Amb el permís de la pasta, el cafè és una altra de les icones del patrimoni gastronòmic italià. I els italians, com acostuma a passar a tot arreu, són molt crítics quan viatgen i troben que fora no tracten prou bé els seus productes. Ara no els ha calgut sortir de casa per trobar-se amb un bon repte: seríeu capaços de beure's un cafè fet amb l'aigua d'un canal? Ara és possible, i aquest dissabte el projecte Canal Café ha rebut el Lleó d'Or a la millor participació en la 19a Biennal d'Arquitectura de Venècia. Després de prop de vint anys, els arquitectes Diller Scofidio + Renfro, juntament amb Natural Systems Utilities, SODAI, Aaron Betsky i Davide Oldani han aconseguit culminar la creació d'una "ecomàquina" que combina processos naturals i uns altres d'artificials per fer potable l'aigua dels canals.

Una de les instal·lacions més sorprenents de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2025 és La capella de l'elefant, de l'arquitecte tailandès Boonserm Premthada, que aquest dissabte ha rebut una menció especial en els guardons que atorga la biennal en cada edició. La capella consisteix en una successió d'arcs catenaris fets amb excrement d'elefant. Aquests arcs recorden estructures d'Antoni Gaudí coms les de les golfes de La Pedrera, i el que és més sorprèn és que Gaudí, entre centenars d'arquitectes de les últimes dècades, també és un dels creadors representats a l'exposició central. Ho està a través d'una recerca de l'arquitecte neozelandès Mark Burry, que considera Gaudí un precursor de "l'economia circular" a través de la "biomimètica", és a dir, l'estudi de les estructures dels sistemes biològics.

Els Parlaments d'aigua amb què Catalunya participa en la Biennal d'Arquitectura de Venècia són tota una experiència. Els comissaris, Eva Franch i els fundadors de l'estudi Takk, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, han creat un espai amable i colorista dins els magatzems nàutics que són la seu habitual de la delegació catalana impulsada per l'Institut Ramon Llull a Venècia. Un pot pensar que està dins una gota d'aigua, damunt la superfície d'un riu o al fons del mar. El muntatge emociona i dona un moment de calma enmig del brogit de la Biennal, però això no va en detriment de la contundència amb què els comissaris plantegen la necessitat de tenir una nova relació amb l'aigua. En comptes de veure l'aigua únicament com un recurs, per a Franch es tracta d'abordar-la com "un material a construir, a cuidar i a investigar".

“Per enfrontar-nos a un món en flames, l’arquitectura ha d’aprofitar tot el que té al seu abast”. Qui ha definit així els objectius de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, que s’inaugura el pròxim divendres, 9 de maig, ha estat el seu comissari, l’arquitecte i enginyer italià Carlo Ratti, que amb aquest resum ha volgut posar el focus en l’eix principal que travessa les curolles arquitectòniques del segle XXI: la sostenibilitat.

El canvi climàtic planteja reptes cada vegada més exigents als arquitectes. La construcció és un dels sectors més contaminants del planeta: segons l'ONU, consumeix el 32% de l'energia mundial i produeix el 34 % de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El sector va respondre a aquestes xifres amb estratègies per reduir les emissions, i l'any passat va ser el primer des del 2020 que les emissions van deixar de créixer. Però ara cal fer una passa endavant, i l'arquitecte i enginyer Carlo Ratti, director de la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia, planteja que ja no n'hi ha prou que l'arquitectura contribueixi a la "mitigació" de les emissions, sinó que parla d'"adaptació", és a dir, d'"ajudar els nostres entorns construïts a resistir l'impacte del canvi climàtic".

A la ciutat de Barcelona hi ha més de 2.000 fonts, entre les ornamentals i les d'aigua potable. Moltes de les ornamentals no funcionen amb aigua apta per al consum, però, així i tot, en temps de sequera l'Ajuntament va tancar-les perquè la ciutadania prengui consciència de la gravetat de la situació. Ara els comissaris del pavelló català de la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia, els arquitectes Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño (Takk) i Eva Franch proposen, dins el seu projecte Parlaments d'aigua, crear una "font de dades", és a dir, "un instrument urbà que ens ajudi a entendre quan estem en una situació de crisi hídrica", tal com explica Eva Franch.

Les successives edicions de les biennals d’Art i d’Arquitectura de Venècia acostumen a estar carregades de bones intencions en el terreny social i en el mediambiental, i, al mateix temps, sovint costa pensar que aquest afany transformador pugui fer-se realitat. Perquè, al cap i a la fi, les biennals no deixen de tenir un punt elitista. Precisament un dels pavellons nacionals de la Biennal d’Arquitectura d’enguany, el de Letònia, posa el dit a la nafra de si aquests compromisos són epidèrmics o van més enllà: la instal·lació consisteix en un supermercat fals on els visitants estan convidats a comprar productes corresponents a les passades edicions de la biennal segons els valors que més els remouen.  

Ser arquitecte avui és tot un desafiament pels reptes ambientals, econòmics i socials que envolten la construcció d'un edifici. El panorama és tan convuls que pot ser aclaparador. L'abundància d'instal·lacions artístiques i vídeos a l'exposició central de la Biennal d'Arquitectura de Venècia, dirigida per l'arquitecta ghanesoescocesa Lesley Lokko, sembla una crida a la pausa i la reflexió per poder emprendre la descarbonització la i descolonització de l'arquitectura amb més determinació. Entre tots aquests treballs, la participació de l'estudi barceloní de Ricardo Flores i Eva Prats és excepcional, per la magnitud de l'espai que ocupa. La seva proposta porta per títol Patrimoni emocional i amb ella desgranen com mantenen totes les vides d'un edifici i les tracten sense jerarquies. És una de les mostres de les més estrictament arquitectòniques del recorregut de la Biennal, i també es pot veure com un nou reconeixement internacional a la seva entrega incansable.

Els estudiants d'arquitectura que es van llicenciar el 2021 i el 2022 van haver de fer el projecte de final de carrera tancats a casa a causa de la pandèmia del covid. Això no els va acovardir ni tampoc els va marcar, com es pot veure al Palazzo Mora de Venècia, que acull l'exposició del premi als joves talents de la Fundació Mies van der Rohe, l'EUmies Awards per a joves talents 2023. Als autors dels disset projectes finalistes, de 46 participants, no els intimiden els reptes relacionats amb la recuperació de llocs als marges que han quedat deprimits, ni els espais afectats per l'explotació industrial durant anys, ni les energies renovables ni l'impacte del canvi climàtic en el territori. Tampoc no es fan enrere a l'hora d'experimentar amb materials més sostenibles, desenvolupar projectes on conviuen diferents usos i abordar qüestions identitàries amb les eines de l'arquitectura. "L'ambició d'aquests projectes és sorprenent, i alguns d'ells són utòpics", afirma la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Anna Ramos. "Aquests arquitectes imaginen un món completament nou, treballen amb la idea que tot és possible", subratlla.

El cap de setmana s'ha acabat, i aquest dilluns al matí la quinzena de treballadors de la marca de roba Top Manta tornen a la feina en una de les naus de Can Batlló. Des de l'any 2014 la marca endegada pel Sindicat Popular de Venedors Ambulants funciona com un taller d'inserció laboral a través de la qual han pogut regularitzar més de 120 persones. En total, els membres de l'organització són una vintena. Els rotlles de tela i les bobines de fil que hi ha en unes prestatgeries són les úniques notes de color en un espai dominat per les màquines de cosir i de brodar.

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants, més conegut popularment com Top Manta, i Leve Productora s'han imposat en el concurs convocat per l'Institut Ramon Llull i representaran Catalunya i les Illes Balears dins els eventi collaterali de la 18a Biennal d'Arquitectura de Venècia del 2023, segons ha fet públic aquest matí el Llull amb un comunicat. El projecte guanyador porta per títol Seguint el peix i abordarà, a través de la visió dels manters, temes com "els trànsits migratoris, la privatització de l’espai públic, el feminisme, la lluita antiracista i la sostenibilitat alimentària". Es tracta d’un treball conjunt "entre l’activisme antiracista i l’arquitectura, a la recerca de pistes per al futur de les ciutats", diu també el comunicat. La Biennal se celebrarà del 20 de maig al 23 de novembre i tindrà Àfrica com a protagonista. “Hi ha un lloc en aquest planeta on tots aquests conceptes d’igualtat, raça, esperança i por convergeixen i s’uneixen: Àfrica", argumenta Lesley Lokko, la directora artística de la Biennal. "A nivell antropològic, tots som africans. I el que passa a l'Àfrica ens passa a tots”.