Pujar fins a Coll de Pradell (Berguedà) als anys 30 i 40 del segle passat no era gens fàcil. A peu o amb mula, era més d'una hora de camí des del poble de Vallcebre, i, a l'hivern, quan tot estava nevat, podia ser encara molt més feixuc. Allà, en una zona boscosa i aïllada, hi havia dues mines de carbó. Al seu voltant, els mateixos miners, quan no havien de picar les parets de la mina o destriar i netejar el carbó, s'hi van construir barraques per poder-hi dormir i descansar. La singularitat d'aquests precaris habitatges, a més de 1.600 metres d'altitud, és que no van ser temporals. Van tenir una pervivència molt llarga, des dels anys 30 fins als 70.