Es pot escenificar un oratori? Responguem a aquesta pregunta amb una altra qüestió: ¿és legítim escenificar teatralment una novel·la fins i tot inacabada com Els Watson (per posar un exemple de rabiosa actualitat)? O encara més: ¿és lícit adaptar una novel·la o un text escrit per al teatre a la gran o petita pantalla? Si s’ha respost afirmativament a les dues últimes qüestions, també es pot respondre a la primera amb un sí rotund.

Robert Wilson (Waco, Texas, 1941) és un dels creadors del món del teatre i l'òpera més importants de la segona meitat del segle XX. El director d'escena nord-americà atén l'ARA al Liceu, on del 16 al 26 de març presenta un muntatge d'El Messies de Händel amb l'arranjament de Mozart.

No és teatre. No és dansa. No és música. Ho és tot. És Robert Wilson. Qui l’ha vist algun cop ja ho sap. Perquè és una personalitat escènica que s'escapa de totes les definicions. Des dels anys setanta ha col·laborat amb altres tòtems de la cultura occidental com Lou Reed, David Byrne, Lady Gaga, Heiner Müller, Allen Ginsberg, Arvo Pärt, William Burroughs o Mikhaïl Baríxnikov. Justament al Grec 2017 va presentar entre nosaltres i amb Baríxnikov Letter to a man, una mirada sobre els diaris del mític ballarí Vàtslav Nijinski i dos anys més tard ens deixaria bocabadats dirigint Isabelle Huppert a la vida de la reina d’Escòcia (Mary said what she said). "Huppert, excelsa marioneta per a Bob Wilson", vaig titular aleshores la crítica de l'ARA. I si ho diem és perquè la seva nova visita ens acosta una mirada sobre Ubú rei, d’Alfred Jarry, rememorant els titelles que Joan Miró va pintar per a l’espectacle Mori el Merma, de la companyia La Claca de Joan Baixas i Teresa Calafell estrenat a Palma de Mallorca i al Gran Teatre del Liceu el 1978.

Nou òperes escenificades, cinc òperes en versió concert, quatre ballets, dotze concerts/recitals, una gala lírica i homenatges a Victòria dels Àngels i Alicia de Larrocha configuren la temporada 2023-2024 del Gran Teatre del Liceu. Entre els noms propis, cantants com Jonas Kaufmann i Lise Davidsen, directors d'escena com Robert Wilson i Elkhanah Pulitzer i directors d'orquestra com Gustavo Dudamel i Simon Rattle. Aquesta vegada el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, aixopluga la programació sota el lema "Esquerdes irreversibles", un concepte que el fotògraf Joan Fontcuberta ha desenvolupat en la imatge del llibre de la temporada. Fontcuberta, a més a més, s'estrenarà com a director escènic amb una proposta a propòsit de Winterreise, el cicle de lied de Schubert.

UBU, i res més que aquestes tres lletres, és el nom de la peça que el dramaturg, director de teatre i escenògraf nord-americà Robert Wilson ha fet per a Es Baluard i que s'estrenarà a escala internacional dissabte 15 d'octubre –hi haurà representacions els dies 15, 16, 20, 21, 22 i 23 d'octubre. L'obra, que es representarà a l'Aljub del museu, està inspirada en Ubu Roi, el text que Alfred Jarry va escriure el 1896 contra l'absurd de la guerra i el totalitarisme, i que Joan Miró va rellegir fins a crear tot un univers al voltant de la figura d'aquest tirà, grotesc i cruel. Ara, la reinterpretació de Robert Wilson neix vinculada a l'exposició Personae. Màscares contra la barbàrie, una part de la qual se centra en la fascinació de Miró per l'obra de Jarry. "Tots som Ubú", va afirmar Wilson, després de pensar uns segons, quan li demanaren qui encarna actualment aquesta figura durant la presentació de la peça davant dels mitjans. Perquè el nord-americà té clar que el tirà viu dins de "tots els homes", més enllà de la seva encarnació en figures que protagonitzen els grans esdeveniments, com Putin, Trump o Bolsonaro.