Abans, l’ús de xumet per part dels qui havien acabat de ser pares estava més estès. Ara, en canvi, es desaconsella, sobretot el primer mes de vida dels nadons quan aquests fan pit. Tal com afirma la infermera pediàtrica Luisa Rumí, durant aquestes primeres setmanes, que és quan cal establir la lactància materna, “tant el xumet com les tetines dels biberons poden confondre el nadó, ja que la forma de succió és diferent a la del pit”. I és que, tal com destaquen infermeres pediàtriques, llevadores i assessores de lactància materna, al fer pit, la succió és més fisiològica i complexa que la que han de fer quan prenen el biberó, per la qual cosa és probable que, una vegada incorporem xumets i tetines, de seguida desaprenguin la manera de mamar del pit de la mare.

La certesa de les llars quan arriba una nova vida, la que esperam i desitjam durant nou mesos, provoca diverses i precioses situacions que es comencen a viure des de les necessitats que sentim que els nostres nadons tindran: el mobiliari, la roba, els estris adequats i, entre d’altres, el xumet. El xumet de totes les castes, formes i colors; amb nom, amb dibuixos i altres coses… Idò aquest objecte, tan important per als primers mesos de vida dels bebès, és un productor d’inconvenients quan passa l’edat de poder-ne gaudir.

Els odontopediatres recomanen retirar el xumet al voltant dels 2 anys i a partir de l'any s'aconsella que no el portin penjat per evitar que l'infant el tingui a mà i l'utilitzi a totes hores. "Com més grans són més s'enganxen al xumet", indica l'odontopediatra Ruth Mayné. "A partir de l'any o al voltant de l'any, el xumet ha de ser per dormir i per pacificar, per coses aïllades, com un ingrés hospitalari, una vacuna, un viatge en cotxe, dormir..." Mayné assegura, però, que s'ha d'individualitzar cada cas: "Si és un nadó prematur extrem, amb molta immaduresa o té alguna alteració, és més important el tema conductual que la boca. Primer són els pacients que les dents".