Durant deu anys, al recinte de la Fabra i Coats hi ha hagut una escola bressol, dues escoles i un institut, en total uns 1.300 alumnes que han conviscut amb el soroll d’unes obres que encara duren. Jo hi vaig treballar quatre anys. També vaig viure de petita davant d’una escola-institut i sé que pot posar dels nervis. Però res comparable amb el pis on soc ara: tres gossos, una tele a tot drap fins ben entrada la nit, un nen acabat de néixer i uns aficionats a la música experimental. Alguna nit d’estiu he estat temptada d’anar a suplicar que abaixessin la música. I ho podria fer. El que no puc demanar-los és que canviïn de disc. La convivència va d’això, de franges horàries. No de gustos. Perquè qui diu que el que escolten és soroll?

Ens agrada molt el que s’està despertant al voltant dels patis escolars perquè ens dona l’oportunitat d'explicar amb més detall el que fa anys que defensem: el dret dels infants a jugar i a gaudir d’espais que responguin a les seves necessitats. No va de si han de jugar o no al futbol –i tant que han de poder fer-ho–. La qüestió és si estem donant espai a altres vivències essencials per al seu desenvolupament i si estem vetllant perquè el pati sigui veritablement inclusiu.

“Cada curs té un dia fix a la setmana per jugar amb la pilota a la pista, i en principi, jugar a futbol, que tant agrada”, explica Alícia Picado, mestra de primer de primària de l’Escola Parc de la Ciutadella a Barcelona. En aquesta escola pública de Ciutat Vella, els dilluns hi juguen els alumnes de primer i segon, els dimarts els de tercer, els dimecres els de cinquè, els dijous els de quart i així successivament. Així s’organitza aquesta escola, com moltes a Catalunya que han impulsat normes referents a l’ús de pilotes a l’hora del pati. “L'esport s'ha fet cada vegada més important a la nostra societat i fins ara ha sigut interpretat com una activitat bàsicament masculina”, explica Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Recentment es van publicar els primers resultats d’un estudi realitzat per les arquitectes poloneses Ewelina Jaskulska i Honorata Grzesikowska, i avui, que venim d’uns dies de reivindicació femenina, trobem més que adient parlar d’aquest tema. Es tracta d'una investigació sobre la mobilitat espacial, la planificació de gènere i la democratització de l'esport #womeninsport.

La Regidoria d'Educació de Palma ha demanat a la Conselleria d'Educació que els projectes dels nous centres educatius a Ciutat tinguin en compte el context de canvi climàtic i, per tant, disposin de més ombres naturals i espais verds. El regidor d'Educació, Llorenç Carrió, ha afirmat que el proper centre que es projecta, la zona de La Femu, encara té "aquestes necessitats i entenem que s'hi han d'incloure". "No només és que ha arribat l'estiu més prest, és que el curs comença abans i acaba després", ha afegit.