Donada l'especialitat professional de Clàudia Cedó com a psicòloga i dramaturga que treballa amb persones discapacitades, podríem pensar que el títol de la seva nova proposta fa referència al procés de superació del tal Ramon, però no és així. De fet, el Ramon és el protagonista al mateix temps omnipresent i absent d’un conte fantàstic. Omnipresent perquè des del seu naixement fins a la fi de la llarga funció és el detonant de tot el que els passa als habitants de Santa Aurora de la Pietat. I absent perquè la seva presència sobre l’escenari, entre tendra i inquietant, és la d’un objecte sense ànima. I és que el Ramon és un ninot de drap, fill del Josep (Francesc Ferrer) i la Clara (Anna Moliner), que ve al món en un petit poble de tradicions arrelades.

Hi ha un pis a la Gran Via de Barcelona on no para de sentir-se teatre. "Llavors tu em dius: «Candela, frega els plats!» Va, digue-m'ho, digue-m'ho!", demana Andrea Álvarez a Jordi Galià agafant-lo pel colze. Amb la veu profunda i tenebrosa de l'Innocent –un dels personatges menys innocents de l'espectacle–, Galià brama: "Candela, frega els plats!" I Álvarez agafa el fil per seguir estirant l'escena. S'imaginen que són al bar de Santa Aurora de la Pietat, l'escenari on transcorre la darrera obra de Clàudia Cedó, Fantàstic Ramon, que s'estrena el 2 d'abril a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i hi serà fins al 4 de maig. En realitat, però, es troben al menjador del pis barceloní que, des de fa unes setmanes, s'ha convertit en casa seva.

L’estrena d’Assaig sobre la ceguesa fa visible el notable objectiu de Carme Portaceli d’internacionalitzar el teatre català amb una coproducció amb el Teatro Nacional São João de Porto sobre la cèlebre novel·la de José Saramago, de qui, a més, es commemora el centenari del seu naixement. Es tracta d’una de les obres més aclamades del premi Nobel de literatura, que indubtablement ha agafat una actualitat inesperada no només per les conseqüències de la pandèmia de covid sinó pel problema dels aliments que ara mateix està tan present entre nosaltres i molt més a l’Àfrica, per la guerra a Ucraïna o pel canvi climàtic que ens desborda.