A les Balears, la Guerra Civil és plena de petites grans històries que mereixerien una bona pel·lícula. Una és l’odissea que protagonitzà el músic maonès Deseado Mercadal Bagur. El periodista alacantí Tomás Andújar, delegat de l’agència Efe a l’Arxipèlag, l’acaba de rescatar de l’oblit en el llibre On s’acaba l’aigua. L’exili de Deseado Mercadal, editat per Dolmen. Ho ha fet a partir del testimoni de Celeste, la neta del menorquí, i dels dos llibres que escrigué anys després de tornar a la seva illa: Yo estuve en Kenadza: nueve años de exilio (1983) i La Guerra Civil en Menorca 1936-1939: relato histórico de un testigo (1994).

És ben bé una llegenda viva, el rei de la cançó country en català. Fill de Toni Nicolau i Maria Morlà, “jornalers que sobrevivien amb pocs doblers i fent intercanvi amb els veïns”, i que no tenien cap vincle amb la música més enllà de saber ball de bot. I, així i tot, quan el nin va dir que volia ser cantant, Toni Nicolau va partir a Manacor a comprar-li una guitarra. Un gest que va canviar la vida del menut Tomeu Nicolau Morlà de Vilafranca de Bonany, nascut l’any 1949, a qui avui tothom coneix amb el nom artístic de Tomeu Penya.

“Vaig conèixer en Marco quan tenia set anys, a l’Escola de Música de Maó. Jo era el seu primer professor de piano i llenguatge musical. Era un infant molt normal, ni molt inquiet, ni especialment tranquil”. Parla Tomé Olives, organista i compositor menorquí i, com ja ens ha dit, primer professor de piano del pianista menorquí Marco Mezquida (Maó, 1987), un dels músics actuals més internacionals de l’àmbit balear.

Néstor Zaroso (Castelló, 1998) viu de la música i per la música i hi ha dedicat la vida des de ben petit. Tot i els èxits i publicacions al piano, ara també viu per als alumnes de l’Escola Municipal de Música d’Alcúdia, amb la improvisació per bandera i un pòdcast que ha portat aire fresc al dia a dia dels estudiants. “Per sort, mai no he fet feina de res que no tingui a veure amb la música”, assegura. De fet, acompanya la creació i interpretació musical amb la formació de les futures generacions des de fa molts anys. “Ser docent és una experiència molt bonica. El fet d’haver estat alumne abans m’ajuda a entendre’ls i a conèixer quins són els seus dubtes i pors”.

Si bé l’oferta formativa en matèria cultural ha viscut nombrosos canvis en els darrers trenta anys, com l’aparició, l’any 2006, de l’ESADIB, centre dedicat a la formació d’actors, encara són poques les opcions de formació que tenen els creadors de les Balears, ja siguin de l’àmbit artístic, musical o literari. També en les arts escèniques, ja que el bon moment que viu la dramatúrgia no està directament vinculat a un increment de la formació que s’ofereix a les Illes.

Rafel Bestard Perelló (Muro, 1997) diu que sempre ha tingut “el cul calent”. Cada temporada en du qualcuna, de moguda: de petit, futbol; de més gran, vòlei; llavors, tennis i pàdel, i fa més poc, triatló. Allò que sempre ha estat constant, però, és la música. Aquest graduat en Educació Primària estudia ara el Grau Superior de Piano Jazz al Conservatori.