Pot ser que primer et cridin l'atenció per una cançó, però l'encanteri es consuma en directe. Com passa amb La Ludwig Band, un concert de Remei de Ca la Fresca és una de les experiències que paga la pena viure repetidament perquè sempre et sorprendrà. Ara, tres anys després de debutar amb un àlbum homònim publicat per Indian Runners, el grup d'Arbúcies ha acabat el 2024 llançant L'ham de la pregunta (BankRobber), un dels millors discos de l'any segons l'ARA. Què fa que Remei de Ca la Fresca sigui el grup revelació del 2024? Cançons com Mal de muntanya, Mort el pare, De cara / Esmolada, Lisèrgica espardenya i Fusta d'artista, amb lletres que empelten poesia en la indignació i el somni. També hi ha l'instint, que els porta a llaurar el misteri i la ràbia amb l'arada d'un rock tan lliure com el de Triana, Pau Riba i Smash i amb la insolència de qui viu aquí i ara sense Déu ni amo. Remei de Ca la Fresca són la psicodèlia insurrecta que toca de peus a terra i la poètica abrandada que et mira de cara. Parents llunyans dels Surfing Sirles, cosins segons de La Ludwig Band i cosins germans de Mar Pujol, Carpa Negra, Power Burkas i Minibús Intergalàctic. És el rock de la Selva per a una rave al Montseny. De tot plegat en parlen Artur Piera i Xantal Rodríguez en representació del grup que completen Víctor Inskipp i Iago Rueda.

"Sota aquesta terra mullada hui descansa la mare, la filla, el marit, l'amant... Tantes veus ofegades que mai més no podran dir la paraula precisa. El poble valencià serem la vostra veu per sempre. I cantarem per vosaltres i clamarem justícia! Avui, mentre els estornells migren i creixen ravenells al bancal, el poble s'alça empunyant les pales i les graneres de carrer", així comença el manifest de la iniciativa Som València escrit per l'artista valenciana Sandra Monfort. L'ha llegit una de les seves companyes al trio Marala, la santcugatenca Selma Bruna aquest dilluns a La [2] de l'Apolo durant un dels molts concerts organitzats arreu per ajudar els afectats per la DANA. Ha sigut el moment més emocionant de la nit, sobretot quan la indignació ha amarat les paraules de Monfort recitades per Bruna: "Serem la veu de cadascun dels nostres àngels ofegats. I cridarem ben fort justícia! Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot... I eixe dia ha arribat". Monfort no era a Barcelona. "Necessita descansar", ha dit Bruna, i tothom a la sala ha entès l'extenuació de la gent que està entomant la catàstrofe natural i política a l'Horta Sud. Com havia dit una estona abans la mallorquina Júlia Colom, sempre impecable: "Volem dimissions, no només una".

El grup Fetus continua lligant punk i folk, cada vegada més en sintonia amb l'esperit de The Pogues, la banda irlandesa que va liderar Shane MacGowan. Ho certifica el disc Càntir nou fa aigua fresca (BankRobber, 2024), novament produït per Joan Colomo, que reforça el camí que van engegar arran de Sota, cavall i rei (2021) i que inclou col·laboracions de les Testarudes i una adaptació del poema Ahir de Josep Carner i un recitat d'arxiu de Joan Vinyoli (Domini màgic). En parla el bisbalenc Adrià Cortadellas, cantant i compositor principal de Fetus.

Hi ha poques coses més excitants a la música catalana que el rock de la Selva, concretament el d'Arbúcies i específicament el del quartet Remei de Ca la Fresca. És una proposta única que a la tardor publicarà un disc amb Bankrobber i que el divendres 5 de juliol compartirà escenari a Teià amb la poeta Núria Martínez-Vernis, en una actuació inclosa en el Festival Poesia i +. La confiança del segell Bankrobber és absoluta. "Publicaran un disc nostre i encara no han escoltat gairebé res… Ens agafen amb fe cega", diu Xantal Rodríguez, cantant del grup que completen Artur Piera, Iago Rueda i Víctor Álvarez.

Tot i que no ha estat mai a la terra dels seus pares i padrins, els poemes de Rafeef Ziadah (Beirut, 1979) parlen de l'enyorament de Palestina i una identitat marcada per l'exili. La poeta palestina recitarà els seus versos aquest divendres al casal de Can Balaguer de Palma, en una actuació conjunta amb els Remei de Ca la Fresca, grup català, que, en paraules seves, fa "rock visceral i música electrònica de poble". Aquesta actuació és fruit d'un projecte escènic conjunt creat arran de la Setmana de la Poesia de Barcelona, i que la Fundació Mallorca Literària emmarca dins el cicle d'acció poètica Versud.

La pluja va respectar prou la programació musical de les Festes de la Mercè de dissabte. Divendres, en canvi, la tempesta va obligar a suspendre concerts com el de Santa Salut a l’escenari Mediterràniament de la platja del Bogatell, on abans havia dominat el trap de 31 Fam i el pop d’Alizzz, que hi va estrenar la seva primera cançó en català, Que pasa nen, que va presentar dient “Visca Barcelona, visca el Baix Llobregat i visca la cultura catalana, que és de tots”. Dissabte, tot i una pluja intermitent, la platja va aplegar una gentada per seguir els concerts d’Els Catarres i Marcel i Júlia, però també es va suspendre el que tancava la nit, el de Delafé y las Flores Azules, per problemes tècnics relacionats amb la taula de so dels monitors d’escenari que no es van poder resoldre.