La Fundació la Caixa, en col·laboració amb A Contracorriente Films, estrena, a CaixaForum Palma, el nou cicle l’Art en el cinema, que inclou una selecció de projeccions que reflecteixen l’estreta relació entre aquestes dues disciplines. Des de l’aparició del cinematògraf, inventat pels germans Lumière a finals del segle XIX, i al llarg de tota la seva història, el cinema ha tingut sempre, en les diverses arts, una font d’inspiració a l’hora de crear molts films. Del 20 d’octubre al 3 de novembre, CaixaForum Palma acollirà aquest cicle de cinc documentals que proposa conèixer la vida i obra de grans mestres de l’art com Sandro Botticelli, Amedeo Modigliani, Mary Cassatt, Frida Kahlo i Johannes Vermeer, a partir de la mostra d’una selecció de pintures exposades a diversos i prestigiosos museus. Els primers plans en alta definició permetran, als espectadors, aturar-se a contemplar els detalls de les obres com mai no s'havia fet fins ara.

Passen els anys però hi ha tradicions que es mantenen, com els retards de Johnny Depp, que ha aparegut 65 minuts tard a la trobada amb un grup de mitjans per presentar el seu segon llargmetratge com a director, Modi. Three days on the wing of madness, que s’ha projectat fora de competició aquest dimarts al Festival de Sant Sebastià. “Hola –ha dit amb un somriure trapella de disculpa que deu haver tingut moltes ocasions d’assajar–. He vingut amb un babuí gegant de mascota i són difícils de controlar”. No se li pot negar la imaginació de les excuses.

Els museus acostumen a ser un caramel per a molts arquitectes: tant si en construeixen un de nou com si el reformen, els equipaments museístics sovint són una oportunitat per fer un edifici icònic. D'altres, com l'arquitecta Dikkie Scipio, de l'estudi holandès KAAN Architecten, fan tot el contrari: l'ampliació del Museu Reial de Belles Arts d'Anvers (KMSKA), que obre les portes aquest dissabte després d'estar tancat durant onze anys, està construïda dins els patis interiors del museu, així que passa totalment desapercebuda des de l'exterior. En quatre dels patis hi ha una desena de noves sales d'un blanc immaculat: la sala superior passa per damunt la coberta de l'edifici històric i està coronada per 198 lluernes triangulars. Als altres dos patis hi ha les noves instal·lacions. El nou edifici no es pot veure des de l'antic i viceversa.