L’autodenominada organització independentista Arran va publicar a les xarxes socials un vídeo que ha generat polèmica i reaccions diverses. L’enregistrament en qüestió inclou imatges d’una pintada de la façana de la Conselleria de Turisme, amb l’eslògan “culpables de la nostra misèria”, i la cremada de fotografies de la presidenta de la comunitat i d’alguns empresaris.

El I Congrés de Turisme de la Societat Civil duit a terme aquest dimecres a Palma ha conclòs, entre moltes altres qüestions, que la necessitat de decréixer en matèria turística és "indiscutible". Després de la jornada d'aquest primer congrés, els coordinadors dels quatre grups de treball establerts han presentat les conclusions principals amb les quals elaboraran un document que serà traslladat al Govern i que es presentarà els pròxims dies. El congrés, organitzat pel Fòrum de la Societat Civil, tenia com a base un document amb més de 170 propostes i més de 350 esmenes de particulars, entitats i associacions.

La majoria d'empreses i governs, preocupats per mantenir a l'alça la corba ascendent de les seves finances, assumeixen de manera natural que el creixement econòmic és l'únic camí possible per aconseguir riquesa, prosperitat i benestar. Ara bé, també existeixen veus crítiques que, contràries a aquesta equivalència de base entre creixement i benestar, consideren que, com que els recursos del planeta són finits, és urgent començar a reduir el consum i la producció per garantir unes bones condicions de vida.

El pacte PSOE/Sumar reposa damunt d’un conjunt de projectes, entre els quals destaquen les mesures que amplien l’estat del benestar. Ara que la formació del nou govern és imminent, cal que ens preguntem què pot suposar el desenvolupament d’aquestes mesures, i si responen a les urgències que estan necessitant les nostres societats.

Ja és mala sort que Figueres, una de les ciutats menys atractives de Catalunya, sigui també el lloc del país on més calor hi ha fet mai: 45,3 °C. A mi la calorada em va enxampar al poble, a escassos quilòmetres de la zona 0, pensant en les coses positives de la imminent desertització de l’Empordà: menys turistes, menys xalets pijos a la platja i, amb sort, l'abolició dels anuncis mediterranis d’Estrella.

El 1972 un col·lectiu de reconeguts economistes conegut com el Club de Roma es va proposar establir els límits del creixement econòmic. Preocupats per l'estat del planeta, van introduir en un ordinador tot el que sabien sobre rendiments agrícoles, recursos naturals, tendències de la població, etc. La rudimentària màquina va analitzar les dades i va donar una dura resposta: ateses les limitacions ecològiques, el nivell de vida més alt quedava a la meitat del nivell nord-americà de l'època. Qualsevol cosa més enllà d'això era córrer el risc d'un desastre imminent, una "disminució sobtada i incontrolable tant de la població com de la capacitat industrial".

MÉS per Mallorca ha presentat aquest dijous una bateria de set mesures –"un pla urgent"– per al decreixement turístic a les Balears, algunes d'elles ja reivindicades al llarg de les darreres setmanes. D'una banda, exigeixen abandonar "totalment" la promoció turística per part del Govern, i la del Consell de Mallorca substituir-la per campanyes de conscienciació.

"A la vida vas ampliant la ignorància", diu Joan Martínez-Alier quan parla de l’Àrtic. "Fa dos anys no en sabia res, però ara s’ha convertit en una zona de transport i extracció". Amb aquesta mena d’expressions, el professor emèrit de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i pioner mundial de l’economia ecològica exerceix la modèstia i la curiositat de les persones sàvies. La seva trajectòria acadèmica, basada en aquests dos valors i en un interès genuí pels sistemes econòmics que aviat va desembocar en crítica, ha estat reconeguda amb el premi Holberg 2023.

El Partit Popular ha presentat una moció que, tot i no haver estat aprovada, ha posat el límit de les places turístiques en el centre del debat del ple del Consell de Mallorca d'aquest dijous. Els populars han instat a mantenir les places turístiques actuals en comptes de reduir-les tal com es preveu fer amb la modificació del Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics de Mallorca (PIAT): "Amb la meitat de turistes, el PIB cauria un 40%. Teniu afany de carregar-vos el sector", ha assegurat la consellera Raquel Sánchez (PP), que ha defensat la proposta.

L'escriptor i professor de Ciències Polítiques, Carlos Taibo participa aquest dijous en el marc de les jornades Un altre món i una altra vida encara són possibles, organitzades pel col·lectiu Attac Mallorca al centre cultural Flassaders a les 18 h. A més d'aquesta conferència, Taibo presentarà aquest divendres 10 de febrer el llibre Ecofascismo. Una introducción (Catarata, 2022) a les 19 h a la biblioteca Josep Maria Llompart de l'Escorxador.

Des que els Homo sapiens vam fer la nostra aparició en algun indret de l’Àfrica, el que produïm –el que ara denominem el PIB– ha crescut prodigiosament des de la insignificança als 100 bilions de dòlars en què l’estimem actualment. La trajectòria ascendent ha patit alguns entrebancs, com alguna erupció que va estar a punt de reduir-la gairebé a zero o altres catàstrofes de caràcter sanitari. Deixant de banda els sotracs, el creixement tampoc no ha estat regular, sinó que s’ha produït fonamentalment en dos moments en què han confluït tres factors interdependents: el tecnològic, l’energètic i el demogràfic. En el cas de la Revolució Neolítica, les innovacions tecnològiques es van centrar en la manipulació genètica d’algunes plantes i animals i en les tècniques agrícoles. El factor energètic es va centrar en el domini de l’energia animal a base de transformar la solar en aliments i aquests en músculs obedients. No hauria servit de res l'invent de l’arada o de la roda sense disposar d’animals de tir. Pel que fa a la demografia, les poblacions que van dominar aquells canvis es van reproduir de manera fabulosa gràcies al fet que podien disposar de més aliments. Un cop la nova manera de produir es va estendre allà on podia fer-ho, el creixement del PIB es va alentir molt, de manera que a l’època de Plató, de Jesucrist o de Carlemany, ningú no tenia la impressió que l’economia mundial estigués creixent.

Les elits estan perdent els papers amb el tema del decreixement. Resulta, però, que són elles les que s’han quedat desfasades respecte a la realitat i els últims avenços de la ciència. El decreixement és un concepte científic sòlidament establert que s’ha debatut a fons en informes elaborats per importants organitzacions internacionals, com ara el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, segons les sigles angleses) de les Nacions Unides i el grup de l’ONU sobre la biodiversitat. Segons els científics, si volem aturar la pèrdua de biodiversitat i descarbonitzar l’economia a temps per mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5 graus, com preveu l’Acord de París, cal aplicar el decreixement als països de renda alta.