Sempre que parem atenció als que en saben, es fa (encara més) palès com la mirada nacionalista interfereix i distorsiona qüestions que en principi són de ciència i tècnica. Aquest dimarts, a El matí de Catalunya Ràdio d’estiu, l’economista i catedràtic de la UPF Oriol Amat va fer una exposició clara i ben explicada sobre el finançament econòmic, com també en fan sovint Guillem López-Casasnovas o Andreu Mas-Colell. Resumint, el problema segueix sent que les autonomies que més aporten a la caixa comuna (Catalunya, i també les Balears i el País Valencià) són les que menys retorn reben per part de l’estat espanyol. La solució, o bona part de la solució, passaria per l’aplicació del principi d’ordinalitat, incorporat fa quasi vint anys a l’Estatut de 2006 però encara per estrenar. Aplicar-lo, com s’aplica a estats del nostre entorn com Alemanya o el Canadà, significaria que Catalunya (i les Balears, i el País Valencià) aportarien, però també rebrien recursos, d’acord amb l’ordre que ocupen en l’escala de riquesa. Fer això no sortiria debades: que Catalunya rebi el retorn que li correspon implica que altres comunitats rebin menys, o bé que l’Estat inverteixi més en la seva despesa en les administracions territorials.

Natàlia Mas (Sant Martí de Tous, 1979) ha viscut des del seu despatx a la conselleria d'Economia la tempesta recent per l'intent de compra del Sabadell per part del BBVA. La seva posició, d'oposició frontal contra l'operació, és especialment significativa venint d'una persona que va treballar deu anys al Banc Central Europeu (2004-2014) i que entre el 2015 i el 2016 va exercir al Banc Sabadell com a directora d'entorn financer a la unitat de macroeconomia.

Les dues responsables d'Economia dels governs català i espanyol, Natàlia Mas i Nadia Calviño, han defensat aquest dijous les seves respectives gestions al Cercle d'Economia, on han rebatut la nota publicada set dies abans de les eleccions municipals per l'entitat empresarial, en la qual expressava "preocupació" pel que considera un estancament econòmic de Barcelona, Catalunya i Espanya.

Els nous consellers del primer Govern d'ERC en solitari s'asseuran als seus despatxos dimarts. Com que aquest executiu s'ha format a mitja legislatura –per la ruptura amb Junts– i no al principi, com és habitual, cap d'ells tindrà gaire temps per acostumar-se al nou càrrec. Tots tindran sobre taula diverses carpetes per obrir, algunes més complicades que d'altres. Els següents són els cinc reptes més immediats que tindrà el nou gabinet.