La teoria de jocs estudia, en una decisió, quina és l’elecció òptima d’un individu quan els costos i els beneficis de cada opció no estan prefixats, sinó que depenen de les eleccions d’altres individus. La novel·la d’Arià Paco, últim premi Llibres Anagrama, es podria definir com la plasmació juganera d’aquesta teoria: un experiment filosòfic i literari que és a la vegada el retrat d’una generació i un tractat sobre les relacions entre els individus que la conformen. Un experiment que li ha sortit francament bé, sobretot tenint en compte la dificultat del repte que s’havia plantejat l’escriptor d’Igualada, que ja havia signat una bona novel·la sobre la seva ciutat: Covarda, vella, tan salvatge. Si allà traçava amb encert i vigor la fi de la joventut i de la forma d’amistat que hi va lligada, aquí el que pretén és escriure la Primera Gran Novel·la sobre un concepte tan relliscós i que ha fet supurar tanta tinta com les Noves Masculinitats.

Covarda, vella, tan salvatge, d'Arià Paco (Igualada, 1993), és una obra sensible i intel·ligent que retrata la generació mil·lennial, desarrelada, frustrada, erràtica i incomunicada, "arrossegats per la tardor de la realitat". Amb una talentosa combinatòria de narradors intervencionistes i sovint en primera persona, assistim al retrobament de quatre amics d’entre vint i trenta anys a la seva Igualada natal, després de distanciar-se un temps i marxar a Barcelona, Madrid, Alemanya i Arizona. La causa de la tornada és la mort del pare del David, l’Eduard, propietari del Bar Far, un nom prou simbòlic. Llavors, Igualada se’ls obre com una ferida. La ciutat —la gran protagonista de la novel·la— és la llar que els uneix, el pes de la tradició, el llaç comú que els ha ensenyat a estimar, però també l’asfixiant disparador de les respectives fugides cap a un món hostil que no els ha permès fer possible l’anhel de llibertat. Inspirat en Terra Baixa, Arià Paco supera el mer contrast geogràfic de Guimerà amb un brillant aprofundiment psicològic: dissecciona els personatges i les seves relacions fins al moll de l’os.