Després que el Reial Madrid empatés en la seva estrena al Mundial de Clubs contra l’Al-Hilal saudita jugant a les dotze del migdia a Miami, amb 30 graus de temperatura i un 70% d’humitat, Florentino Pérez va aparèixer amb el seu to evangelitzador habitual i va deixar anar: “Per fi hem aconseguit una cosa per la qual feia molt de temps que lluitàvem, i a més, com que és gratuït, tots els nens del món poden veure avui el Reial Madrid. Per a nosaltres és una gran il·lusió, ja que hem lluitat molt perquè tothom ho pugui veure”.

El bon rendiment del Reial Madrid a la segona part de la final de Copa d'aquest dissabte no pot tapar, no hauria de tapar, la imatge lamentable del club abans i de diversos jugadors després. No pot ser que una entitat que presumeix de señorío, honor i grandesa s’hagi convertit en un manicomi amb símptomes de paranoia. Tothom els persegueix: la UEFA, la FIFA, els àrbitres, Tebas, Louzán, els mitjans de comunicació i fins i tot els veïns del Bernabéu. És un Madrid trastocat, hipersensible i sovint macarra que veu fantasmes a tot arreu i que provoca enrojolament, per no dir vergonya.

És molt probable que la majoria dels espectadors que veuen els partits del Reial Madrid per televisió pensin que les obres del Santiago Bernabéu ja estan acabades. La realitat és que, sis anys després d'haver començat la remodelació, encara hi ha operaris feinejant pels budells de l'estadi madridista. El que les càmeres no ensenyen són les lones que tapen les tasques pendents i que molts assistents han de travessar per accedir a les seves localitats, a més de les tanques i senyalitzacions provisionals que hi ha als carrers que hi limiten. Florentino Pérez, el president plenipotenciari del club, s'havia marcat l'estiu del 2025 com a data per fer la inauguració del nou Bernabéu, però un nou error de càlcul ho impedirà.

El Reial Madrid, que aquest dimecres juga la tornada dels vuitens de final de la Champions contra l'Atlètic de Madrid amb un avantatge mínim de l'anada (21 h), ha presentat els comptes de pèrdues i guanys compresos entre l'1 de juliol i el 31 de desembre de l'any passat. Un mes abans d'aquest període, el club blanc va oficialitzar el fitxatge de Kylian Mbappé. Segons revela l'informe, la sonada adquisició del francès, en condició d'agent lliure, va comportar que el Madrid es gratés la butxaca en primes i sous elevats per aconseguir els serveis de l'exdavanter del París Saint-Germain.

José Luis Munuera Montero, el col·legiat que va expulsar Jude Bellingham, podrà seguir arbitrant amb normalitat. La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha tancat aquest dijous l'informe sobre l'empresa que va muntar el 2024 després d'haver-lo apartat del Comitè d’Àrbitres fins que es resolgués el cas. En un primer moment, es considerava que el col·legiat podria haver vulnerat el codi normatiu de la RFEF, que prohibeix que els membres de l’organització tinguin interessos secundaris que puguin interferir en el compliment de les seves obligacions professionals. Una normativa que es va crear arran de la participació de Gerard Piqué en les negociacions entre la Federació Espanyola i l’Aràbia Saudita per portar la Supercopa d’Espanya al país asiàtic. Els àrbitres tenen un contracte professional que els exigeix dedicació exclusiva, però que no els impedeix tenir inversions o formar part d’una empresa.

Des que tinc ús de raó, no recordo cap partit en què el Reial Madrid hagi perdut per demèrits propis. Sempre ha passat alguna cosa aliena. Un escàndol arbitral, per exemple. Aquesta és l'excusa més recurrent. Però n'hi ha més: una plaga de lesions, massa pocs dies de descans entre partits, que el rival està dopat econòmicament amb petrodòlars o que la competició està adulterada.

L’expulsió de Jude Bellingham a El Sadar pot marcar un abans i un després en la relació dels jugadors del Reial Madrid amb els àrbitres. S’han hagut de disputar 24 partits de Lliga, tres de Copa del Rei i dos de la Supercopa d’Espanya per presenciar la primera expulsió a un madridista per una falta de respecte a l’autoritat. L’equip blanc tenia el partit encarrilat aquest dissabte amb el 0-1 davant l'Osasuna fins que Bellingham li va etzibar a José Luis Munuera Montero un "Fuck you", tal com descriu l’acta del partit. L’àrbitre andalús no va dubtar i li va plantar la targeta vermella als nassos. L’anglès va reaccionar amb incredulitat davant de l’inesperat càstig i va enfilar el camí cap als vestidors.

El Reial Madrid treu tota l'artilleria per protestar contra el sistema arbitral després de la derrota d'aquest dissabte contra l’Espanyol. En una carta molt dura, el club blanc va carregar contra l’estament arbitral, arribant a assegurar que “aquest escàndol no és un cas aïllat”. “El Reial Madrid no pot acceptar que la competició segueixi regida per un sistema arbitral desacreditat”, afegia la missiva, que servir a més per demanar els àudios de les jugades del gol anul·lat a Vinícius Jr i de l’entrada de Carlos Romero sobre Kylian Mbappé. 

Florentino Pérez va reunir improvisadament un corrillo d'una vintena de periodistes en un entrenament del Reial Madrid en un estadi inhòspit de Riad durant una de les Supercopes d'Espanya que s'han disputat a l'Aràbia Saudita. El president volia comentar off the record –pots publicar el contingut, però no pots dir qui te l'ha explicat– alguns aspectes de la seva estada en aquest país dictatorial del golf Pèrsic. Quan es va acostar a la grada dels periodistes, la batuta de la conversa amb el president la van agafar els professionals dels grans mitjans de Madrid que segueixen el dia a dia del club blanc. Tots, sense excepció, es van referir a Florentino Pérez com a "don Florentino".

Dani Olmo i Pau Víctor podran jugar aquest diumenge la final de la Supercopa d'Espanya. Els dos futbolistes del Barça tornaran a estar a les ordres de Hans-Dieter Flick gràcies a la mesura cautelar d'urgència concedida pel Consell Superior d'Esports (CSD), un òrgan que depèn del ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. La decisió, segons el comunicat facilitat per l'estament, es pren per evitar “un perjudici econòmic i esportiu greu per al club i els futbolistes” i es fonamenta, entre altres coses, en l'article 27 de la llei de l'esport, que esmenta el dret dels esportistes professionals “a una carrera conforme a les seves potencialitats i amb garanties i certeses”. Així mateix, el CSD argumenta que “el Barça i els jugadors estan immersos en la Supercopa” i que la no adopció de la mesura cautelar “podria malmetre els interessos de la selecció espanyola".

El nacionalisme espanyol dona per fet que Espanya és una realitat eviterna, és a dir, que va tenir principi però que no tindrà fi. Això fa que la idea d'Espanya incorri en recurrències, fets que es repeteixen fatalment fins que acaben convertint-se en anomalies que condicionen tota la resta. Són fets de pes, que haurien de ser tinguts en compte prèviament a qualsevol anàlisi de la vida pública del país. Succeeix el contrari: són incorporats dins la normalitat, fins que se n'arriba a fer abstracció i sembla que no hi siguin.

El president del Reial Madrid, don Florentino Pérez, va dedicar vuit minuts i mig del seu discurs de l’assemblea a queixar-se perquè Vinícius no havia guanyat la Pilota d’Or. No content amb la rebequeria i la descortesia de no aparèixer per la gala de París (havien guanyat els premis a millor equip i a millor entrenador de l’any), el president madridista va continuar fent el ploricó amb aquestes paraules:

Des que el 2009 Florentino Pérez va tornar a la presidència del Reial Madrid, hi ha hagut rumors sobre la possibilitat que el club passi a ser una societat anònima. Fins ara només eren hipòtesis, converses entre despatxos que no anaven més enllà. Però aquesta vegada va de debò. En l'assemblea de compromissaris, el president plenipotenciari del conjunt de Chamartín va defensar públicament un canvi de model en què els socis fossin propietaris "no només de les copes, sinó també dels diners".

Retorçar la realitat o directament inventar-se'n una de nova feta a mida és el signe dels temps que vivim. Passa als Estats Units amb Donald Trump, a València amb Carlos Mazón i al Reial Madrid de Florentino Pérez. El discurs messiànic del president aquest diumenge a l'Assemblea passarà a la història –ell, que està tan preocupat pel seu llegat– però no precisament pels motius que li agradaria; el primer motiu seria la vergonya aliena.

Una cosa és fer servir la llotja del Bernabéu per generar amistats i facilitar contactes que després et poden ser útils en els teus negocis, i una altra és parlar directament amb Zelenski i Putin aprofitant que ets el BFF (best friend forever) del que serà nou president dels Estats Units. Aquesta és una de les moltes diferències entre Florentino Pérez i Elon Musk. Però més enllà dels noms i de les situacions, el que resulta més sorprenent és el salt d’escala en la relació entre el poder econòmic i el poder polític que s’està donant en aquests moments, especialment als Estats Units, però també en altres països, com l'Argentina. Una de les novetats de la campanya de Trump ha estat el protagonisme dels grans noms del negoci tecnològic, com Elon Musk, Jeff Bezos o Peter Thiel (propietari de PayPal i un dels cervells a l’ombra de l’èxit de Trump). En el discurs de Trump poc després que es coneguessin els resultats de les eleccions presidencials, el president electe en va dedicar una part significativa a glossar les meravelles de què era capaç Musk, adherint-se al que la revista Time ja va dir d’ell fa temps: "L'home del futur que amb la tecnologia farà que totes les coses siguin possibles”.

El Barça és un club amb greus problemes econòmics des que la crisi del coronavirus va deixar al descobert les mancances de la gestió de Josep Maria Bartomeu. La junta que va guanyar les eleccions del 2021 ha fet mans i mànigues per revertir la situació, però encara no ha recuperat la salut de l'entitat malgrat l'activació d'enginys financers a través de vendes de patrimoni. Ara l'esperança per recuperar una certa estabilitat depèn de retornar al Camp Nou, apostar fort pels ingressos comercials i esprémer el talent de La Masia. Tot plegat sense perdre de vista la necessitat de fitxar astres de la talla d'Erling Braut Haaland, que és el gran somni presidencial.

"Soc del Madrid i soc del PP. Aquí som gent d’ordre, saps? I això que està fent el Florentino no té res a veure amb l’ordre. Quan va venir aquella noia tot van ser crits, soroll i brutícia", afirma la Lucía. Quan diu "aquella noia" es refereix a Taylor Swift i els seus concerts al Santiago Bernabéu. La Lucía ha demanat un te matxa en una cafeteria a quatre passes de l’estadi del Reial Madrid. A la zona del carrer del Padre Damián, caminant cap al nord, s’oblida de pressa que ets a prop del recinte esportiu. S’hi respiraria calma, si no fos perquè van passant camions destinats a les obres de l'estadi, que encara no s'ha acabat del tot. És un barri benestant amb bons cotxes, gossos de raça que viuen millor que moltes persones i senyors amb camises amb la bandera espanyola cosida. Un barri on, fins fa poc, agradava tenir el Bernabéu al costat. Ara ja no.

A la gent amb molt poder ja els sol passar, que acaben perdent una mica la perspectiva de les coses. Acostumats a conspirar per manar, acaben veient enemics sota les pedres. Fa una mica de gràcia sentir que el Reial Madrid creu que hi ha una conspiració en contra seva per part de la UEFA. Cada dos per tres guanyen la Champions, però resulta que la UEFA no els cuida. I tot, perquè un grup de periodistes ha decidit no escollir Vinícius com a millor jugador del món.

A la sala principal del nou museu del Reial Madrid hi ha la fotografia de nombrosos jugadors històrics de l'entitat, però només hi surten tres presidents. Els germans Carles i Joan Padrós, fundadors del club, i Florentino Pérez. Els que fan la visita guiada comencen amb una gran maqueta de com quedarà el nou estadi un cop estigui acabat del tot. Després la guia fa una breu història del club –obviant, això sí, l'origen català dels fundadors–. De Santiago Bernabéu només hi ha fotos a les pantalles virtuals. En canvi, de Florentino, a qui s'anomena en tot moment "nuestro presidente", n'hi ha dues. Majestuoses. La primera, de quan va guanyar les primeres eleccions l'any 2000. I l'última, contemplant les obres de remodelació de l'estadi des de la segona graderia, com si fos un senyor feudal. L'ARA va completar el Tour Santiago Bernabéu fa uns mesos, on es constata que Florentino no només és el president plenipotenciari del club de Chamartín, sinó que d'alguna manera també n'ha volgut reescriure la història. Però gairebé un quart de segle després d'arribar a la llotja el seu poder comença a trontollar.

L'Associació de Perjudicats pel Bernabéu es va crear el gener del 2023, però no ha estat fins aquest estiu que ha començat a tenir ressò mediàtic. Les dues grans batalles judicials dels veïns de l'estadi del Reial Madrid han tirat endavant amb èxit i han frenat tant els aparcaments que pretenia construir el club madridista a la Castellana com els concerts que multiplicaven per 10 el volum màxim autoritzat. Una pedra a la sabata que no s'esperava Florentino Pérez, que posa en risc el model de negoci del Bernabéu i que, de retruc, pot acabar beneficiant Barcelona.