antoni Nicolau Riutort sortirà del seu amagatall perquè dia 15 d’abril els Ocults actuaran a Can Lliro, a Manacor. Assegura que l’emblemàtica banda manacorina, que nasqué en paral·lel al moviment del rock català a mitjan anys 80, ara just actua segons demanda. Mentrestant, fa saber que prepara un projecte en solitari. “Som més jo que mai”, diu el músic veterà.

L’enginyer informàtic Germán Rigau és doctor en Intel·ligència Artificial. Com a director adjunt del Centre Basc de Recerca sobre Tecnologies del Llenguatge, aquesta setmana ha visitat Palma, convidat pel Govern, per difondre la presència del català en aquest àmbit.

La poeta Antonina Canyelles Colom aquests dies està trista. Durant anys, ha berenat un dematí a la setmana amb el novel·lista Antoni Serra, l’amic amb qui compartia curolles culturals i alhora el desencís de veure “com recula l’ús social del català arreu de Mallorca”. Amb el nom de La meva vida reclama llibres i jardins, l’Obra Cultural Balear retrà un homentage a la poeta dimarts que ve amb motiu del Dia de la poesia, a Can Alcover.

A Andreu Monfà Banyeres li agraden les llengües, però sobretot li agrada la seva, el català. Per donar-la a conèixer a qui en vulgui aprendre fa quatre anys que, juntament amb un grup d’entusiastes, impulsaren l’EasyCatalan. Es tracta d’una iniciativa digital amb més de 15.000 subscriptors a YouTube i més d’11.000 seguidors a Instagram. La setmana que ve serà un dels participants en les ‘Jornades de Llengua i Ensenyament. L’oralitat’, que organitzen la UIB i la Direcció General de Política Lingüística.

Segons la filòloga i professora de la UIB Maria del Mar Vanrell Bosch, fer el llenguatge inclusiu i no sexista és una qüestió “de sentit comú”. Aquest, però, no serà el tema principal de la seva xerrada Gènere i llengua: els homes són de Mart i les dones de Venus?, de dijous 9 de març a les 19 h a la llibreria Quart Creixent de Palma, amb motiu del 8-M.

D’ençà del 1990, Miquel Font Serralta és el tècnic de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Alcúdia. Aquest filòleg pertany a la primera fornada de tècnics d’aquesta especialitat que s’incorporaren a les administracions locals a partir de l’aprovació, l’any 1986, de la Llei de Normalització Lingüística.