Empreses càrnies de les Illes han començat a frenar la importació de porcs vius procedents de Catalunya per precaució, arran del focus de Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a Barcelona. Tot i això, oficialment no existeix cap restricció general a la compra d’animals –ni vius ni sacrificats– i les mesures només afecten els 91 municipis de la zona on s’han trobat els 13 porcs senglars infectats. La decisió empresarial reflecteix la preocupació del sector carni illenc, que té una important dependència del porc procedent de Catalunya, fins a un 70% en el cas dels embotits.

Avícola Son Perot, l'empresa que pretenia crear una macrogranja avícola a Sineu, ha anunciat la retirada del projecte de granja intensiva porcina a Son Venrell. Aquesta mesura, han explicat en un comunicat, ha estat "avaluada de manera responsable" i pretén facilitar la col·laboració activa en el desenvolupament de la nova normativa "que afavorirà el sector primari de Mallorca i reforçarà la lluita per la sobirania alimentària".

Respecte a la indústria càrnica a Catalunya tenim algunes dades que són irrefutables, com que des del punt de vista econòmic és el principal sector agroalimentari, amb un volum de negoci superior als 10.000 milions d'euros. O que aquesta activitat ha consolidat Catalunya com el segon productor d'Europa i el desè productor de carn porcina del món. Algunes altres dades són més confuses, com ara el consum d'aigua per fer possible aquesta producció de carn de porc, una qüestió que penso que és clau sobretot ara, amb la delicada situació d'aquest bé natural.

El 2011, al monòleg Acorar, l’actor Toni Gomila feia una reflexió sobre la identitat illenca a partir d’una jornada de matances. “Comparat amb aquest dia –deia–, Nadal és buit; és oci; és una tudadissa d’hores mortes amb l’excusa de la vida”. El petrer Jaume Andreu Galmés, de 55 anys, ja ha perdut el compte de les vegades que ha vist l’obra, que encara es representa. És professor d’Història de l’Art de la UIB. El 2013, juntament amb Mateu Gual, escrigué el llibre Les matances tradicionals a Mallorca (El Gall Editor). “Em sent –apunta– del tot indentificat amb el que descriu Acorar. Per a gent com jo, que hem crescut fent matances, és una presa de consciència d’una tradició ancestral que està morint amb tot el seu univers lèxic, com la paraula ‘acorar’, que al·ludeix a l’acte de matar el porc introduint-li una esmolada ganiveta fins al cor. Aquesta desfeta, però, ja passà amb altres activitats del camp com el fet de segar amb la falç, que s’anà arraconant amb l’arribada de les màquines”.

Miquel Montoro va ser aquest dimarts el convidat estrella del programa La Resistencia de Movistar +. És la tercera vegada que el youtuber de Sant Llorenç des Cardassar visita l'espai presentat per David Broncano. Els berenars, els porcs, el viatge que va fer a Silicon Valley i com afronta el seu futur han centrat, entre altres temes, l'entrevista. "Feia videotrucades amb els porcs quan era a Silicon Valley", ha assegurat Montoro quan li han demanat pel seu viatge als Estats Units.

Israel té una relació complexa amb la indústria porcina. Tant jueus com musulmans consideren que el porc és un animal impur i tenen prohibit menjar-ne, però a Israel hi ha una vintena de granges que en crien i se'n pot trobar en alguns restaurants i carnisseries. Amb tot, el consum i la producció de carn de porc és un tabú i es veu amb mals ulls. Fins i tot entre els no practicants. L'animadversió pel porc és tan forta que el govern israelià limita en gran manera la seva cria i també en prohibeix la importació. La majoria de la població està tan convençuda que els porcs no tenen lloc a Terra Santa que fins i tot creuen que no tenen permès tocar a terra: els pocs que hi ha, diuen, s'han de criar elevats, sobre tarimes, per no contaminar terra sagrat.