Tots sabem que raspallar-se les dents és un hàbit indispensable per cuidar la boca i evitar les càries. Aquesta no és l'única indicació, però, que hem de seguir per tenir una bona salut i higiene bucodental. La metge i dentista Núria Vallcorba, que ha estat la presidenta de la Societat Catalana d'Odontologia i Estomatologia de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració i de la Fundació SEPA de Periodòncia i implants dentals, repassa amb l'ARA els elements indispensables per tenir una boca sana.

"És horrorós perquè no puc menjar bé. Al costat esquerre de la boca em falten cinc dents i al dret me'n falten tres. He deixat de somriure, perquè si ho faig, se'm veuen els forats", explica Gemma Guerrero, una veïna del districte de Ciutat Vella de Barcelona. Té 49 anys, no treballa i cuida el seu fill amb els ingressos de la renda garantida de ciutadania (RGC). No es pot pagar un dentista. El 2017 va patir una embòlia pulmonar que va superar gràcies a una medicació molt agressiva que li va malmetre les genives. A més, té periodontitis, una malaltia crònica que afecta les genives i els ossos que li aguanten la dentadura, i ha anat perdent peces amb els anys.

L’ansietat i els nervis sovint passen per les ungles. Rosegar-les relaxa, allibera tensions i redueix l’estrès. De fet, per això els humans ho fem i ho hem fet sempre. No és estrany, doncs, que algú que no ho té consolidat com un hàbit es posi les ungles a la boca quan mira una pel·lícula de suspens, quan s’avorreix, quan està passant per una època de nervis o quan té molta feina. Els adults que tenen el costum, sovint, l’han iniciat d’infants i no han fet res per abordar-lo. Amb els anys, és difícil treure-se’l. S’ha convertit en un hàbit sigui perquè l'estat nerviós o ansiós s’ha perpetuat, per herència o per imitació. 

Els especialistes en odontologia subratllen la importància de començar a rentar les dents de les criatures tan bon punt la primera dent fa acte de presència, cosa que la metge estomatòleg del CAP Can Rull de Sabadell, Josefina Belmonte, també corrobora. Entre les raons principals, hi ha “evitar l’aparició de càries dentals, cosa que pot repercutir en la salut general del nen”. Belmonte també comparteix el parer d’aquells que fins i tot recomanen començar a rentar les genives i la llengua amb una gasa mullada en aigua a partir dels quatre mesos, tot i que encara no tinguin dents, una tècnica que serveix “per retirar els residus que puguin quedar a la llengua i a les mucoses dels nadons”.

Els odontopediatres recomanen retirar el xumet al voltant dels 2 anys i a partir de l'any s'aconsella que no el portin penjat per evitar que l'infant el tingui a mà i l'utilitzi a totes hores. "Com més grans són més s'enganxen al xumet", indica l'odontopediatra Ruth Mayné. "A partir de l'any o al voltant de l'any, el xumet ha de ser per dormir i per pacificar, per coses aïllades, com un ingrés hospitalari, una vacuna, un viatge en cotxe, dormir..." Mayné assegura, però, que s'ha d'individualitzar cada cas: "Si és un nadó prematur extrem, amb molta immaduresa o té alguna alteració, és més important el tema conductual que la boca. Primer són els pacients que les dents".