Pol Makuri, l'atleta amb paràlisi cerebral que va passar de protagonitzar un conte infantil a participar en uns Jocs Paralímpics, continua trencant estereotips. Les seves gestes li serveixen d'excusa per donar xerrades motivacionals a les presons catalanes. "Veure els interns emocionar-se i plorar és una cosa que mai m'hauria imaginat poder viure. El retorn és espectacular, i això dona sentit al meu esforç. Si el meu exemple ajuda a algú, benvingut sigui. És una experiència que impressiona", explica l'igualadí, que ha fet xerrades a Lledoners, Quatre Camins o Can Brians 2.

El rus Dmitry Mityaev ha tocat el cel per segon cop a la Salomon Ultra Pirineu, en una edició en què la corredora Julie Roux ha guanyat en categoria femenina. Mityaev ha completat la prova reina d'aquest esdeveniment esportiu, de 100 quilòmetres i 6.600 metres de desnivell positiu, amb un temps de 10 hores, 27 minuts i 38 segons. El català Abel Carretero i Raul Butaci han quedat en segona i tercera posició, respectivament. El rus ha aturat el cronòmetre després de 10:27:38 h, només 2 minuts per sobre del rècord de la prova, en mans de Kilian Jornet (2021). Mityaev ha comentat que, "després d’unes petites molèsties durant la primera part de cursa", s'ha sentit "amb forces en la segona part per fer uns registres que no esperava”.

És una de les imatges més especials de l'esport català. L'inici de la Salomon Ultra Pirineu, quan a les dos quarts de sis de la matinada milers d'atletes surten del centre històric de Bagà amb els frontals encesos. Encara és de nit i els llums il·luminen la plaça Porxada de Bagà, abans que els atletes marxin cap als cims del Pirineu, amb els seus somnis i reptes. Alguns volen acabar. D'altres, guanyar. Aquest cap de setmana torna una de les curses de muntanya més especials, amb la 15a edició d'una cursa nascuda el 2009, quan l'Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà va organitzar per primera vegada una cursa de muntanya que unia els vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Actualment la prova es diu Salomon Ultra Pirineu i és una cita que els millors atletes de la modalitat volen fer com a mínim un cop a la seva vida. Alguns, com Kilian Jornet, l'han guanyat tres cops.

Algunes persones han de decidir-se entre dues passions. La Caitlin Fielder no ho ha fet. "Tinc la sort de poder fer dues coses que m’agraden molt, pintar i córrer", explica aquesta neozelandesa que viu entre Girona i Andorra. Corredora de muntanya, Fielder va acabar segona a la mitja marató de la Salomon Ultra Pirineu ara fa unes setmanes, després de veure com 23 hores abans centenars de persones portaven la samarreta que ha dissenyat per a la icònica cursa gran, de 100 km. Fielder ha dissenyat una samarreta inspirada en la sortida de la cursa de matinada, quan encara és de nit i centenars d’atletes encenen els seus frontals per sortir de la plaça porxada de Bagà.

Núria Picas i Miguel Heras somriuen. Ja els han fet la pregunta altres cops, tothom vol saber com s'ho fan dos atletes veterans per derrotar aquells més joves sobre una distància de 100km. "Perquè ens agrada molt, suposo!", diu la Núria. "No hi ha cap recepta màgica, eh?", afegeix entre bromes l’atleta de Béjar (Castella i Lleó). Ell té 48 anys i ella 46. Fa un any van guanyar la Salomon Ultra Pirineu, segurament la cursa de muntanya més emblemàtica del Pirineu. Un any més tard, hi tornen per defensar el títol. El 2022, en un dia que feia prou calor, la Núria va tornar a la prova imposant-se amb tanta superioritat, que va acabar ballant al ritme de Rigoberta Bandini amb les seves filles. De fet, la catalana feia quatre anys que ni hi participava, en part per culpa de les lesions, però hi va tornar per la porta gran i va establir un nou rècord de la prova. Heras va patir una mica per superar el rus Dmitri Mitiàev, però va quedar primer. Quan el rus va arribar, va agenollar-se davant Heras, en senyal d’admiració. Camí dels 50 anys i havia derrotat un munt de joves.

Poques hores abans de començar la Salomon Ultra Pirineu, Núria Picas defensava: "La gran rival que tinc a la cursa és la Núria Picas". Als seus 46 anys, la corredora de Manresa buscava revalidar el títol de la icònica cursa de 100 km pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. La carrera que salta entre els refugis de muntanya com el Niu de l’Àliga, que arriba fins al Pedraforca. Però la Núria no va poder amb ella mateixa. Quan liderava la prova després de Gósol, va començar a anar més lenta i va caure fins a la tercera posició. "Em trobo molt malament, és un dels pitjors moments de la meva carrera", explicava. Els mateixos paisatges que coneix tan bé, de sobte, semblaven diferents. No era el seu dia, tot i que volia acabar. "Ho haig de fer, per la cursa, per la gent. Haig d'acabar com sigui", deia patint. I ho ha fet, passades les vuit del vespre, després de caminar durant més de 35km, ja que no podia més. Però ha acabat en la cinquena posició, amb el cap alt. Acabar va ser una victòria, una prova de coratge, com ella mateixa explicaria hores més tard.

Sortia el sol darrere la serralada i els primers atletes arribaven a dos quarts de vuit del matí a dalt de tot del refugi del Niu de l’Àliga. Una de les primeres dones a arribar-hi era la Núria Picas, que als seus 45 anys retornava a la competició després de gairebé quatre anys d'estar allunyada de les curses. I quina manera de tornar, rodejada de centenars d’aficionats que l’anaven animant a mesura que veia que les cames responien, serrant les dents, apujant la marxa. La corredora de Manresa ha aconseguit guanyar la Salomon Ultra Trail Pirineu de 100 km en una exhibició de coratge que li ha permès imposar-se en aquesta prova per cinquena vegada. El darrer cop que ho havia fet havia estat un llunyà 2014. Ara, després de gairebé quatre anys en què havia arribat a pensar que no podria competir mai més, Picas ha protagonitzat un nou gir de guió en la seva llarga trajectòria professional, brillant amb llum pròpia en una edició de l'Ultra Pirineu on ha estat la gran protagonista.

Durant un cap de setmana, a Bagà tot canvia. Quan arriba la Salomon Ultra Pirineu, milers de persones van fent via cap a aquest municipi del Berguedà perseguint cadascú el seu somni. Alguns volen veure en acció els esportistes que admiren, alguns volen millorar una marca personal. Altres en fan prou amb veure com els seus estimats acaben algunes de les diferents curses en un Parc Natural del Cadí-Moixeró alterat per aquest clima tan boig. El mateix dia que ha nevat per sota de 2.000 metres i han quedat enfarinades algunes de les rutes que seguiran els esportistes, la calor s'intensifica.