Acabar en una trinxera amb el rostre desfet durant la sanguinària Primera Guerra Mundial podia ser un destí pitjor que la mort. Encara era present el record de les guerres napoleòniques (1803-1815), quan els soldats amb el rostre desfigurat eren rematats pels seus companys, perquè creien que així els salvaven d'una vida miserable. A principis del segle XX les armes eren molt més potents que al segle XIX i les ferides, molt pitjors. Es calcula que durant la Primera Guerra Mundial, 280.000 homes de França, Alemanya i Anglaterra van acabar amb el rostre desfigurat. "Si un soldat perdia una cama, rebia simpatia i respecte, però els que tornaven amb el rostre desfigurat eren rebutjats i se'ls condemnava a l'aïllament", diu la historiadora Lindsey Fitzharris, que explica l'odissea d'alguns d'aquests soldats i de Harold Gillies, el cirurgià que els va reconstruir els rostres, a El reconstructor de caras (Capitán Swing).

La meitat de les intervencions estètiques de Catalunya no les fan cirurgians plàstics, sinó professionals que no estan degudament qualificats. És la denúncia que aquest dilluns han fet des de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), que critica l'intrusisme laboral i adverteix dels riscos que aquesta pràctica pot comportar en el pacient. "Aquesta situació té fonamentalment dues conseqüències: d'una banda, pot derivar en grans complicacions, fins i tot la mort; i, de l'altra, es pot traduir en mals resultats estètics", explica a l'ARA el doctor Jordi Mir, vocal de cirurgia estètica de la SCCPRE. De fet, una enquesta difosa per l'associació en què van participar el més d'un centenar de professionals de Catalunya que tenen l'especialitat de cirurgia plàstica mostra com el 90% asseguren que en algun moment han hagut de corregir un tractament o intervenció que havia dut a terme, precisament, un metge sense les competències necessàries. 

Anar amb ella pel carrer és sentir-se observada. Tothom, sense excepció, la mira de dalt a baix. Alguns, de manera més discreta. Altres, amb total desvergonyiment. Alicia Rodríguez, de 25 anys i resident a l'Hospitalet de Llobregat, assegura que, des que té ús de raó, ha estat a dieta i ha fet esport. Amb tot, pateix obesitat mòrbida.

El judici contra el cirurgià i l'anestesista acusats d'homicidi imprudent en el cas d'una dona que es va sotmetre a una liposucció i que va morir després de patir complicacions en la intervenció ha començat aquest dimecres, al jutjat Penal número 3 de l'avinguda d'Alemanya de Palma. Els processats han assegurat que la seva praxi en l'operació va ser adequada i han defensat la seva actuació a partir del moment en què la pacient va patir una aturada en la darrera fase de la intervenció, segons ha informat Europa Press.

La cantant Gwen Stefani s'ha fet viral a les xarxes després d'aparèixer al programa Late night with Seth Meyers amb unes faccions facials que la feien irreconeixible. L'artista, de 52 anys, va sorprendre els seus milions de seguidors amb els seus últims retocs, que van molt més enllà dels que s'havia fet prèviament. Tant és així que resulta difícil saber que és ella a primera vista si el record de la seva cara que es té és el de temps enrere.