Ha estat un dels conceptes més repetits del darrer any a qualsevol acte on hi hagi hagut representació de l’Ajuntament de Palma, tant dels membres de l’àrea de Cultura com del mateix batle, Jaime Martínez. ‘Palma 2031’ s’ha convertit pràcticament en un lema sobre el qual l’actual equip de govern ha volgut plantejar una estratègia a llarg termini que, diuen, pretén transformar la ciutat a través de la cultura. A poc menys d’una setmana per finalitzar el termini per presentar-se a la selecció de ciutats espanyoles candidates a convertir-se en Capital Europea de la Cultura l’any 2031, actualitzam les certeses i els interrogants del projecte.

Actius com la tecnologia, el talent i un sentit comunitari i col·laboratiu del futur model turístic entre empresaris i Administració han marcat aquest dijous la celebració a la Rafa Nadal Academy de Manacor del desè aniversari d'Impulsa Balears, la plataforma de coneixement estratègic amb l'objectiu de determinar els nous models econòmics del tercer sector i així tractar d'avançar-se al que vindrà. "Durant dècades hem mirat el turisme en termes de nous mercats i creixement. Ara ja sabem que la gran transformació ha de venir a través del benestar social i ambiental", ha explicat el director tècnic d'Impulsa i expert en la matèria, Antoni Riera.

La Fundació Impulsa Balears reivindica que el creixement econòmic de les Illes repercuteixi en un benestar més gran per a la ciutadania en la darrera publicació de la col·lecció Posicionament, titulada Un checkpoint a l'inici d'una nova legislatura. Un dels punts destacats d'aquest text fa referència a les mancances que tenen les Balears per traduir el creixement econòmic en benestar. "Al llarg de les dues dècades, les Illes han erosionat progressivament el diferencial de renda per càpita respecte de la mitjana europea", ha explicat Impulsa en un comunicat, en el qual també detalla que les Balears han passat de tenir una renda mitjana a la de la UE l'any 2001 (un 22,9%) a situar-se per sota l'any 2019 (-2,6%). "Una situació que, després de dos anys de pandèmia, s'ha accentuat (-19,8%)", diu el text, i recorda que l'Arxipèlag ha descendit de la posició 46 del 2001 a la 136 de 233 regions europees l'any 2021.

El doctor en Economia i gerent de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, ha exposat avui les dades sobre la inadequació laboral que hi ha a les Balears. En destaca la dada sobre el talent illenc que està desaprofitat, una xifra que arriba al 34%. Es tracta de persones altament formades que no troben un lloc dins el mercat laboral balear. En aquest sentit, ha dit que això provoca una fuga cap a l'exterior i "desincentiva a formar-se".

Antoni Riera és el director tècnic de la Fundació Impulsa i catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB). De fet, en els darrers anys s'ha consolidat com l'economista de capçalera del Govern. Parlam amb ell de la situació econòmica global, de turisme a les Illes, de model econòmic i d'energia, entre altres grans temes.

En les darreres setmanes s’ha sentit dir diverses vegades a la presidenta del Govern, Francina Armengol, que “s’ha d’agilitar l’execució dels fons europeus”. I de la mateixa manera s’ha expressat el seu conseller i portaveu de l’Executiu, Iago Negueruela. Això ha fet pensar que, després que l’any passat es començàs la cursa per l’arribada dels fons, tenint en compte que són 1.508 milions els que han d’aterrar a Balears, alguna cosa n’està entorpint l’aterratge.

El seu dia a dia està molt lluny de la poesia. Almanco el que li coneixem. D’Antoni Riera Font (Santa Margalida, 1969) sovint seguim les anàlisis socioeconòmiques que realitza la Fundació Impulsa, que dirigeix des de la seva creació. És catedràtic d’Economia Ambiental a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Però avui no parlam amb ell d’economia. Acaba de presentar a Manacor –la ciutat on viu des de nin– el seu segon poemari, Blaus de porcellana (El Gall Editor), un llibre per al qual ha reescrit els poemes d’un dietari que escrivia entre els 17 i els 23 anys, mentre també pintava i somiava ser arquitecte. Blaus de porcellana, que es presentarà dia 16 de desembre a Palma, és un llibre significatiu: demostra que, en el seu cas, la poesia i l’art foren primer que l’economia.

“La temporada turística s’ha allargat i encara durarà una mica més”, deia el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, al consell de Govern d’aquest divendres passat. No és una afirmació que vingui de nou, ja que el relat sobre la idea d’allargar la temporada va començar al principi de l’estiu. El tret de sortida de l’activitat turística s’havia ajornat per les restriccions i la incertesa dominava. I quan semblava que començava a funcionar, va aparèixer la cinquena onada i el macrobrot dels estudiants de viatge d’estudis. Sotracs i clots dins el camí de la reactivació. Alhora, el Consell també ha insistit en la idea d’allargar aquesta temporada, anunciant i promocionant diferents esdeveniments esportius a les Illes. Però, malgrat tot aquest relat, els hotelers ho tenen ben clar: l’allargament no hi ha estat ni s’espera.

El director tècnic de la Fundació Impulsa Balears, Toni Riera, ha indicat que l'entitat espera que l'economia balear es recuperi del cop de la pandèmia de covid-19 "a partir del segon trimestre del 2021". El patronat de l'entitat ha aprovat aquest dilluns els nous estatus de l'entitat i ha donat el vistiplau als comptes del 2019, el qual es va tancar amb 50 agrupacions empresarials adherides.

L'economia de les Balears acumula pèrdues de 1.997 milions d'euros d'ençà que començà la pandèmia del coronavirus a mitjan mes de març, una xifra que representa el 6,1% del Producte Interior Brut (PIB) anual de l'Arxipèlag, segons ha indicat la Fundació Impulsa en una nota.

La paralització dels sectors generada per la pandèmia del coronavirus ha provocat que Balears perdés 120,55 milions d'euros del PIB anual durant els primers 15 dies de la crisi sanitària. La pèrdua "continuarà augmentant durant les dues setmanes addicionals de la pròrroga de l'estat d'alarma", ha comunicat la Fundació Impulsa.

La comunitat balear comptarà en el termini de dos o tres mesos amb un índex de competitivitat que permetrà comparar diversos paràmetres, com per exemple els preus de les nostres destinacions turístiques amb els dels principals rivals, ja sigui de la zona mediterrània o d'altres llocs que es considerin de referència.

El Departament de Cultura de l’Ajuntament de Manacor i la família d’Antoni Riera Nadal (Manacor, 1928-2008) prepara, a la Torre de ses Puntes, una exposició de l’artista i cineasta manacorí per commemorar el desè aniversari del seu traspàs. L’exposició pretén posar l’espectador davant l’obra d’un artista polifacètic. La mostra pretén deixar testimoni de la seva visió com a artista i també de la seva faceta humana, propera. Per això, també s’hi trobaran objectes personals de Riera Nadal, relacionats amb la seva obra: fotografies, el cavallet de pintar, premis... i altres elements.

Jafar Jafari, president del Fòrum d'Intel·ligència Turística, organitzat per l'Organització Mundial de Turisme, l'edició del 2018 del qual ha tingut lloc a Palma, ha manifestat suport a la inversió dels beneficis del turisme en la població balear que va defensar la presidenta del Govern, Francina Armengol, durant el seu discurs d'obertura el dimarts 12 de març. Jafari també és profesor d'Hostaleria i Turisme a la Universitat de Wisconsin-Stout; fundador de la revista acadèmica 'Annals of Tourism Research' i de la revista 'International Academy for the Study of Tourism', i guanyador del Premi Odisseu de l'Organització Mundial del Turisme del 2005. El Fòrum d'Intel·ligència Turística, que enguany també ha estat organitzat per la Universitat de les Illes Balears i pel conjunt Balears.t va acabar ahir, dia 14 de març. En tres dies de sessions, s'han intercanviat experiències i coneixements entre experts i directius de turisme d'Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.

Aquest dijous dematí ha tingut lloc al Col·legi d'Advocats de Palma un acte organitzat per la Fundació Impulsa, que ha presentat algunes conclusions de l'estudi trianual de la competitivitat de l'economia balear.

Anit passada arribaren els Reis*. He de reconèixer que aquesta tradició catòlica genera en mi una santíssima trinitat de paradoxes. Els Reis són, eren, reis, ergo monarques. Jo sempre he estat republicà. Els Reis pertanyen a la tradició catòlica. Jo, des de la meva majoria d’edat, àdhuc un poc abans, me n’he sentit llunyà, distant, absent i, a la fi, aliè, a tot aquest trullet controlador de morals, repressor de gusts i plaers diversos i enaltidor de visions retrògrades de tantes coses que és l’església catòlica. Finament, la tercera paradoxa trinitària és la que faria referència al frenesí consumista (del qual em confés, també, deutor) que genera l’obligat lliurament (i prèvia compra) de presents als nostres éssers més estimats, especialment els de més grenyal edat.