Si l'hem de definir a grans trets, el govern que ha conformat Salvador Illa és femení, barceloní, veterà en política i té uns 50 anys. D’entrada, com el primer govern de Pere Aragonès (tant durant la coalició amb Junts com en la composició al final de la legislatura), està format majoritàriament per dones (9 dones i 8 homes), però la seva mitjana d’edat és quatre anys i mig superior a la del primer executiu que va conformar el republicà, de 51,9 anys.

Ja fa temps que s’intercalen anys de virtut dels pressupostos més socials de la història amb anys d’hecatombe dels pressupostos prorrogats. Ara, si no canvia res, a Catalunya sembla que tocarà pròrroga i, com al futbol, això no sol portar res de bo. En tot cas, ja veuran com el món no s’acaba. Algú va dir ja fa temps (Pacheco, alcalde de Jerez) que "el presupuesto es un cachondeo"; entre el dit i el fet del pressupost hi va tot un món d’inexecució operativa. Ara el diner, fungible, es reubicarà el que calgui per alleugerir els efectes de la pròrroga. Tot des de la insensatesa de mantenir formalment, amb la pròrroga, una foto fixa sobre les necessitats dels catalans, en lloc d’una photo finish, prou dinàmica, de les seves necessitats.