El Consell de Mallorca, a través de la Fundació Mallorca Literària, ha presentat aquest dilluns Mallorcaoral.cat, un portal digital que integra l’Arxiu Oral, el Cançoner i el Tradicionari de Mallorca amb l’objectiu de conservar, difondre i posar en valor el patrimoni oral de l’illa. La iniciativa neix amb la voluntat de mostrar que la cultura popular és un organisme viu, en constant transformació, però arrelat a la memòria col·lectiva.

Produccions Blau ha anunciat la finalització de l'adaptació a format pòdcast de tots els episodis de Ses Rondaies Mallorquines, l'històric enregistrament del 1985 amb la veu de l'actriu Maruja Alfaro i la Companyia Zanoguera-Alfaro, sota la direcció de Joan Mas i la producció tècnica de Joan Bibiloni.

La idea original de Pork Mort va néixer d’una conversa entre Jaume Mayans i Sergi Seri Amat. Jaume volia fer un còmic històric amb pinzellades de fantasia –una mena de Joc de Trons ambientat a les Balears–, però Seri li va proposar donar-hi una volta i convertir aquella historieta il·lustrada en un joc de rol. El projecte va fer un gir de 180 graus i es va transformar en un univers fosc i apocalíptic que beu directament del folklore balear, on la fantasia i la història de les rondalles s’entrellacen. Juntament amb Mer Prats i Daniela Kropeit, han donat vida a un món decadent i grotesc on la sobrassada està prohibida i la realitat s’esfondra sota el pes dels seus propis mites. Parlam amb ells sobre el procés creatiu, el rerefons folklòric i el futur del projecte.

A punt de ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca pel Consell Insular i més vives que mai, amb noves versions, nous enfocaments, nous narradors i nous espectadors, les rondalles mallorquines de tota la vida s’acosten als més joves i al públic familiar en una nova edició del cicle Rondalla encadenada. Palma, Santa Margalida, Artà, Felanitx i Marratxí són les localitats que acolliran les sessions d'aquest cicle.

El Consell de Mallorca continua avançant per declarar les rondalles mallorquines Bé d'Interès Cultural Immaterial amb l'objectiu de salvaguardar aquestes tradicions i expressions culturals de l'illa. Aquest dilluns s'ha reunit el Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial per obrir l'expedient de protecció elaborat per l'escriptora Caterina Valriu, que n'iniciarà la tramitació i haurà de ser aprovat definitivament pel ple insular.

La pluja no ha pogut aturar la força de la tradició oral mallorquina. Aquest dematí, Palma ha viscut una nova jornada de la Diada de ses Rondalles, que ha mantingut intacte el seu programa tot i els ruixats persistents. La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Palma amb la col·laboració de la Institució Francesc de Borja Moll, té per objectiu apropar als carrers de Ciutat els contes popularitzats per Antoni Maria Alcover.

Manacor Encantat arriba enguany a la quarta edició, que es farà del 27 d'abril al 30 de juny i omplirà el municipi amb vuit figures gegants inspirades en personatges de l'univers de les rondalles recollides per Antoni M. Alcover. Es tracta de les figures, fetes per Toni Galmés i Sebastià Riera Pocoví, del Rei, que s’ha restaurat i que s'instal·larà a la plaça de Sant Jaume; el Drac, que es col·locarà al carrer de Joan Lliteres; en Joanet, fill del rei de la rondalla de La flor romanial, que lluirà a la plaça de la Bassa; el Cavall de la rondalla de L’amor de les tres taronges, al passeig de Na Camel·la; en Joanet de sa Gerra, al carrer del Mercadal; el Dimoni, a la plaça del Rector Rubí; la Bruixa Joana, a la plaça del Cós; i el Gegant de la Roca del Castellet, que s’instal·larà a la rambla del Rei En Jaume.

Les rondalles meravelloses que l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana recollí l'any 1894, ara fa 130 anys, tornen a estar d'actualitat. La filòloga Caterina Valriu publica 29 rondalles meravelloses de Mallorca (PAM, 2024). Aquesta edició analitza de manera global aquestes rondalles, catalogades com a meravelloses perquè inclouen elements sobrenaturals, i en fa, per primera vegada, una anàlisi especifica i detallada.

Hänsel i Gretel, La caputxeta vermella, La Ventafocs, La Blancaneu i els set nans... Són contes que s’han fet famosos gràcies a la potent indústria de Disney. Provenen, però, de la tradició oral alemanya que el 1812 recopilaren els germans Grimm. Imbuïts per l’esperit del Romanticisme del moment, aquests dos joves estudiants de filologia veieren en les històries populars la gran manifestació del volkgeist (‘l’ànima del poble’). Qui més històries els contà va ser Dorothea Viehmann, morta a Kassel el 1816, a 61 anys. “Avui, a Alemanya –diu el dramaturg Jaume Miró–, Viehmann és molt famosa. A Mallorca, en canvi, poca gent sap que darrere moltes de les rondalles de mossèn Alcover hi hagué també una dona. Era de Son Servera i tenia la peculiaritat de ser analfabeta i cega, però amb una memòria prodigiosa. Nomia Rafela Servera Sureda”.

Com seria poder refer les rondalles les vegades que volguéssim? I elaborar històries completament noves a partir d'elements d'aquests relats? Aquestes són algunes de les possibilitats que permet Rondaulles, el primer joc de taula que conta històries en català a partir del patrimoni immaterial de les rondalles, en la línia del popular Story Cubes, que permet crear històries a partir dels elements que proporcionen uns daus. La iniciativa ha estat impulsada per tres professors de Mallorca: Antoni Caldentey Vicens (Vilafranca de Bonany, 1974), que és el responsable de la conceptualització i la documentació del joc; Pere Antoni Bennàssar Albons (Felanitx, 1975), dissenyador de la web, i Mireia Oliver Dufour (Palma, 1983), que n'és la il·lustradora. La Nova Editorial Moll varen engegar una campanya de micromecenatge –mitjançant la plataforma Verkami– per aconseguir finançament per al projecte, el qual ja ha assolit la fita de 5.500 euros, tot i que encara està obert.

El folklore i el rondallari de les Balears és ric i parteix d'innumerables orígens, molts ja perduts en el temps o que han perdurat reproduint-se només oralment. Antoni M. Alcover i l'arxiduc Lluís Salvador són els grans noms que recolliren aquesta part de la cultura popular centrada en els éssers mítics de la imatgeria popular i de les persones que els pateixen o se'n beneficien. L'ARA Balears ha consultat diverses fonts i ha parlat amb la llicenciada en Filosofia i Lletres i doctora en Filologia Catalana Caterina Valriu, que està especialitzada en literatura oral, els contes populars i les llegendes i ha escrit nombroses publicacions centrades en els mites de les Balears; la darrera, Maria Enganxa (2023, Disset Edició), un conte que dona una volta a la tradició.

Les rondalles i els contes del territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i País València) són el fil conductor de Literanit, inicitiva de la Institució Francesc de Borja Moll que compta amb la col·laboració del Departament de Presidència del Consell de Mallorca, que hi aporta 12.000 euros. De fet, el conseller Javier de Juan, la directora de Literanit, Sofia Moisés, i el secretari de la Institució Francesc de Borja Moll, Antoni Mir, han presentat el programa d'aquest any aquest dimecres. Serà dia 24 de setembre, aquest dissabte.