L'Ajuntament d'Eivissa ha començat a restaurar una capella del cementeri vell per habilitar-hi un espai en el qual enterrar de manera digna les restes humanes trobades i identificades en les fosses comunes del recinte. Segons ha informat el Consistori en un comunicat, les obres van començar el passat dilluns, 16 de desembre.

El Govern balear ha confirmat 11 víctimes de la Guerra Civil més durant la segona fase d'excavació i exhumació a Son Coletes, a Manacor. Aquesta és la conclusió principal de les primeres anàlisis fetes per l'equip d'Aranzadi i ATI de les restes localitzades a la zona enjardinada, a l'oest de l'antic cementeri, anomenada 'zona 4 d'intervenció'.

Balears i Catalunya obriran la fossa de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar), en la qual es calcula que podria haver-hi 500 soldats enterrats, morts en el desembarcament de Mallorca, el 1936, a l'inici de la Guerra Civil, segons ha informat Efe a través d'una nota de premsa el Govern de Catalunya.

Les anàlisis d'ADN de les restes humanes trobades a les fosses comunes de les Balears han revelat recentment les identitats de dues persones assassinades el 1936, segons ha explicat la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern balear. Es tracta de Miquel Marquet Perelló, natural de Pollença, el cadàver del qual va ser trobat el setembre de 2018 a la fossa de Marratxí, i Joan Ferrà Ferrà, veí de Puigpunyent, trobat a la fossa de Calvià l'octubre de 2018, segons ha informat l'agència Efe.

El Pla d'actuació de fosses del 2018 del Govern de les Illes Balears inclou deu intervencions, entre les quals figura la segona fase d'actuació a les fossa de Porreres i Montuïri, segons que ha avançat aquest dijous al Parlament la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur.

La fossa comuna de Montuïri on hi ha d'haver els cossos de Bartomeu Ballester Roig 'Catoi', Miquel Mascaró Ballester 'Estel', Jaume Puig Puigserver 'Retat' i Joan Vidal Sansó 'Apagafocs', els quatre veïns de Campos assassinats al mateix cementiri a finals d'octubre de 1936, no ha aparegut durant la primera jornada d'excavació que ha tingut lloc aquest dilluns.

Aquest dilluns dematí ha començat al cementiri de Montuïri la recerca de les restes de quatre veïns de Campos desapareguts a finals d’octubre de 1936, que foren assassinats i enterrats a una fossa comuna després de diversos dies d’empresonament al seu poble. Es tracta de Bartomeu Ballester Roig 'Catoi', Miquel Mascaró Ballester 'Estel', Jaume Puig Puigserver 'Retat' i Joan Vidal Sansó 'Apagafocs'. Les excavacions, que du a terme la Societat de Ciències Aranzadi, han començat a la part esquerra de la zona enjardinada d'entrada al cementiri, però no es té cap certesa sobre el punt exacte on es podria trobar la fossa.

L’acord entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya per tal de delimitar les fosses de la zona del Llevant de Mallorca on estarien enterrats soldats catalans morts durant els combats del desembarcament de l’agost i setembre de 1936, o també executats després de ser capturats, està llest per ser signat.

La fossa comuna de Montuïri serà la pròxima a obrir-se, i la intenció del Govern és que després s’escometi la segona fase de la de Porreres i l’obertura de la de Sant Ferran de Formentera, tal com està previst en el Pla d’actuació de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears.

La confusió entre els topònims 'Palma' i 'Palma de Mallorca' i la tendència a ubicar a la capital actes o esdeveniments que succeeixen a la Part Forana no són exclusives del govern central o de personatges que s'identifiquen amb el nacionalisme espanyol més ranci. La Generalitat de Catalunya ha comès els dos errors en la mateixa frase en una convocatòria adreçada, aquest dijous, als mitjans.

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica no només dona suport a l'obertura de les fosses comunes que ha iniciat el Govern, d'acord amb la Llei de fosses del 2016, sinó que també vol que hi ha hagi una investigació judicial perquè considera que hi ha un clar delicte de lesa humanitat en l'assassinat i la desaparició d'almenys 118 persones a Porreres entre els mesos de setembre de 1936 i abril de 1937.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, visità ahir al matí els treballs d’exhumació de les restes de les persones que foren represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme a la fossa del cementeri de Porreres, on ja s’han trobat allò que va descriure com “els ossos de la justícia i de la llibertat”. Restes que, segons el màxim responsable de l’exhumació, Francisco Etxebarria, corresponen no només a assassinats pels feixistes sinó també a cristians morts abans de la guerra espanyola i també a famílies sense recursos que no podien pagar-se una tomba.

L'exhumació de la fossa comuna de Porreres començarà aquest dimecres, dia 2, segons ha pogut saber l'ARA Balears.