Laia de Nadal és rectora de la Universitat Pompeu Fabra des del 6 de març. És catedràtica del departament de medicina i ciències de la vida i fins ara havia codirigit el Grup de Recerca en Senyalització Cel·lular, afiliat a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més, des del maig del 2021 ocupava el càrrec de vicerectora de Transferència del Coneixement a la UPF.

El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha pogut rematar la feina del seu antecessor, Manuel Castells, i tirar endavant definitivament la llei orgànica del sistema universitari (Losu) per 182 vots a favor (PSOE, UP, ERC, PNB, PDECat), 157 en contra (PP; Vox, Cs, CUP i BNG) i 8 abstencions (Junts i Bildu). La norma eleva la inversió pública dedicada al món universitari –preveu arribar a l'1% del PIB l'any 2030– i intenta posar fi a la temporalitat i garantir els drets dels estudiants. Però també incomoda alguns estudis molt pràctics, com ara medicina o arquitectura, per la limitació de la docència dels professors associats. "Tinc la convicció que aquesta llei permet a les universitats afrontar amb garanties d'èxit els reptes d'aquest canvi d'època", ha explicat avui Subirats en el debat al Congrés. Quines són les claus de la nova norma?

Fa més de dos mil anys, Vitruvi va definir què és l'arquitectura i què havien de saber els arquitectes. El 2005 la Unió Europea també va definir els requisits per al nostre àmbit i per als de les ciències de la salut, i ho va fer mitjançant directives específiques, seguint les desenvolupades al Procés de Bolonya d'Educació Superior per a ambdues titulacions.

El sistema universitari català gaudeix d’una singularitat pròpia i amb mirada europea si el situem en el context del sistema estatal. Aquest sistema diferenciat es tradueix en una molt bona posició en els rànquings internacionals. És reconegut pel rigor, la qualitat en la docència i els resultats en recerca, malgrat que necessita continuar augmentant el seu finançament.