<![CDATA[Ara Balears - bonisme]]> 10 <![CDATA[Contra el dolentisme]]> No fa gaires dies, una senyora publicava tota compungida a una xarxa social una imatge d’un dels nombrosíssims parcs que Manacor té a disposició del gaudi de la ciutadania. Es lamentava, aquella dona, que, per l’escassesa d’aigua, l’Ajuntament, o l’entitat que en fos responsable, hagués deixat de regar aquella gespa que tanta vida donava a un espai exterior tan freqüentat per famílies amb els seus infants, o per propietaris amb els seus canets. Al punt, un d’aquests comentaristes rabiosos s’amollava amb aquesta: “Han hagut d’aturar-se de regar perquè els marroquins van a cercar aigua a les fonts gratuïtes i la tuden”. Ni una paraula de les piscines, ni dels camps de golf, ni dels hotels.

]]> <![CDATA[No siguis ‘woke’, home!]]>

Woke ha esdevingut l’insult preferit de les noves dretes extremes, de Trump a Ayuso. Si et preocupen les desigualtats socials i les discriminacions per motius identitaris –sexistes, racials, lingüístics o el que sigui–, ja has begut oli. Ets woke, un ingenu, un pària a qui t’han menjat el coco uns radicals comunistes i que no sap de què va la vida. La vida va de sortir-se’n, de poder, de la llibertat per fer el que et doni la gana. Els pobres s’han d’espavilar i els diferents, començant pels immigrants, només han vingut a tocar els daixonsis i aprofitar-se del nostre bonisme. Quina és aquesta mandanga de preocupar-se tot el dia per les minories? I les majories, què? I els normals, què?

]]> <![CDATA[Els catalans som immigrants]]>

Catalunya atrau i ha atret històricament gent de terres foranes ben diverses, però també n’ha enviat a l’estranger. Avui mateix, ¿quant talent jove se’n va i després només poden tornar amb renúncies? Els qui estan preparats i volen fer carrera i guanyar-se bé la vida, sovint opten per anar a països on se’ls valori la formació i la feina millor que aquí, on les darreres crisis les hem finançat amb sous estancats i preus (sobretot de l’habitatge) exageradament a l’alça.

]]> <![CDATA[El bonisme, un populisme]]> Un dels grans enemics de la democràcia és el populisme. El tendim a associar a l’extrema dreta, però pot emergir en tot el ventall ideològic. És populista qui s’omple la boca parlant de “la gent” i l’oposa als que en teoria la representen, “els polítics”. Entén, de fet, “la política” com l’art de fer creure a “la gent” que tu la representes quan, en realitat, estàs al servei dels interessos foscos d’una elit. Contra això propugna “un moviment” que prengui a “els polítics” el poder i l’entregui a líders valents i carismàtics que defensen i representen “la gent”. “La gent hi és”, he sentit dir, tot i que els que no hi eren, eren molts més. Anomenar “la gent” una part minoritària de la gent és una de les mentides més òbvies i grolleres del populisme, però aquesta falsedat quantitativa recolza en una de qualitativa encara més perillosa: la que presenta “la gent” com una força moral sempre bona. La cosa funcionaria així: com a individus, podem ser dolents i idiotes, però com “la gent”, la maldat individual queda subsumida en una bondat i una saviesa col·lectives. A “la gent” no se la pot qüestionar, fi del debat; o, com diuen alguns, “Els votants no s’equivoquen mai”. I tant que s’equivoquen! Si el dia 30 d’octubre els brasilers acaben elegint Bolsonaro, per exemple, hauran comès un error tràgic.

]]>