Vivim temps molt convulsos que també afecten el progrés científic i la generació de coneixement. Com enfrontar-nos a les pandèmies que vindran? Com mitigar el canvi climàtic? Com cercar noves fonts d’energia? El paper de la ciència és objecte de debat arreu del món precisament quan els reptes globals exigeixen respostes conjuntes fonamentades amb evidències científiques. I, paradoxalment, la ciència i el món científic pateixen un dur atac.

Catalunya, i en general l'estat espanyol, gaudeix d'un sistema educatiu amb un alt nivell de qualitat. Fins i tot podríem dir que els estudiants aquí, en molts casos, es graduen amb un nivell d'educació superior al dels Estats Units. Malgrat això, aquesta inversió en educació no s’aprofita plenament i el sistema presenta molts obstacles per als que desitgen fer carrera acadèmica a casa nostra. Aquests obstacles inclouen sous modestos, manca de recursos i inestabilitat laboral, la qual cosa acaba forçant moltes persones a considerar l'emigració com l'única opció viable, o a renunciar a les seves aspiracions de recerca. Personalment, m'he vist –i ara em torno a veure– forçada a l'exili per poder continuar amb la meva tasca de recerca, i les meves experiències reflecteixen les d'altres investigadors. 

Molt abans de rebre el diagnòstic, el pacient de leucèmia limfàtica crònica que acaba tenint un pronòstic molt dolent té un petit grup de cèl·lules que ho anticipen. Les cèl·lules tumorals que poden acabar sent resistents a les teràpies, generar recaigudes i donar lloc a formes més agressives estan presents des d'abans de l'inici de la malaltia, molts anys abans que puguin aparèixer les complicacions. Investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Hospital Clínic de Barcelona han demostrat que aquestes cèl·lules es poden detectar en quantitats petites en fases molt primerenques de la patologia, una troballa que dona esperança al 10% dels pacients als quals aquest càncer se'ls transforma en un tumor molt més greu i intractable.