Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma presenta Sèrie eivissenca, una exposició de Gonzalo Elvira que té com a punt de partida l'estada de Walter Benjamin a Eivissa durant els anys 1932 i 1933, uns anys decisius en la biografia d'aquest filòsof i crític literari alemany per motius tant personals com relacionats amb la seva producció literària. L'exposició s'inaugura al públic dijous, 27 de juny de 2024, a les 19 hores i es podrà visitar a partir del 28 de juny a l'Espai D d'Es Baluard Museu fins al 29 de setembre de 2024.

Es pot afegir ben poc ara mateix sobre el conflicte àrabo-israelià que aboca Gaza a una devastació quasi absoluta. Tot i viure en l’era de la manipulació informativa, les imatges són massa evidents per haver-nos d’empassar aquell rotllo postmodern del filòsof francès Jean Baudrillard, que afirmava, arran de la guerra dels Estats Units amb Kuwait de l’any 1990, que aquella guerra mai havia existit –més enllà de fer-ho als nostres televisors.

Per un dia, la sala Congesta de Portbou, antic teatre on durant el segle XX es representaven en primícia les obres europees més trencadores que arribaven a Catalunya, ha tornat a ser l'escenari d'un esdeveniment artístic de primer ordre. Aquest diumenge s'hi ha preestrenat en exclusiva Benjamin a Portbou, la nova òpera del compositor Antoni Ros Marbà, que s'inspira en la vida i el pensament de Walter Benjamin, mort en aquesta localitat alt-empordanesa el setembre de 1940, quan fugia de l'ocupació nazi en direcció als Estats Units. L'obra s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 2024-25 i es basa en un llibret en anglès escrit per Anthony C. Madigan.

Fa uns dies presentàvem a Alibri el llibre del filòsof xilè Ricardo Espinoza sobre el mite d’Ariadna. Aquesta figura femenina de la mitologia proporciona a l’heroi Teseu un cabdell de fil daurat per no perdre’s al laberint del Minotaure. En la llegenda minoica, el laberint que Teseu travessa és una trampa, un lloc on anar a caure mort. Ariadna salva Teseu perquè gràcies al seu cabdell, per dir-ho així, “no perd el fil” dels circuits adequats i pot sortir del laberint.

"Aquí vaig aprendre a llegir i a escriure", "Era on es feien les classes de comerç internacional, per després treballar a duanes", "També va ser l’agrupació juvenil, on moltes van acabar trobant marit"... Són algunes de les històries que podien sentir-se aquest dijous entre el públic congregat a la inauguració de biblioteca de Portbou. No era una inauguració més. Després d’anys de lluita, aquest municipi de l'Alt Empordà ha posat la primera pedra del que espera que es converteixi molt aviat en la Casa Walter Benjamin, un centre cultural de trobada i reflexió dedicat a la figura del filòsof alemany, que va morir a Portbou el 1940 fugint del nazisme.

Fa molt de temps que Portbou malda per donar a conèixer la història i el pensament de Walter Benjamin. "Es fa de viva veu, fent rutes i visites, però necessitem un equipament que faci el relat, on es pugui anar cultivant i vagi florint la figura i el pensament de Walter Benjamin", diu Pilar Parcerisas, crítica d'art i curadora de l'exposició sobre el projecte de la Casa Walter Benjamin, que aquest dimarts s'inaugura a la Fira de Frankfurt. Explicant el projecte, Parcerisas confia tenir la col·laboració del govern alemany per tirar endavant l'equipament. "Benjamin representa sobiranament tot el que ha significat Europa. Volem que el seu pensament, tan vigent i actual, pugui ser difós i estem treballant conjuntament amb els arxius de Walter Benjamin a Alemanya i amb la comunitat jueva a Catalunya", explica.

El pensador alemany Walter Benjamin va néixer el 1892 a Berlín i va morir el 26 de setembre del 1940 a Portbou, fugint dels nazis. Pretenia embarcar-se cap als Estats Units des de Lisboa, però quan va travessar la frontera francoespanyola va quedar atrapat a l'Alt Empordà. El capvespre del 25 de setembre del 1940, un tinent de la Guàrdia Civil li va comunicar a ell i als seus acompanyants que estaven arrestats i que serien deportats immediatament a França, perquè els alemanys n'havien demanat l'extradició. Unes dotze hores després, aquest pensador excepcionalment modern, original i perdurable moria en una habitació de la Fonda França de Portbou.