En la millor seqüència de La maternal, diverses integrants del centre d'acollida que dona nom a la pel·lícula es presenten a la protagonista acabada d'arribar, la Carla (quin debut com a actriu, el de la Carla Quílez!). Perquè no se senti estranya, cadascuna explica la seva experiència: com han esdevingut mares adolescents i sense xarxa familiar. Cada història és diferent i donaria per a més d'una pel·lícula. Ens trobem davant d'un grup d'actrius no professionals que s'encarnen en la majoria dels casos a elles mateixes, i l'escena combina l'autenticitat d'una narració arrelada en l'experiència real amb la convicció que transmet una seqüència perfectament dirigida. Aquesta conversa en grup també marca en part el to del film. Pel que fa al retrat de la institució, La maternal es distancia tant del cinema britànic social que denuncia la inoperància del sistema com del cinema francès que exalta els òrgans de l'estat salvadors de les ciutadanes desemparades.

L'actriu barcelonina Carla Quílez ha debutat al cinema per la porta gran i ja amb un premi sota el braç: la Concha de Plata del Festival de Santa Sebastià a la millor interpretació protagonista pel paper de mare adolescent a La maternal, un guardó que ha compartit ex aequo amb un altre actor adolescent, Paul Kircher, del film Le lycéen. És el segon any que la Concha de Plata a millor interpretació no distingeix per gènere.